Salvar les nòmines i el pla contra els aranzels: el Govern aplana el terreny per donar oxigen als comptes

BarcelonaAmb els pressupostos prorrogats, el Govern només pot sobreviure i garantir el dia a dia financer de la Generalitat per la via dels suplements de crèdit. L'executiu havia calculat uns 4.000 milions d'euros per donar oxigen a les seves finances públiques i, d'aquests, 2.100 ja els va aprovar a finals del mes de març, després d'arribar a un acord amb els dos socis d'investidura, ERC i Comuns. També són aquests dos grups els que estan disposats a validar la segona part d'aquest suplement de crèdit, que l'executiu havia xifrat en 1.800 milions. Aquesta partida finalment es trossejarà en dues parts: la primera, de 1.300 milions, l'hauria de validar el consell executiu de la setmana que ve; i els 500 restants es negociarien més endavant, de cara a finals de maig. Esquerra era partidària de fer-ho en tres parts, mentre Comuns deixava la decisió a mans de l'executiu, tot i que insisteixen que el seu objectiu és tancar un "acord global" per totes les injeccions de diners públics.

Què inclouen els 1.300 milions d'euros? 1.000 milions aniran destinats a les despeses de nòmines de treballadors públics i a sufragar l'increment de l'IPC, mentre que els 300 restants són per al pla que ha dissenyat l'executiu de Salvador Illa per fer front a la guerra aranzelària de Donald Trump. És en aquests 300 milions d'euros en què Esquerra posa el focus. Els republicans han demanat alguns canvis per validar-lo. Demanen que les ajudes no només vagin a empreses exportadores, sinó que també s'hi puguin incloure empreses que són exportadores de manera indirecta, a més de garantir els llocs de treball. Ara bé, arran de l'última pedregada de fa uns dies a les comarques de Lleida, el partit d'Oriol Junqueras també ha demanat al Govern que inclogui un pla d'ajudes per als agricultors afectats. El mateix Govern va garantir mesures per defensar la pagesia el cap de setmana passat.

El tercer paquet del suplement de crèdit

Per als 500 milions que encara quedaran per negociar, ERC està pendent de com es concreten alguns acords d'investidura com Rodalies o el nou model de finançament per fixar les seves prioritats per a aquest tercer paquet de crèdit extra. De fet, els republicans compten que aquest tercer paquet no estarà tancat fins a finals de maig o principis de juny; segons l'acord d'investidura, durant el primer semestre s'ha de pactar el nou sistema de finançament amb l'Estat. Comuns no posa cap pega al pla contra els aranzels de Trump, però sí que han posat condicions pel global de la negociació que tenen a veure dues qüestions: l'habitatge i la salut. En la primera carpeta, reclamen posar en marxa un cos d’almenys 100 inspectors per aplicar les multes a qui se salti el topall del lloguer –un tema que s’arrossega des de fa mesos–, una unitat antidesnonaments i que les polítiques d’habitatge de la Generalitat arribin als 850 milions en total.

D’altra banda, i en la segona carpeta, Comuns reclama aprofitar el suplement per desplegar la llei de salut bucodental amb 13 milions d’euros, posar en marxa un programa d’atenció psicològica a joves i garantir l’accés a l’atenció primària en 48 hores. A més, també estan negociant amb el Govern destinar 20 milions d'euros a L'Energètica, l'empresa pública de renovables, segons ha avançat Catalunya Ràdio i ha confirmat l'ARA. Fonts del grup apunten que encara han de tancar un acord amb el Govern, però són conscients que el temps corre i que, per poder executar els diners del suplement d’aquí a finals d’any, cal que el Parlament els aprovi com més aviat millor. De fet, la idea de l'executiu és que aquests diners estiguin disponibles ja a l'estiu: consideren que fer-ho més tard no tindria sentit, perquè la Generalitat podria tenir problemes de liquiditat i també perquè creuen que les inversions a materialitzar anirien tard.