Sánchez tempteja l'enviament de tropes a Ucraïna amb el risc d'enfrontar-se als socis
El president espanyol obre el debat amb els grups parlamentaris aquesta setmana sense una majoria clara per aprovar-ho al Congrés
MadridPedro Sánchez inicia el 2026 obrint debats d'envergadura. D'una banda, amb la proposta de nou finançament autonòmic, detallada a finals de setmana, el govern espanyol afronta amb les comunitats autònomes un dels afers més complicats de desencallar a l'Estat, que fa més de deu anys que està bloquejat i que, per concretar-se, haurà de desembocar en una difícil votació al Congrés. També haurà de sotmetre's a la cambra baixa l'altre front que va plantejar Sánchez el dia de Reis, des de París, on va participar en la cimera de països aliats amb Ucraïna. El cap de l'executiu va obrir la porta a enviar-hi tropes espanyoles en missió de pau, si s'aconsegueix un alto el foc amb Rússia, però tampoc té una majoria clara per aprovar-ho.
En la recta final de la legislatura, amb una debilitat parlamentària agreujada pel trencament amb Junts, acorralat per casos judicials i en ple inici d'un cicle electoral, Sánchez obrirà una ronda de contactes amb els grups parlamentaris al Congrés. Sánchez va anunciar que començaria aquest dilluns, però fonts del govern espanyol citades per Efe informen que finalment es retardarà per la dificultat de quadrar agenda amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, amb qui tractaran de tancar una data en els pròxims dies. Segons ha concretat la Moncloa, les reunions seran de grup més gran a grup més petit i, per tant, la primera formació convocada és el PP. Ara bé, amb aquest context –els socialistes es van endur una gran patacada a Extremadura i en menys d'un mes hi ha eleccions a l'Aragó–, els populars no tenen incentius per pactar amb el govern espanyol. Ja tenen la mirada posada en la següent pantalla, que, donen gairebé per fet, serà la Feijóo substituint Sánchez a la Moncloa.
Tanmateix, en un afer com és el suport militar a Ucraïna en el marc d'un pla conjunt amb la resta d'aliats occidentals, el PP ho té més complicat per menystenir Sánchez que amb el finançament. L'endemà que el president espanyol anunciés la ronda de contactes –de la qual Vox està exclòs–, els populars van confirmar que acudirien a la trobada, si bé van evitar comprometre el suport del principal grup parlamentari a la cambra baixa. La direcció del PP sosté que no es pronunciarà fins que conegui els detalls de l'operació, que, de moment, remarquen fonts de la Moncloa, Sánchez no podrà donar perquè no estan definits. L'objectiu de la ronda, diuen des de l'equip de Sánchez, és "escoltar" els plantejaments de la resta de l'arc parlamentari, però encara no "demanar suport", perquè encara no hi ha ni alto el foc ni cap votació programada al Congrés.
Divisió entre els socis
El rol del PP és especialment rellevant davant la possibilitat d'enviar tropes a Ucraïna per la reticència o directament oposició d'alguns dels socis de Sánchez. Els populars, de fet, han intentat treure's el focus de sobre situant-lo en els aliats parlamentaris de Sánchez. "El soci del PSOE no és el PP", subratlla Génova, que, en cada votació en la qual els socialistes miren cap a la seva dreta, fa servir el mateix argument. El posicionament de la Moncloa sobre la guerra d'Ucraïna, l'increment de la despesa militar exigit per l'OTAN, Gaza o recentment l'atac dels Estats Units a Veneçuela, genera tensions amb les formacions a la seva esquerra. Podem ja ha afirmat que s'oposarà frontalment a enviar tropes encara que sigui en un marc de pau.
Els de Ione Belarra es neguen a fer "d'empresa de seguretat" dels EUA a Ucraïna, on Donald Trump, avisen, pretén aprofitar la fi del conflicte per fer un "robatori neocolonial de terres rares". També ha avançat el seu rebuig el BNG, mentre que altres grups independentistes o nacionalistes com ERC o el PNB han deixat la porta oberta a donar-hi suport, com també ha fet Sumar, condicionant l'enviament al fet que estigui sota el mandat de l'ONU.
La carta internacional de Sánchez
Sánchez juga la carta internacional, en la qual se sent còmode desplegant un relat que el situa com a contrapès de Trump. Malgrat la manca de consens, el president espanyol va redoblar l'aposta a finals de setmana plantejant desplegar també tropes de "pacificació" a Palestina. D'altra banda, en la ronda de contactes, la Moncloa no descarta parlar de la situació a Veneçuela, que l'enfronta directament amb el PP. Dijous que ve el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, compareixerà al Congrés per abordar aquesta qüestió i, previsiblement, la tensió amb els populars serà un dels elements que la marqui. Els de Feijóo han reclamat que sigui Sánchez qui vagi a la cambra baixa a donar explicacions, també pels casos de presumpta corrupció que l'envolten. Així doncs, sembla impossible que la resta de debats no es colin en el diàleg d'aquesta setmana sobre Ucraïna.