Polítics aranesos reclamen l'obertura de col·legis electorals a la comarca l'1-O

BarcelonaDiferents dirigents polítics de la Vall d'Aran han impulsat un manifest en què demanen als alcaldes de la comarca que "obrin amb normalitat els col·legis electorals l'1 d'octubre" i permetin als aranesos, ciutadans de Catalunya, expressar-se sobre el futur del país. El document recorda que l'Aran és un subjecte polític reconegut per llei i expressa la seva preocupació pel conflicte institucional derivat de l'anunci d'un referèndum sobre la independència de Catalunya, alhora que lamenta la "falta de voluntat política del govern espanyol "per facilitar que se celebri en el marc legal de l'Estat".

"Com a aranesos, ens sentim concernits políticament pel procés d'autodeterminació del poble català", afegeix el text que han signat una desena de polítics de la Vall d'Aran, entre els quals la diputada de la CUP Mireia Boya i l'alcalde de Les, Emili Medan (Unitat d'Aran). Medan, en una entrevista a Catalunya Ràdio, ha criticat aquest dimarts que "bona part dels ajuntaments no estan disposats a posar facilitats perquè es pugui celebrar aquest referèndum", una cosa que ha dit que no entén perquè, "més enllà de les preferències per la independència, no s'ha d'evitar que els ciutadans votin". "Independentment del que es vulgui votar, no sembla admissible que els alcaldes hi posin traves", ha assegurat Medan, que va ser secretari general d'Unitat d'Aran, l'aliat del PSC a la comarca.

Medan ha lamentat la postura dels socialistes catalans, contraris a la convocatòria de l'1-O, i ha encoratjat els alcaldes d'Unitat d'Aran a "no escoltar les directrius d'un partit que segurament té uns objectius diferents, que no tenen res a veure amb facilitar les urnes". "L'actual PSC no és el partit amb el qual vam pactar perquè ha perdut una part del component catalanista", ha argumentat Medan, que ha obert la porta a abandonar la formació si no recupera la seva bandera del nacionalisme aranès.

Així mateix, ha demanat al síndic d'Aran, Carlos Barrera, i al Consell General que no es girin "d'esquena" a un procés impulsat des de la Generalitat sense el qual, ha subratllat, els aranesos mai podran exercir la seva autodeterminació. "Tenim recollit per llei el dret a decidir i, si no som capaços de donar suport al poble català a exercir les seves reivindicacions, no podrem pensar mai que l'Aran pugui exercir aquest dret", ha reblat.