El problema que amaga l'hiperlideratge de Sílvia Orriols
El partit controla el discurs des de la cúpula amb la presència del secretari nacional de comunicació a les rodes de premsa al Parlament
BarcelonaL'hiperlideratge als partits polítics de nova creació és una característica generalitzada. El va comprovar de primera mà Podem amb Pablo Iglesias, Ciutadans amb Albert Rivera, Vox amb Santiago Abascal –tot i que els fundadors van ser uns altres–, Junts amb Carles Puigdemont i ara també Aliança Catalana amb Sílvia Orriols. És cert que els partits de més tradició tampoc se n'escapen i n'hi ha exemples a dojo, que queden, però, esmorteïts pels canvis interns amb el pas del temps. L'exposició pública d'Orriols ajuda el seu partit a créixer i així ho remarquen totes les enquestes. De portes endins els hiperlideratges es fan més difícils de gestionar, fins i tot en el cas d'Aliança, segons admeten algunes persones dins la formació.
Aquest hiperlideratge es posa a prova cada setmana al Parlament, on les intervencions d'Orriols als plenaris són el principal missatge que Aliança fa servir en totes les seves comunicacions. Però Orriols no està sola a la cambra. Fa unes setmanes, el secretari de comunicació d'Aliança, Lluís Areny, i la diputada que fa tàndem amb Orriols a l'hemicicle, Rosa Maria Soberana, no van acceptar preguntes en una compareixença que s'havia convocat com a roda de premsa. En aquest sentit, hi ha gent dins la formació que apunta que certes respostes només les podria donar Orriols. Des de llavors, ni tan sols han convocat l'habitual compareixença setmanal a la cambra catalana davant la premsa.
Fent un repàs a les xarxes socials de la formació, es comprova que la majoria de vídeos que Aliança publica als seus perfils corresponen a intervencions d'Orriols al Parlament. Els comptes oficials fins i tot recuperen discursos de mesos enrere amb alguns dels grans cavalls de batalla de la formació, apunta el consultor de comunicació política Xavier Tomàs, un fet "impensable en qualsevol altre partit" que serveix per "reforçar" encara més l'hiperlideratge, apunta.
La diputada Soberana té una presència testimonial a les xarxes, però també a la cambra catalana. D'una banda, Orriols es reserva les intervencions més importants i les que confronten directament amb els seus adversaris. D'altra banda, tot i que és Soberana qui assisteix a les rodes de premsa del partit al Parlament, la número dos d'Aliança a la cambra hi té un rol molt secundari.
L'encarregat d'exposar la majoria de temes i contestar les preguntes dels mitjans és Lluís Areny, el secretari de comunicació de la formació, que és una de les sis persones que formen part del comitè de govern del partit a escala nacional i també del nucli dur d'Aliança. Que sigui Areny i no Soberana qui assumeix el protagonisme en aquestes rodes de premsa és un fet anòmal respecte a la resta de formacions i al funcionament habitual de les compareixences a la sala de premsa del Parlament, en què són els diputats els que responen les qüestions que planteja la premsa. A aquestes convocatòries davant els mitjans, a més, no hi solen assistir càrrecs polítics del partit ni de l'estructura nacional més enllà de la persona que compareix i els responsables de premsa, que se situen lluny dels micròfons.
El control del missatge
Arran d'aquesta situació, a Aliança hi ha fonts que apunten que la formació té un problema, com a mínim al Parlament, amb l'hiperlideratge d'Orriols. Dins el partit, afirmen, hi ha pocs membres preparats per respondre a la premsa. A més, la també alcaldessa de Ripoll, que és qui apunten que pot respondre en condicions, ha de combinar el càrrec a la seva ciutat amb l'activitat a la cambra catalana, fet que provoca que "baixi poc" a Barcelona. En una formació amb una estructura clarament vertical, tot condueix que es perpetuï l'omnipresència d'Orriols. Una dinàmica que a la cúpula del partit li permet "controlar el missatge" i evitar una "pèrdua del control comunicatiu davant de periodistes", apunta el consultor Tomàs.
Aquest context explica alguns dels episodis que s'han viscut darrerament a la sala de premsa del Parlament. A mitjans de novembre, un periodista preguntava a Soberana i Areny: "¿Tenen alguna opinió sobre el que va sortir ahir del Consell de Política Fiscal i Financera, amb aquesta disputa d'un sistema de finançament singular o multilateral que hi ha sobre la taula?" Areny va respondre: "No especialment. Els diners han de ser per als catalans. Tot el finançamentque hagi de venir d'Espanya no ens el creiem".
Esquivar les preguntes dels mitjans
Una setmana després, Soberana i Areny es van negar a respondre les preguntes dels mitjans en una compareixença al Parlament que havia estat convocada com a roda de premsa, un format en què és obligatori acceptar preguntes. Després de fer una declaració al faristol de la sala de premsa sobre l'actualitat política, Areny va expressar: "No farem més valoracions". I tot seguit, tots dos van abandonar la sala. La situació va provocar que l'Associació de Periodistes Parlamentaris de Catalunya, el Col·lectiu Ciutadella, traslladés a Aliança una queixa formal per evitar que es repeteixi una situació similar. De moment, no han tornat a fer convocatòries a la cambra, tot i que sí que van enviar un comunicat a la premsa –signat des de Ripoll– per valorar la situació de la pesta porcina.