La tardor del torrisme-borrasisme
BarcelonaLa tardor serà escenari del gran combat que decidirà el futur de la política catalana. La presidenta de Junts, Laura Borràs, intentarà forçar la sortida del partit del Govern amb l'argument que no ha fet prou per implementar la independència. Es tracta d'una batalla que alinearà, a una banda, el que podríem anomenar torrisme-borrasisme (els partidaris de l'expresident Quim Torra coincideixen a grans trets amb els de la presidenta del Parlament), i a l'altra el sector més pragmàtic que encapçalen Jordi Turull des de dins de la direcció i Jordi Sànchez des de fora, i que consideren que sortir de l'executiu seria un suïcidi. Aquesta batalla és el que determina la necessitat de Borràs de continuar en el focus després d'haver estat suspesa com a presidenta del Parlament sense que hi hagi hagut cap gran crisi entre Junts i ERC, ja sigui participant en actes institucionals com l'aniversari del 17-A o altres que es desenvolupen pel territori. Borràs necessita arribar viva al moment crucial de la batalla, quan s'avaluï el pacte de govern i es decideixi què cal fer.
La novetat de les darreres hores és que s'ha fet més evident que mai la distància entre Borràs i el seu partit, que no va trigar ni una hora a rebutjar els crits durant el minut de silenci mentre ella va deixar passar tot un dia. I no només va ser el seu partit, sinó que gent molt pròxima com Josep Costa o articulistes de l'entorn de Junts no van dubtar a criticar el seu gest d'anar a saludar els manifestants. D'alguna manera es pot dir que el partit va decidir dimecres emancipar-se de la seva lideressa, tot i que aquest dijous han tornat a acostar postures i han trobat el punt d'equilibri en la condemna del trencament del minut de silenci.
Assaig de rectificació
En tot cas, els fets de dimecres funcionen com una mena d'avís per a navegants per al torrisme-borrasisme. El sector pragmàtic va decidir desmarcar-se de Borràs i va rebre el suport explícit de l'expresident Carles Puigdemont, que va retuitejar el missatge de la formació, conscient que això no agradaria a una part de la seva parròquia. Durant les hores que la guerra de versions es va mantenir viva a les xarxes socials, el procés de decantació va jugar en contra de Borràs, fins al punt d'obligar-la a un assaig de rectificació.
Però tot i haver mostrat un inici de vulnerabilitat, Laura Borràs està lluny de ser una política acabada. El seu instint de supervivència i la seva capacitat per navegar enmig de l'onatge són notables, així com el seu carisma personal. Ni Jordi Sànchez ni Jordi Turull poden donar encara la batalla per guanyada. I encara que s'imposessin a Borràs, hauran d'afrontar una altra pregunta incòmoda: un cop derrotada, és millor mantenir-la a dins de Junts o que encapçali el seu propi projecte a fora?