Ramon Espadaler tria La ‘Suite per a violoncel sol núm. 6’ de Bach

Un pel·lícula, un llibre i una cançó. Això és el que l’ARA ha demanat als caps de llista de les diferents formacions polítiques que aspiren a obtenir vots el 27-S. Comencem la sèrie amb la preferència musical de Ramon Espadaler, secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya, que no ha triat una cançó sinó un monument: la Suite per a violoncel sol núm. 6 de Bach, la peça que tanca les suites que el mestre del Barroc va compondre quan treballava com a mestre de capella a la cort del príncep Leopold d’Anhalt-Köthen entre 1717 i 1723. Un príncep, per cert, calvinista i més partidari de la música profana que de la sacra.

No es tracta d’una obra creada per ser interpretada col·lectivament (ni en coalició), com les Cantates, ni per connectar amb Déu, com tantes altres composicions de Bach. És a dir, té poc de democratacristiana. Sí que té un vincle important amb Catalunya, perquè va ser Pau Casals qui va rescatar de l’oblit les Suites per a violoncel de Bach i les va inserir en el cànon.

La tria de l’exconseller d’Interior és irrefutable musicalment. Qualsevol que hi dediqui uns minuts entendrà per què Pere Portabella va suggerir que abans de Bach només hi havia silenci. Tanmateix, admet una interpretació política no gaire afalagadora per a les opcions electorals d’Unió: és una partitura pensada per a un solista. I quedar-se tot sol al Parlament segurament no és el que persegueix Espadaler.