El PP aplaudeix (literalment) Manuel Marchena

MadridCinc hores després que acabés la sessió del judici contra José Luis Ábalos assegut entre els membres del tribunal, Manuel Marchena entrava solemnement al saló noble de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació d'Espanya per ingressar-hi com a acadèmic. Un acte protocol·lari en el qual, envoltat dels noms de més pes de la justícia espanyola, ha pronunciat un discurs de 45 minuts sobre la incorporació de dades electròniques al procés penal. Se l'escoltava –i feia alguna foto amb el mòbil– la portaveu de Justícia del PP, María Jesús Moro. Ha arribat sola quan faltaven deu minuts perquè arrenqués l'acte i, mentre buscava el seu lloc, ha rebut una particular benvinguda. Julián Sánchez Melgar –que també està jutjant José Luis Ábalos i que va ser fiscal general de l'Estat amb Mariano Rajoy després de la mort de José Manuel Maza– li ha tocat l'espatlla per saludar-la. Després d'una breu conversa, ha anat a seure. I –igual que tota la sala– ha aplaudit Manuel Marchena quan ha acabat el seu discurs i quan ha rebut la insígnia que l'acredita com a acadèmic.

Gairebé al mateix moment que María Jesús Moro arribava, Pablo Llarena exhibia complicitat i compartia somriures amb José María Macías, un dels magistrats conservadors del Tribunal Constitucional i amic íntim del jutge que continua esperant Carles Puigdemont. Més tard Llarena –aliat il·lustre de Marchena en l'obstaculització de la llei d'amnistia– saludava amb bona sintonia l'exministre Juan Carlos Campo, de l'ala progressista del TC. I a la taula presidencial seia Consuelo Madrigal, erigida en una de les fiscals díscoles contra l'amnistia, que és tresorera de l'Acadèmia.

Manuel Marchena ha aprofitat el discurs per presentar com a "indispensable" una adaptació de les lleis a les tecnologies digitals, però també per recordar amb nostàlgia la bona nota que va aconseguir en un examen de dret civil a la Universitat de Deusto i per agrair la "paciència" de la seva dona –la seva "millor consellera"– per llegir-se tots els seus escrits. I entre línies se li ha entès l'enèsima crítica cap a la llei d'amnistia: ha sigut quan desacreditava en termes genèrics "l'apreciable abisme" que a vegades hi ha entre la voluntat dels partits i el redactat final d'una llei. Tampoc ha estalviat retrets als "procediments accelerats" per aprovar normes o al fet d'encarregar-ne la redacció –amb una al·lusió críptica– a "gabinets de dubtosa qualificació tècnica". Això sí, ha volgut posar-se la bena abans de la ferida: "No voldria que aquesta afirmació fos interpretada com la radicalitzada expressió del meu descontentament personal amb l'actual estat de coses".

Durant el torn de rèplica, protagonitzat per l'acadèmic Eduardo Torres-Dulce i convertit en una oda a la figura de Marchena, no podia faltar una succinta referència al judici del procés: "Una vista oral dirigida de manera exemplar i respectuosa per complet amb les màximes garanties constitucionals", ha dit l'acadèmic, que va ser el primer fiscal general de l'Estat de Mariano Rajoy. Tot queda a casa.