Sánchez ho fia tot a la baixada de la inflació per remuntar el vol a la tardor
La moderació dels combustibles i del preu de la llum insuflen optimisme al govern espanyol
Barcelona"La inflació els pot passar per damunt a vostès i a nosaltres". Aquesta frase de Gabriel Rufián (ERC) pronunciada al Congrés de Diputats a les portes de l'estiu ha ressonat durant tot aquest temps dins del cap dels membres del govern espanyol. La inflació és, en efecte, un liquidador d'executius, el pitjor malson per a un governant perquè es menja, amb la rapidesa d'un exèrcit de tèrmits, tots els recursos que li llancis i perquè afecta el ciutadà pràcticament des del moment en què posa un peu a terra fins que se'n va a dormir. La inflació es va situar al juliol en el seu nivell rècord des del 1984: un 10,8%. Tot i així, la baixada del preu de la llum (219 euros el MWh al mercat majorista, quan a Europa supera els 500 als principals països), sumada a la caiguda del valor del petroli, està donant un respir a l'executiu. La gasolina, amb la subvenció dels 20 cèntims per litre, se situa ja pràcticament en un preu preguerra. Ja no tot són males notícies per a la butxaca dels consumidors.
Un altre factor que insufla confiança a l'executiu és la moderació de la inflació als Estats Units al juliol (del 9,1% es va passar a un 8,5%), que esperen que confirmi una tendència que arribi també a Europa. I, finalment, el descens de preus de les matèries primeres (blat, coure, etc.) permet dibuixar un quadre més optimista del que es preveia fa tan sols unes setmanes. La Comissió Europea encara manté que Espanya tancarà l'any amb una inflació situada al voltant del 8%, però a la Moncloa hi ha qui somia en rebaixar aquesta xifra un o dos punts més. Això permetria una millora substancial el 2023, ja que per un efecte base estadístic la inflació començaria a baixar més notòriament perquè els preus es compararien amb uns mesos, els del 2022, on ja estaven disparats.
Sigui com sigui, Sánchez sap que necessita domesticar el tigre de la inflació si vol afrontar el darrer tram del seu mandat amb garanties. La baixada dels preus, però, portarà associat un cert refredament de l'economia i, de retruc, un retrocés de la contractació. Les dades avançades de l'afiliació a la Seguretat Social a l'agost ja vaticinen la destrucció de prop de 200.000 llocs de treball en un sol mes. El govern espanyol confia que el matalàs dels 20 milions de cotitzants resisteixi l'embat. Tot dependrà del rumb que agafi l'economia europea en el seu conjunt. Preocupa especialment la situació d'Alemanya, que pot arrossegar la resta. Això, en tot cas, depèn de factors com la guerra a Ucraïna i no està a les mans de Sánchez.
El calendari polític comença aquest dimarts amb un primer consell de ministres on s'ha d'aprovar la creació d'un Centre Nacional de Salut per coordinar la resposta de totes les administracions davant d'emergències com la pandèmia de covid. Però el plat fort serà dijous, amb un ple extraordinari al Congrés on s'ha de validar el decret de mesures d'estalvi energètic. A hores d'ara res fa pensar que el decret pugui caure, però en tot cas servirà tant per calibrar com està la relació del PSOE amb els seus socis com quin és el capteniment del PP de Feijóo.
El líder gallec havia flirtejat al principi amb la idea d'avalar algunes respostes del govern davant de la crisi econòmica (de fet, es van abstenir al juliol amb el segon decret de mesures), però tot apunta que optarà pel no per no obrir un front intern amb Isabel Díaz Ayuso. En realitat, al PSOE ja li va bé que el PP es mantingui en el "no a tot" per mantenir la seva tesi que, en realitat, el nou PP és el PP de sempre.
Rebaixa en transport públic
La gran aposta de l'executiu és la rebaixa del preu del transport públic, prevista per a l'1 de setembre. La dificultat tècnica de portar-la a la pràctica és elevada, ja que hi ha molts nivells d'administració i empreses públiques implicades, i el risc que el caos enteli l'efecte de la mesura és ben real. Ara bé, també és veritat que si s'aconsegueix augmentar notablement l'ús del transport públic amb aquesta política de preus baixos, el govern espanyol, que és qui lidera la iniciativa, s'apuntarà un èxit important.
L'altra incògnita del curs és si el president espanyol tornarà a remodelar el seu executiu. Tenint en compte que la gran renovació es va fer fa un any i que introduir canvis ara seria llegit com un signe de debilitat, el més probable és que hi hagi només canvis puntuals per col·locar alguns ministres de candidats a les eleccions municipals i autonòmiques de l'any que ve. Madrid continua sent un forat negre per al PSOE i Ferraz pressiona perquè hi vagi algun ministre com Fernando Grande-Marlaska a plantar cara a Ayuso. Abans de tots aquests moviments, però, Sánchez necessita estabilitzar el quadre econòmic i encarrilar els pressupostos de l'any que ve amb ERC i la resta de socis habituals.
I un darrer apunt. Cal tenir en compte que, a diferència d'abans de l'estiu, és ara Sánchez qui va per darrere a les enquestes, qui necessita cops d'efecte per remuntar. Però una de les lliçons dels darrers mesos és que els cops d'efecte tenen una influència limitada en el temps. El govern espanyol ha esgotat el seu arsenal de mesures per lluitar contra la inflació. I ara només els queda esperar que funcionin i que cap altre factor extern ho tiri tot per terra. Creuar els dits i esperar que l'efecte Feijóo es vagi desinflant en les clàssiques batalles internes dels populars. Aquest és, ara mateix, el pla de la Moncloa.