Que passarà amb el deute?

BarcelonaL’etern debat sobre què passaria amb el deute que té la Generalitat si Catalunya arribés a la independència ha estat rodejat sempre d’especulacions de tota mena. Els partidaris d’una República Catalana s’han esforçat a defensar que Catalunya podria pagar el deute que li quedés un cop trenqués amb l’estat espanyol, però els contraris a la independència han fet servir el deute per advertir que Catalunya no seria viable econòmicament si caminés sola, sense l’empara de l’estat espanyol, perquè els indicadors econòmics de Catalunya empitjorarien i farien inviable sufragar el deute català. Però el debat no només se centra en les raons de la viabilitat econòmica que tindria Catalunya a l’hora de pagar el deute, sinó que també es focalitza en les negociacions que caldria que hi hagués entre l’Estat i la Generalitat per determinar quina part del deute espanyol es queda el nou estat català. El deute final dependria, per tant, del repartiment d’actius i passius que es fes entre les dues parts. Això sí, primer caldria que l’Estat estigués disposat a negociar i, sobretot, a reconèixer Catalunya com un nou estat. Sense aquest reconeixement, però, no es podria establir cap tractat de negociació.

ES PODRÀ PAGAR EL DEUTE

El deute que actualment té Catalunya és d’uns 75.000 milions d’euros, és a dir, d’un 35% del PIB -i, d’aquest percentatge, al voltant del 70% correspon al fons de liquiditat autonòmic (FLA)-. Catalunya hauria de fer front sola a aquest deute, sense l’estat espanyol al darrere, però per als economistes independentistes això no seria un problema, ja que veuen el territori català amb capacitat per fer-hi front. Amb una hipotètica independència, la Generalitat augmentaria aquest deute perquè hauria d’assumir una part del deute espanyol. Segons l’economista David Ros, aquesta assumpció s’hauria de fer en funció del repartiment d’actius i passius que s’acordi en una taula de negociació entre la Generalitat i l’Estat. Així, segons han calculat Ros i el també economista Pere Miret, aquest deute podria oscil·lar entre el 48,7% i el 73,7% del total. Aquestes dades apareixen a l’informe anomenat Endeutament i independència publicat per Ros i Miret a la Revista de Catalunya. En altres països, en un procés d’independència, el repartiment del deute s’ha fet en funció del PIB, de la població o de la despesa de l’estat en el territori escindit.

Ara per ara, Catalunya no té accés als mercats financers perquè té una baixa qualitat creditícia. Però els partidaris de la independència creuen que això podria canviar amb la creació del nou estat, ja que una República Catalana tindria capacitat per recaptar i no dependria de les transferències de l’Estat. Per tant, l’accés a aquests mercats “només dependria del potencial econòmic” de Catalunya, assegura l’economista Elisenda Paluzie.

La clau de volta és, sens dubte, la negociació que Catalunya tindria amb l’estat espanyol. Una negociació que només podria començar si Espanya la reconeix com a estat. Això sí, ja l’any 2014, el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, va advertir que si l’Estat no volia entrar a negociar, Catalunya no pagaria la seva part del deute, cosa que podria provocar que Espanya entrés en default, és a dir, que no podria fer front sola al seu deute.

NO ES PODRÀ PAGAR

Una Catalunya independent seria inviable econòmicament. Aquesta és la premissa que els contraris a la independència no s’han cansat de repetir des de l’inici del Procés. Aquests sectors consideren que el deute espanyol no es podria arribar a pagar i que Catalunya patiria una asfíxia econòmica que li costaria de superar. De fet, asseguren que el deute públic que es generaria dificultaria, per exemple, pagar la despesa social. De tota manera, experts com Ángel de la Fuente, economista de l’Institut d’Anàlisi Econòmic, creuen que el grau d’incertesa en l’economia d’una hipotètica Catalunya independent seria molt alt, fins al punt que a hores d’ara es poden pronosticar poques coses. La situació econòmica de Catalunya dependria de com es repartiria el deute espanyol. Per a De la Fuente, el “criteri d’equitat i lògic” seria que es fes en funció del PIB català. Això sí, aquest economista afirma que si finalment una Catalunya independent acaba sortint de la Unió Europea, això provocaria “una baixada del PIB” al territori català i també una davallada de la seva “capacitat de pagament”. A més, assegura que també caldria estar amatents a com reaccionen les agències de ràting i els mercats financers, que, per naturalesa, “no són confiats”, explica.

De fet, el mes de febrer d’aquest any l’agència de qualificació creditícia Moody’s va avisar que les tensions polítiques entre Catalunya i l’Estat podien perjudicar el ràting català i que baixés la seva qualificació. De tota manera, l’agència també va avisar que si Catalunya no acabava pagant el deute amb l’estat espanyol, els mercats financers també podrien interpretar aquest impagament per Espanya. Alguns economistes, a més, han explicat que amb una independència de Catalunya hi hauria el risc d’una sortida de fons del territori català, cosa que implicaria més dificultats de finançament. La situació econòmica en què quedaria el país si trenqués amb l’Estat és tan imprevisible per als contraris a la independència, que prefereixen mantenir-se com una autonomia.