Sílvia Orriols esmena Jordi Pujol: "Hi ha molta gent que viu i treballa aquí i mai seran catalans"

Barcelona"Hi ha molta gent que viu i treballa aquí i mai seran catalans". Així de contundent es mostrava Sílvia Orriols, en una conferència al Fòrum Europa Tribuna Catalunya, a mitjans de febrer. Ho deia referint-se explícitament a la comunitat musulmana del nostre país, perquè considera que la seva integració a la societat catalana és impossible. No era el primer cop que la líder d'Aliança Catalana, islamòfoba declarada, feia una sentència d'aquesta mena. Forma part d’un discurs recurrent que ha expressat des que va desembarcar a l'Ajuntament de Ripoll, el 2019.

Aquest posicionament topa amb la definició de catalanitat que ha defensat tradicionalment el catalanisme. És una esmena a la totalitat a una de les frases més cèlebres de l'expresident Jordi Pujol: "És català qui viu i treballa a Catalunya i vol ser-ho". Durant el seu llarg mandat, el líder de Convergència no es va cansar de repetir aquesta idea, fruit del debat que hi havia sobre qui era català amb l'arribada entre 1950 i 1970 de milers d'immigrants provinents de diversos punts d'Espanya. Pujol defensava una integració cívica, no d’origen, sota la premissa que ser català no depenia d’haver nascut a Catalunya, sinó de voler formar part del país. També buscava evitar la divisió social amb el temor que es creessin dues comunitats separades: la delscatalans d’origen i la dels immigrants. I finalment, amb la voluntat que el catalanisme ampliés la seva base social.

El plantejament de Pujol ja l'havia posat sobre la taula l’historiador Josep Benet, encunyant públicament, per primer cop, l’expressió "un sol poble". Una sentència que s'acabaria fent seva el PSUC, formació a la qual es vincularia Benet. Va ser el 24 de març de 1968 a Badalona, en el centenari de Pompeu Fabra. I ho va fer en resposta a l'assaig Catalanisme i revolució burgesa, de Jordi Solé Tura, que titllava el catalanisme de burgès i considerava que no podia ser popular ni d’esquerres.

Aquella Catalunya tenia sis milions d'habitants i ara ha passat a tenir-ne vuit, i un de cada quatre catalans ha nascut a l’estranger. Els nouvinguts provenen de diferents països d'arreu del món, molts dels quals musulmans. I en un context en què els serveis públics estan al límit en algunes ciutats i la vida material de les persones empitjora, l’extrema dreta recorre al discurs identitari per culpar els nouvinguts d'acaparar tots els recursos i de la dissolució de la nació o de la minorització de la llengua.

Aliança Catalana fa distincions entre els nouvinguts

En aquest escenari, el plantejament que fa Aliança Catalana és que la catalanitat no depèn només de residir en un lloc o tenir papers, sinó de compartir cultura, llengua i valors, i que hi ha col·lectius que "no volen o no poden" integrar-se perquè els seus valors són "incompatibles" amb els d'Occident. De fet, Orriols, en un ple recent al Parlament, parlava d'un sol poble incloent-hi, òbviament, només la immigració espanyola. "Quan érem jovenets ens barallàvem al carrer al crit de xarnegos i polacos. Avui, aquells amb qui ens esbatussàvem ens voten", assegurava, sota la premissa que tothom busca "garantir un futur català, segur, pròsper i occidental" als seus fills. Així, militants de la formació qüestionen que gent nascuda aquí com el futbolista del Barça Lamine Yamal sigui catalana.

El cap de premsa de la formació, Eduard Berraondo, criticava recentment que se'ls retregui que no considerin catalans molta gent que viu i treballa a Catalunya. Al·legava que per ser català, "cal parlar la llengua, mínim requisit, o estimar i conèixer les tradicions i demostrar la teva catalanitat", obviant que en aquesta equació potser molta més gent no hi entraria, a banda dels últims nouvinguts en arribar.

Aquesta visió identitària o etnocultural de la nació que defensa l'extrema dreta independentista no és compartida pel catalanisme polític, que sempre ha fet bandera de la integració. Junts segueix defensant els postulats de Pujol, però incideix en la frase sencera que pronunciava l'expresident perquè considera que s'ha tergiversat. "Pujol va dir que és català qui viu i treballa a Catalunya i té voluntat de ser-ho. No només la meitat de la frase, i evidentment hi estem d'acord", remarquen fonts de la formació postconvergent, que parla de drets i també de deures dels nouvinguts, i que reclama la gestió de les polítiques d'immigració.

Des d'Esquerra també defensen que és català qui vol ser-ho "independentment d'on hagi nascut, la llengua que parli, a qui resi, com estimi i, fins i tot on visqui". En aquest sentit, els republicans estan convençuts que segur que "hi ha gent que no vol ser catalana", però que per això "no cal haver nascut fora de Catalunya". Per tot plegat, la formació d'Oriol Junqueras conclou que "Catalunya és un projecte nacional no essencialista ni ètnic, pensat no tan sols per als nacionalistes, sinó també per als nacionals, és a dir, tothom qui, lliurement, en vulgui formar part". Esquerra també incideix en el concepte de doble identitat: "Als vinguts d’altres indrets, no els cal abandonar la seva llengua, la seva cultura, per ser també catalans i adquirir una nova llengua i una cultura nova: la catalana".

La CUP no entén la catalanitat com un carnet que algú pugui repartir ni com una etiqueta que es pugui delimitar amb criteris d’origen: "Preguntar qui és o no és català parteix d’un plantejament equivocat. Qui decideix què vol dir ser "d’aquí"? Parlem dels cognoms? Si acceptéssim aquest tipus de criteris, pràcticament ningú podria considerar-se autòcton, a Catalunya". "La catalanitat no es construeix des de l’origen, sinó des de la voluntat de formar part d’una comunitat i des de la participació en el seu projecte col·lectiu", afegeixen els anticapitalistes, que deploren parlar d'"autòctons" i de "gent de fora" per evitar "fragmentar i enfrontar la societat".

Vox, amb Aliança Catalana

Des de les files del PSC, Ferran Pedret, president del grup parlamentari, defensa que "l’expressió «som i serem un sol poble» és la millor tradició del catalanisme polític" perquè "construeix una identitat compartida i enforteix el teixit social del país". "Qui vulgui dividir la ciutadania de Catalunya pel seu aspecte, creences, origen o llengua pot comptar que el combatrem democràticament fins a les darreres conseqüències", afegeix el diputat, que advoca per "una societat oberta, diversa i plural i no pas monolítica". Comuns també es fa seves les cites de Pujol i Benet, i considera que són "perfectament vàlides avui". Davant l'auge de l'extrema dreta, el partit de Jéssica Albiach adverteix que "el dilema real que té Catalunya com a nació no és immigració sí o no, sinó construir una societat inclusiva i diversa, amb plena igualtat de drets i deures, o una societat segregada".

Vox, en canvi, s'alinea amb Aliança Catalana, però només amb l'exclusió de la immigració musulmana. Considera que és català "tot aquell espanyol que neix o que viu a Catalunya i que l'estima i la sent com la seva pàtria petita". I entén la catalanitat com "l'expressió cultural concreta de la hispanitat que es dona a Catalunya i que avui dia es veu amenaçada tant per un separatisme que distorsiona aquesta realitat històrica i cultural com per una política de fronteres obertes que esborra la nostra identitat i forma de vida". El PP discrepa de la necessitat de sentir-se part del col·lectiu: "És català qui viu o treballa a Catalunya, però després hi ha altres catalans que ni viuen ni treballen a Catalunya i també són catalans com els nascuts aquí, amb independència de la voluntat de ser-ho, pel fet de ser espanyols".