Obama, Companys, Pujol i el dret a decidir: torna el misteriós Sharif

BarcelonaHo havia promès i ho ha complert: Sharif ha tornat. El veí de Nova York que assegura que es va quedar sorprès quan va veure la gran manifestació de l'Onze de Setembre ha enregistrat un segon monòleg, també en anglès i també subtitulat en un català impecable. El primer, 'A trip to Barcelona', va tenir un gran impacte pels interrogants que obria el vídeo. Qui és Sharif? Hi ha algun partit o moviment darrere seu? Com és que coneix tan bé el cas català? Molts usuaris van demanar-li proves de la veracitat del seu testimoni des del seu compte de Twitter acabat d'obrir, però no va aclarir gaire cosa.

En el segon vídeo, Sharif aclareix alguns misteris, però no tots. Se'l veu en bicicleta per la ciutat nord-americana després de passar pel barber i, un cop dins el pis que ja es va veure al vídeo de la setmana passada, fa referència a la victòria d'Obama. El jove prova, per tant, que viu a Nova York i que l'enregistrament és actual, però continuem sense saber gaire bé qui és, més enllà que es dedica a fer monòlegs.

@page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } "Per què un vídeo on no hi surt cap famós té una resposta tan gran?", es pregunta al principi del seu discurs, dret davant d'un micro de peu. Després fa referència a les eleccions nord-americanes com a punt de partida per contraposar-ho al cas català i a la impossibilitat, per ara, que els catalans puguin escollir lliurement el seu futur en un referèndum d'autodeterminació. Sharif es remunta aquesta vegada a la dictadura de Franco, parla de l'execució de Companys, de la Generalitat a l'exili i de la restitució de la institució amb l'arribada de la democràcia, i també, del llarg mandat de Jordi Pujol. I conclou: "Si us plau, seguim el ritme, fem-ho córrer. Si entre tots fem prou soroll, els catalans tindran una oportunitat de votar". De fons, la cançó que dóna nom al vídeo: 'Someday we'll be free', de Charlie Hunter.