Rufián president d'Espanya?
MadridDes del febrer passat, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) inclou Gabriel Rufián entre les opcions de resposta a la pregunta: “Dels principals líders polítics, qui preferiria que fos el president del govern espanyol?” Fa mig any el 0,4% dels enquestats triaven el líder d’ERC, i en l’últim estudi, el d’octubre, el suport ha pujat fins al 2,7%. Caldrà veure la variació després del seu pas pel programa La revuelta de TVE dilluns passat. De moment es tracta d’una xifra anecdòtica, però segurament el més rellevant del debat de fons no és aquest percentatge, sinó el fet que un dirigent independentista català estigui entre les opcions de resposta.
En canvi, la líder de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, no apareix entre els candidats. Els espectadors de la política espanyola han pogut comprovar com, en reiterades ocasions, Nogueras explicita que no és al Congrés per canviar ni millorar Espanya, sinó que el seu únic interès és Catalunya. Per la seva banda, a vegades alguns discursos de Rufián podrien ser indistingibles dels d’altres portaveus de l’esquerra espanyola. “Parlar de determinades qüestions, si són bones també per als no catalans, et fa menys independentista?”, es pregunten des de l’entorn del portaveu republicà, i deixen clar –davant les especulacions– que no serà el pròxim candidat de Podem en unes eleccions espanyoles. ¿Serà el pròxim candidat d’ERC a l’Estat? Després de dues legislatures, hi ha dubtes.
La proposta d’un front ampli d’esquerres sobiranistes que Rufián va deixar anar fa setmanes va ser desautoritzada des de la direcció d’ERC que lidera Oriol Junqueras, el seu principal valedor. Veus del partit sostenen que és la constatació que el portaveu a Madrid va per lliure i que pot acabar sent una pedra a la sabata per a Junqueras. Hi ha qui considera que la seva marca personal fa que sigui un perfil insubstituïble, perquè connecta amb població castellanoparlant no necessàriament independentista, i això amplia la bossa de votants. D’altres esperen un canvi, tot i el risc que una patacada evidenciï que Rufián és un actiu.
Al grup parlamentari va causar molt malestar que el portaveu votés diferent de la resta de diputats d’ERC en la votació sobre la llei de mobilitat sostenible: en cinc esmenes de Junts, algunes de les quals favorables al traspàs complet de Rodalies o a més autogovern en la gestió de subvencions al transport, Rufián va votar en contra. Des d’ERC, hi ha qui defensa que es critiqui menys Junts i més el PSOE.
El fòrum que Prisa va organitzar dilluns i dimarts a Barcelona va reunir polítics de primera línia, però també antigues primeres espases. Un d’ells era Jordi Cañas, a qui se’l va veure passejant entre els assistents i conversant amb algun periodista. Una altra era Marta Pascal. També Josep Borrell, que va veure, sorprès, com un grup de joves li demanaven que es fes una foto amb ells.
Als passadissos del Senat dimarts passat va sorprendre la presència de diversos diputats del PP català al Congrés: Nacho Martín Blanco, Santi Rodríguez i Agustín Parra es van desplaçar a la cambra alta per acudir a la presa de possessió com a senador de Juan Milián, designat fa unes setmanes pel Parlament de Catalunya. “Juro”, va dir per acatar la Constitució.