Qui són els candidats a presidir Extremadura?
María Guardiola, actual presidenta popular, i Miguel Ángel Gallardo, socialista que va ser primera força el 2023, en són els principals
CàceresSón quatre els partits amb opcions d'obtenir representació parlamentària a l'Assemblea d'Extremadura. En ordre de major a menor, segons les enquestes, serien PP, PSOE, Vox i Unides per Extremadura. Repassem qui són els seus candidats a presidir la regió.
María Guardiola
La responsable de l'avançament electoral
La líder del PP extremeny i actual presidenta de la comunitat és la responsable de l'avançament electoral d'aquest diumenge. És el segon cop que María Guardiola (Càceres, 1978) es presenta a uns comicis autonòmics. Fa dos anys, en la seva estrena el 2023, no va aconseguir ser primera força, però va poder governar gràcies a una aliança amb Vox a la qual es va resistir inicialment, fins que s'hi va veure abocada davant de les directrius de Génova, un cop Carlos Mazón al País Valencià havia cedit a les exigències de l'extrema dreta. En aquesta ocasió, tot apunta que Guardiola podrà desbancar el PSOE, però no aconseguirà l'objectiu de deixar de dependre de Vox amb una majoria absoluta que el PP mai ha aconseguit a la regió.
Guardiola és la baronessa popular que més ha confrontat Vox. Al llarg de la campanya electoral ha entrat en el cos a cos amb Santiago Abascal acusant-lo fins i tot de "masclista". El líder de l'extrema dreta ha amenaçat amb demanar el seu cap si el PP necessita els seus vots a Extremadura després del 21-D, la qual cosa la deixaria amb una perspectiva de governabilitat encara més complicada. Al PP la descriuen com una persona "sensata", que compta amb la confiança de la direcció popular. Segons dades del baròmetre preelectoral del CIS, és la candidata preferida en totes les franges d'electorat i entre qui més adhesió genera és entre els més grans de 75 anys. De formació és llicenciada en administració i direcció d'empreses per la Universitat d'Extremadura. Va fer carrera com a funcionària autonòmica fins que va fer el salt a la política institucional com a regidora de l'Ajuntament de Càceres.
Miguel Ángel Gallardo
El candidat socialista pendent de judici
"Anirem a totes fins al final". Miguel Ángel Gallardo (Villanueva de la Serena, Badajoz, 1974) fa aquesta afirmació en una conversa amb l'ARA conscient que parteix amb el desavantatge de tenir dues espases de Dàmocles a l'horitzó. Una de política i l'altra de judicial. La seva designació com a candidat i el seu lideratge del PSOE extremeny ha estat qüestionat internament. Té com a context les males perspectives a les enquestes i el fet que en les anteriors eleccions, a les quals encara es va presentar l'històric dirigent socialista Guillermo Fernández Vara, el PSOE va obtenir el seu pitjor resultat històric a Extremadura. A més, el maig del 2026 haurà d'anar a judici per la contractació del germà de Pedro Sánchez a la Diputació de Badajoz, institució que va presidir entre 2015 i 2025.
En plena investigació per tràfic d'influències i prevaricació, Gallardo va fer el salt a l'Assemblea d'Extremadura com a diputat. Un moviment que ell mateix reconeix que va ser un "error". Si bé ell el justifica per la voluntat de tenir més visibilitat a la cambra autonòmica i poder-hi confrontar directament amb Guardiola, es va interpretar com una argúcia per passar a ser aforat i ser jutjat per un tribunal superior. Fonts del seu equip destaquen l'esforç que està fent Gallardo en la seva primera campanya com a candidat autonòmic de recórrer el territori i centrar el focus en la regió. El fet que fos alcalde del seu municipi durant 21 anys, sempre amb majoria absoluta (del 2003 al 2024), fa que es mogui molt bé sobre el terreny. Altres veus socialistes consideren, en canvi, que el defineix haver fet una "gestió caciquil". Fonts del PP extremeny asseguren que era sobradament conegut que com a governant col·locava a dit persones afins, unes acusacions que Gallardo rebat com a "falses".
Óscar Fernández
El desconegut que acompanya Abascal
En els cartells electorals de Vox, qui apareix en gran i en primer terme és Santiago Abascal. És a qui van a veure els simpatitzants d'extrema dreta als mítings, que en molts casos ha protagonitzat en persona el líder de la formació. "No sabíem qui era", admeten uns joves en un acte a Mèrida l'última setmana de campanya, sobre el candidat extremeny. Com es diu? "Óscar", respon un d'ells després de dubtar, sense afegir el cognom, que és Fernández. Fins ara havia exercit de portaveu de Vox a l'Assemblea autonòmica i de president de la formació a la província de Càceres. Infermer de professió, ha treballat durant 25 anys de gerent regional d'una empresa farmacèutica.
Irene de Miguel
L'excepció a l'esquerra del PSOE
La candidata d'Unides per Extremadura ha aconseguit la unitat que tant es resisteix actualment a l'espai a l'esquerra del PSOE. Irene de Miguel és membre de Podem i concorre juntament amb Esquerra Unida i Aliança Verda. Sumar, que va quedar fora de la coalició, també li dona suport. "És una figura indiscutida", diuen fonts del partit lila, que subratllen que els seus companys reconeixen que, des del 2015, quan va accedir per primer cop a l'Assemblea extremenya "s'ho ha currat" i "s'ha recorregut tot el territori". Repeteix per tercer cop com a cap de llista (ja ho va ser el 2019 i el 2023) i, encara que és nascuda a Madrid i va estudiar allà enginyeria agrònoma, desplega un "discurs molt extremeny" que Podem espera que els impulsi en aquest territori.