Sons de clàxons, crits de "Viva España" i indiferència en l'adeu de Tejero
L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha estat incinerat a Xàtiva en la més estricta privacitat
XàtivaBanderes d'Espanya a la polsera o lligades al retrovisor del vehicle, molts d'ells d'alta gamma, i xapes diverses, la majoria amb missatges patriòtics. Aquests són alguns dels elements amb els quals ha sigut fàcil identificar els assistents a la vetlla, al funeral i a la posterior incineració de l'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, que s'ha celebrat aquest dijous a la localitat valenciana de Xàtiva, al costat de la veïna ciutat d'Alzira, on residia una de les filles de l'exuniformat revoltat, i abans de traslladar les seves restes a la Torre del Mar de Màlaga.
El comiat de Tejero ha quedat molt lluny de la transcendència que segurament hauria desitjat algú que anhelava jugar un paper clau en la història d'Espanya fins al punt de coliderar un cop d'estat. De fet, més enllà de familiars i amics, els assistents al tanatori han superat amb dificultats la desena de persones, que ni tan sols han pogut accedir al recinte, i han hagut de quedar-se a les portes, on un equip de seguretat privada restringia l'entrada a qualsevol persona que no comptés amb el vistiplau de la família. Entre els que sí que han pogut assistir al funeral es trobava José Luis Roberto, el conegut dirigent valencià d'España 2000.
A diferència de Roberto, els que no han pogut accedir-hi són Toni i José Antonio, els dos únics admiradors de Tejero que han estat presents tota la tarda. A primera hora a les portes del tanatori, i després, del crematori. El primer és un veí d'Alzira que coneix el gendre de l'ex tinent coronel, mentre que el segon és un jove de 23 anys que ha recorregut els més de 100 quilòmetres que separen la ciutat d'Elx de Xàtiva. Ho ha fet amb una vella furgoneta Citröen C-15 que ja supera els 35 anys i té el comptador de quilòmetres espatllat. Una mostra que la seva admiració per Tejero no entén de distàncies ni comoditats.
Amb José Antonio i Toni trobem representades les dues ànimes de l'extrema dreta espanyola actual: Vox i Se Acabó la Fiesta. A la formació que lidera Santiago Abascal pertany Toni, que explica que la seva admiració pel colpista prové del fet que ell considera Tejero un "vertader patriota" que va ser capaç de posar Espanya per davant de tot. Més contundent es mostra José Antonio, que defensa l'ús de la violència i que creu que el cop d'estat va fracassar perquè els seus impulsors no van ser prou decidits. Inicialment, es proclama apolític i destaca que rebutja "de totes la monarquia", però, poc després, manifesta la seva simpatia pel partit d'Alvise Pérez, al qual explica que encara no ha votat, però que s'ho està plantejant.
Flors de la Fundació Francisco Franco
La conversa amb José Antonio i Toni es produeix a les portes del tanatori, situat en un polígon industrial, i just al davant d'una rotonda. Aprofiten aquesta ubicació alguns conductors per escridassar els periodistes i càmeres de televisió que esperen l'aparició del fèretre, que sortirà per la porta de darrere amb corones de flors de la Fundació Francisco Franco i d'España 2000. Altres fan sonar els clàxons i passen una vegada i una altra per la porta del recinte. També hi ha els que criden "Viva España", en unes proclames que costa de dir si són patriòtiques o iròniques. Més transparent és la consigna d'uns passatgers que insulten Tejero. La majoria de conductors, però, es limiten a enregistrar l'escena amb els telèfons mòbils i, senzillament, passen de llarg.