El PP vol que la RAE diferenciï valencià de català

València.Després de la denominació territorial, ara li ha tocat a la llengua. El grup parlamentari popular de les Corts Valencianes segueix amb l'anomenada guerra dels símbols i, si fa unes setmanes prohibia la tramitació d'iniciatives referides al País Valencià , ara el debat serà lingüístic. I és que el PP valencià no està d'acord amb la definició que el diccionari de la Real Academia Española (RAE) fa de la llengua pròpia i per això volen que el govern d'Alberto Fabra li sol·liciti una rectificació en la pròxima edició del diccionari.

Els populars no volen que la RAE es refereixi al valencià com una "varietat del català", sinó com una llengua independent de qualsevol altra. I, per esmenar aquesta accepció, el grup parlamentari del PP ha presentat una proposició no de llei d'urgència al Parlament autonòmic perquè les Corts sol·licitin al govern valencià que demani a l'Acadèmia aquest canvi.

A més de ser molt insòlita, la iniciativa també crida l'atenció el llenguatge utilitzat en la redacció de la proposició. El populars, que sempre es vanten de ser els únics que respecten les senyes d'identitat valencianes i les seves institucions, han preferit obviar en aquest cas l'Acadèmia Valenciana de la Llengua perquè el valencià utilitzat en aquest text no sempre en respecta la normativa i empra algunes paraules pròpies de sectors secessionistes.

Nova història del valencià

La iniciativa, que no ha estat promoguda pel president Fabra, segons fonts de la Generalitat Valenciana, ofereix una particular visió històrica de l'origen i l'evolució de la llengua. La proposta assegura que "la parla dels valencians, que part sense dubte de la més profunda prehistòria, s'escriu ya des del segle VI abans de Crist ab el llenguage ibèric i, després de les aportacions successives a partir de les fenícies, gregues i llatines, ha arribat als nostres dies en la forma en que la coneixem".

El text segueix explicant les raons per les quals s'hauria de canviar la definició de la RAE. "El nostre idioma valencià, després del fecunt Segle d'Or de les lletres valencianes i després del cultiu posterior durant un poc més de siscents anys, ha aconseguit una identitat i una personalitat pròpies que permeten considerar-la com a llengua o idioma […] tal i com reconeixen els més reputats i independents filòlecs i llingüistes ", afegeix.

La proposició no de llei s'aprovarà amb tota seguretat gràcies a la majoria absoluta dels populars i traslladarà el problema al govern de Fabra, que, a més de gestionar els problemes econòmics de la Generalitat Valenciana, haurà d'entaular un debat científic i acadèmic en el qual el seu partit l'ha deixat venut ja de bon principi.

219 titulacions menys

Fabra va presentar ahir el nou mapa de titulacions universitàries, un document consensuat després de moltes negociacions amb els cinc rectors de les universitats públiques. El text preveu la supressió de 219 titulacions en els pròxims tres cursos; passraan de les 407 actuals a les 188 futures. Així mateix, els màsters també es reduiran i se n'eliminaran un total de 63.

Mínim de 50 alumnes per grau

L'acord també recull que per implantar un grau caldrà un mínim de 50 alumnes i que la titulació no estigui duplicada en dos centres de la mateixa província si no està justificat per la sol·licitud d'alumnes. A més, s'elaborarà una relació de graus que afavoreixi la futura ocupació dels alumnes.