Puigdemont i Junqueras obliguen Sánchez a oblidar-se dels pressupostos

MadridL'última vegada que el Congrés dels Diputats va rebutjar un projecte de pressupostos de l'Estat va ser el 13 de febrer del 2019. Davant dels vots en contra de partits com el PDECat i ERC, entre d'altres, Pedro Sánchez va convocar eleccions anticipades. Segons fonts de la Moncloa consultades per l'ARA, això no tornarà a passar aquest any. El president espanyol no té intenció d'aprovar uns comptes si no té garantits els suports. Ha pres aquesta decisió tenint en compte que Junts, ERC i Podem ara mateix estan molt lluny d'insuflar aquest oxigen al govern del PSOE i Sumar per aguantar tota la legislatura.

El govern espanyol considera que només necessita uns pressupostos per aguantar fins al 2027. Els del 2024 eren impossibles tenint en compte que Sánchez va ser investit el novembre del 2023, i els del 2027 seran molt complicats, perquè a només uns mesos de les eleccions generals els partits estaran en mode precampanya. Per tant, els del 2025 o els del 2026 són els únics viables i els que permetrien a la Moncloa demostrar que té un cert suport al Congrés. "No farem el kamikaze", apunten aquestes fonts, que reconeixen que ara mateix les possibilitats d'aprovar els del 2025 són "mínimes". Per què? En primer lloc, perquè ja som a març i tot el tràmit no culminaria fins d'aquí a uns mesos: primer s'ha d'aprovar la nova senda d'estabilitat, després els pressupostos al Consell de Ministres i, finalment, han de passar per les dues cambres de les Corts espanyoles.

Més enllà d'això, hi ha una raó política dels aliats parlamentaris: com més s'esperin ERC i Junts a donar aquest aire al govern espanyol, més temps podran estar condicionant l'agenda política. Si, en canvi, donessin el seu aval immediatament, Sánchez ja gairebé no necessitaria el seu suport polític, només els seus vots en lleis concretes. A la Moncloa són conscients d'aquest argument, si bé sostenen que el seu deure és intentar-ho. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va manifestar a principis d'any que durant el primer trimestre plantejaria el projecte de pressupostos i encara no se n'ha desdit. Cada dia que passa, però, sembla més inviable. De tota manera, des del govern espanyol consideren que tota la feina per mantenir bones relacions amb Junts i ERC no és en va; al contrari, és necessària per aplanar el terreny de cara als comptes del 2026. A més, si s'acaba confirmant la pròrroga pressupostària d'aquest any i l'executiu vol fer ampliacions de crèdit, hauran de passar pel Congrés. Els republicans estan disposats a parlar-ne.

El deute i la qüestió de confiança

A la Moncloa hi ha el convenciment que la setmana passada va ser molt positiva per a un escenari de futura entesa. La condonació del deute ha iniciat el seu camí en compliment de l'acord amb ERC per a la investidura de Sánchez, el pas previ per als avenços en el finançament singular. Els republicans s'han tornat a sentir protagonistes a Madrid, on Junts es vanta de ser l'únic actor que realment condiciona el PSOE. Tanmateix, l'eslògan dels de Carles Puigdemont, "Aguantar la posició", s'ha esquerdat amb la retirada de la iniciativa sobre la qüestió de confiança. La reflexió que fan a la Moncloa és que Junts tenia difícil explicar la seva aprovació de la mà del PP i Vox: quina hauria sigut la conseqüència? Suspendre negociacions? Això ja ho va fer Puigdemont amb aquella compareixença al gener a Brussel·les i, després, les va reprendre quan va acordar el decret per a la revalorització de les pensions i la gratuïtat del transport públic.

Junts va trobar un argument per fer-se enrere en la qüestió de confiança –l'hi va demanar el mediador internacional– i una contrapartida: la ratificació al consell de ministres del protocol número 16 del Conveni Europeu de Drets Humans, que habilita els alts tribunals espanyols a consultar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) dubtes sobre la seva aplicació. El que es va presentar com una novetat, en realitat Espanya ja ho havia firmat el 29 d'octubre passat a Estrasburg. Aquest divendres passat, al Congrés, el ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños, interpel·lat per Junts, no concretava en què es traduiria la ratificació d'aquest protocol. Els de Puigdemont volen que el govern espanyol faci unes reformes legals puntuals perquè els jutges estiguin obligats a acudir al TEDH en molts supòsits, per bé que aquesta setmana s'ha demostrat, amb l'aval a la prohibició de debatre sobre l'autodeterminació al Parlament, que Estrasburg no sempre somriu a l'independentisme.

La doble compareixença de Bolaños dijous i divendres a les comissions de justícia i constitucional va deixar proves de les tensions i la distància que, malgrat tot, es manté entre l'independentisme i el PSOE. Tant Josep Pagès (Junts) com Pilar Vallugera (ERC) van reclamar a Bolaños que es retractés d'haver dit que el Procés va "trencar la convivència" i va "fracturar famílies", però, lluny de rectificar, el ministre va presumir de la "normalització política" i que "el millor que li pot passar a la unitat d'Espanya és que governi el PSOE". Si no hi ha cap sorpresa, l'imminent acord per al traspàs de les competències en immigració a la Generalitat no farà que Junts s'avingui a parlar dels comptes del 2025 –insisteixen que abans s'ha de complir amb els anteriors– i ERC, que vol fugir de l'estigma de ser una crossa del PSOE a canvi de res, ja ha decidit que s'esperarà als del 2026.