El PP català reobre velles guerres i afebleix Alejandro Fernández

BarcelonaAquesta setmana s'ha materialitzat una sacsejada al PP català, amb canvis en les direccions de dues de les quatre províncies catalanes: Tarragona i Girona, dues demarcacions que la direcció estatal i el mateix partit a Catalunya detectaven que calien relleus urgents per raons diferents. Però aquests canvis, en particular els de Tarragona, han fet rememorar velles guerres que van implicar la nova líder, Maria Mercè Martorell, i l'actual president del partit a Catalunya, Alejandro Fernández –que queda més afeblit per l'estructura–. En concret, és significativa la pèrdua del regidor salouenc que fins ara era president, Mario García, de la màxima confiança de Fernández i que va fer campanya per ell quan molt pocs ho van fer en el pols amb Alberto Núñez Feijóo. És reemplaçat per un equip de signe oposat perquè abraça el "catalanisme constitucional" que desitjaria el dirigent gallec, segons diverses fonts, i perquè situa com la nova líder Martorell, que també és regidora tarragonina –protagonista de sonors enfrontaments passats amb el líder català quan ell també era regidor i líder local–, acompanyada de l'històric Rafael Luna, exsecretari general del PP al Principat amb Josep Piqué. A Girona, en canvi, s'opta per foc nou per substituir Jaume Veray amb el jove empordanès Daniel Ruiz, que era el seu número dos.

Segons múltiples fonts coneixedores consultades per l'ARA, Martorell, que a hores d'ara té el màxim crèdit de la direcció estatal, va arribar a trencar el carnet del partit per les baralles polítiques amb Fernández pel lideratge a la ciutat ara fa gairebé dues dècades –que va guanyar Fernández. Va deixar el PP i la política en general en uns episodis que es recorden llòbrecs a la província. Des del 1995 fins al 2007 va ser regidora a la ciutat i fins i tot va ser tinenta d'alcaldia de Patrimoni Històric els darrers vuit anys –gràcies a la coalició amb CiU–, però les topades constants amb Fernández van arribar a un punt de no retorn i el 2007 va impulsar sense èxit una plataforma independent, després d'haver passat a regidora no adscrita. Ara bé, el 2023, després de més de quinze anys d'aquells fets, Martorell va ser ungida per la direcció de Feijóo com a alcaldable i fins i tot després dels comicis, el secretari general del partit, Miguel Tellado, va anunciar que seria ella la que repetiria com a candidata.

La històrica regidora, de professió advocada i agent immobiliària, ha mostrat un tarannà pragmàtic. "Es constata el que hi ha, que és que tothom està amb Feijóo, amb una moderada que ho fa tot en català i lliga amb el catalanisme constitucional", asseguren fonts consultades. Un quadre relata que "s'han carregat el perfil de Fernández" amb un "bon fitxatge per Tarragona" que encara es recorda abastament que "va sortir i trencar el carnet per ell". Un episodi de "problemes" amb Fernández que un altre quadre recorda bé, coneixedor que el líder del partit a Catalunya "està molt sol" en l'estructura provincial, amb l'únic dirigent pròxim a ell fent un pas al costat, si bé sosté que al líder català "li és igual" i "deixa fer", preocupat només per la línia ideològica i els discursos. La pèrdua d'influència provincial és evident, però una veu assevera que "no hi ha cap lectura" en el sentit de voler fer "perdre pes a Alejandro Fernández".

L'entorn de Fernández treu ferro de les disputes passades amb Martorell i assegura que no té "cap problema" amb les entrades i sortides. Centrat en la tasca de donar cos ideològic al partit, des de la seva línia dura liberal, no s'ha preocupat gaire d'una reestructuració que depèn de Génova, amb qui manté unes sempre complexes relacions amb episodis inclosos d'alta tensió, fins i tot públicament en entrevistes i discursos o en un llibre amb un missatge clar per a Feijóo. Sempre ha destacat el suport majoritari de les bases, que contrasta amb la poca adhesió dels quadres.

Més embolics

Que el PP de Tarragona havia acumulat embolics interns era evident. Un any abans que Lorena Roldán plegués com a senadora, el perfil oficial d'X provincial va anunciar que renunciava com a diputada quan, al final, els fets van demostrar el contrari. Els estira-i-arronses interns van ser intensos, amb l'argument de la duplicitat de càrrecs –una política que Feijóo ha endurit arreu–. En canvi, a Girona hi ha hagut una "acumulació de coses", com ara l'excés de càrrecs de Veray sumat a la recuperació d'un càncer, segons fonts pròximes al ja expresident. Tellado i ell van parlar aquest agost i van coincidir que calia una transició i "un relleu de gent jove". Altres fonts de la província també sostenen que "calia un canvi" amb un "impuls jove" per "aplicar solucions diferents respecte a les dels últims quaranta anys", en què la família Veray ha tingut un paper preeminent. Una cosa que algunes veus dins de la província havien fet arribar al mateix Veray, dient que calia que la joventut agafés el relleu. Segons fonts coneixedores, Tellado va notar que en aquestes dues províncies "s'havien de fer canvis immediats per tenir el partit activat, va parlar amb Fernández i es va fer".

El repte és municipal, però també estatal per evitar començar amb una derrota per golejada a Catalunya –en què el PP treu només sis diputats dels 48–. Alhora, una font apunta que "algun dia haurà de passar el mateix a Barcelona i acabar amb les famílies". Unes famílies, entre els pròxims, Dolors Montserrat, els Fernández Díaz, Xavier García Albiol, figures emergents polèmiques com Daniel Sirera i els versos lliure o pròxims a Alejandro Fernández.