Prohibir la prostitució, ara sí?
Sumar discrepa en aquest afer amb el PSOE, que ho tindrà molt complicat per tirar endavant una llei abolicionista
BarcelonaEn els darrers anys, el PSOE ha intentat en diverses ocasions, i amb diferents mecanismes, introduir modificacions en l'àmbit legal que condueixin a l'abolició de la prostitució. Sempre que ho ha provat, però, ha topat amb l'oposició de la majoria de socis. Fa pocs dies, i setmanes després que sortissin a la llum els àudios d'Ábalos i Koldo en què parlaven de contractar prostitutes, la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, assegurava que ara és el "moment polític" per tornar-ho a intentar. Serà un camí novament difícil per als socialistes, ja que fins i tot el seu soci de govern, Sumar, es mostra contrari al plantejament que sosté el PSOE en aquesta qüestió. Ara bé, l'executiu té dos fronts oberts en matèria de violència masclista en què podria tenir més èxit.
Sobre l'abolició de la prostitució, la discrepància és àmplia i hi ha molts matisos entre les formacions polítiques. Des del 2021, el PSOE es defineix com a "abolicionista" i és partidari de prohibir la prostitució en qualsevol context i forma. En canvi, alguns socis, com Sumar i ERC, són més partidaris de dotar de drets les treballadores sexuals que exerceixen per voluntat pròpia, és a dir, sempre que no hi hagi proxenetisme. Una postura que es coneix com a regulacionista o pro drets.
Pot semblar, doncs, que l'acord sobre l'abolició de la prostitució en termes generals queda lluny, però que hi pot haver una entesa en la persecució de les persones que es lucren de la prostitució de tercers, ja que gairebé tots els partits del Congrés es mostren a favor de perseguir el proxenetisme. Tot i això, també serà difícil arribar a un acord en aquesta matèria.
El desacord sobre la 'terceria locativa'
Per acabar amb el proxenetisme, la ministra assegura que la llei que ara vol intentar aprovar inclou la persecució dels que es lucrin de la cessió d'un immoble on s'hi practica sexe a canvi de diners. És el que es coneix com a terceria locativa, i és un dels punts que també generen discrepàncies, ja que partits com Sumar i diversos socis del govern espanyol fins ara han considerat que perseguir-ho pot posar en risc les dones que exerceixen prostitució per compte propi.
La passada legislatura els socialistes van incloure la terceria locativa en una esmena a la llei del només sí és sí. Aquesta esmena, però, va acabar dinamitant l'acostament de posicions que havia fet l'aleshores ministra d'Igualtat, Irene Montero, amb formacions polítiques pro drets com Comuns, ERC i la CUP, i que consistia en excloure de la terceria locativa els casos en què s'exerceix per compte propi. La llei finalment no va entrar a penalitzar la prostitució, un símptoma de la complexitat del debat i la dificultat d'arribar a acords.
De moment, Sumar i els socis del govern espanyol no aclareixen quina posició tenen sobre aquest tema en concret avui, i la majoria volen veure primer en què es concreta l'anunci del ministeri per pronunciar-s'hi. En tot cas, la formació de Yolanda Díaz recorda que es va posicionar en contra de la proposició de llei per perseguir el proxenetisme que va presentar el PSOE aquesta legislatura, l'abril del 2024, i que buscava ampliar els supòsits en què es persegueix aquest delicte. La proposició també incloïa la terceria locativa, i en el ple en què es va debatre els socialistes es van quedar sols defensant el seu plantejament.
Tràfic de persones i violència vicària
Més enllà de l'anunci d'Ana Redondo entorn d'una llei abolicionista, el ministeri també treballa en una llei contra el tràfic de persones i en la persecució legal de la violència vicària, amb la introducció al Codi Penal. Actualment són qüestions que no estan regulades específicament a la legislació espanyola. Redondo segurament se'n podrà sortir més fàcilment, ja que es tracta d'assumptes que recull el Pacte d'Estat Contra la Violència Masclista, renovat aquest 2025 amb el suport de tots els partits excepte Vox.
L'abolició de la prostitució, però, no està inclosa al Pacte. Per aquest motiu, i també per fets com la complexitat d'un debat que divideix el feminisme, l'enrocament del PP a l'hora d'aprovar mesures del govern espanyol i l'ajustada aritmètica parlamentària que obliga Pedro Sánchez a fer equilibris constantment, s'augura un nou encès debat polític. A més, les discrepàncies de base entre el PSOE i Sumar en l'afer poden causar noves friccions a l'executiu espanyol. Tal com va passar la darrera legislatura, ¿serà novament el ministeri d'Igualtat una patata calenta per a Pedro Sánchez? Aquesta tardor ho hauríem de saber.