Què representa el criteri d'ordinalitat en el finançament autonòmic?

BarcelonaEls governs espanyol i català discrepen en un punt clau del nou sistema de finançament, el criteri d'ordinalitat, que estava inclòs en l'acord ERC-PSC per investir Salvador Illa i que va rebre en el seu moment l'aval del PSC. Ara el govern espanyol se'n desentén i afirma que no l'assumeix, perquè és una cosa que s'hauria de discutir entre totes les comunitats autònomes. Però què és exactament i què significaria l'aplicació del criteri d'ordinalitat?

Sobre el paper, es tracta d'un principi molt senzill que marca que si un territori és el que més aporta fiscalment per càpita també ha de ser el que més rebi. I si és el segon, el segon; si és el tercer, el tercer, i així successivament. Aquest criteri ara mateix no es compleix, i resulta que el repartiment final de recursos és especialment perjudicial per a quatre territoris: la Comunitat de Madrid, les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià. Així, segones les dades de l'any 2022, la Comunitat de Madrid és la que més recapta (4.328 euros per habitant), però quan es tracta de rebre és l'onzena (3.233). Les Illes Balears són el segon territori pel que fa a esforç fiscal (3.677), però el novè a l'hora de rebre (3.312). I Catalunya és la tercera en aportació (3.565), però baixa fins a la desena posició després de l'aplicació de l'anivellament (3.264). El cas del País Valencià és significatiu perquè no es tracta d'una comunitat rica, ja que és la vuitena en esforç fiscal, però després de l'aplicació del sistema cau al pou de la classificació, a la quinzena posició.

Per contra, hi ha comunitats que surten especialment beneficiades amb el sistema actual. El cas més espectacular és el d'Extremadura, que és la número 14 en capacitat fiscal (2.177) i escala fins a la tercera posició en recursos per càpita (4.018). O sigui, que així com les Balears i Catalunya baixen nou posicions, Extremadura en puja onze. És el cas contrari de Catalunya, ja que obté gairebé el doble de recursos dels que pot recaptar i acaba disposant de 750 euros més per habitant que la Generalitat. La distorsió del sistema és tan gran que una comunitat rica com Cantàbria, que és la cinquena en capacitat fiscal (3.175), acaba sent després la primera en recursos, amb 4.215 euros per habitant, gairebé mil més que Catalunya.

Què passaria si s'apliqués el criteri d'ordinalitat? Doncs que les comunitats riques continuarien aportant recursos a les pobres, però amb una limitació, i és que aquestes autonomies més empobrides mai podrien acabar tenint més recursos per càpita. Ara bé, aquest criteri s'ha de fer compatible amb un altre, i és que cap comunitat autònoma pot tenir menys recursos que abans amb el nou sistema. I aquí és on rau la dificultat, ja que, per exemple, Extremadura, que ara obté 4.000 euros per habitant, hauria de mantenir aquesta xifra i quedar-se en la catorzena posició. Això vol dir que totes les que hi ha per damunt haurien d'obtenir molts més recursos. En el cas del País Valencià, per exemple, hauria de rebre un mínim de 1.000 euros més per càpita, és a dir, augmentar un 25% els seus recursos actuals. Per quadrar els números l'Estat hauria de posar entre 20.000 i 25.000 milions extres sobre la taula, dels quals gairebé la meitat serien només per a Madrid i Catalunya. Es tracta d'una xifra tan gran que obligaria l'Estat a aprimar-se de manera considerable, i d'aquí la seva resistència al concepte d'ordinalitat.