La temptació de Salvador Illa

BarcelonaFa setmanes que qui més qui menys dona per fet que tard –o molt tard– o d’hora hi haurà pressupostos a Catalunya, i, tanmateix, la negociació entre el Govern i el PSC continua en un cul-de-sac del qual ningú sembla trobar la sortida. No la troba l’executiu de Pere Aragonès, que voldria haver tancat l’acord ja fa dies, però tampoc el partit de Salvador Illa, que es debat entre la seva vocació institucional i la temptació de donar una estocada gairebé definitiva a la viabilitat del govern en solitari d’Esquerra fent caure els comptes del 2023.

La trobada d’ahir a Arenys de Mar entre Aragonès i Illa tampoc va servir per desbloquejar l’acord. Després d’una hora i mitja de reunió, el primer secretari del PSC va constatar que “les diferències” sobre els pressupostos –principalment les ja conegudes sobre el Hard Rock, l’aeroport i el Quart Cinturó– es mantenen. Passen els dies sense que els socialistes donin el seu braç a tòrcer, i la impaciència comença a fer-se palesa a la plaça Sant Jaume.

En la guerra de nervis que mantenen tots dos equips negociadors, les estratègies són similars però inverses, i mentre per pressionar els socialistes des de Palau fa temps que es diu que l’acord és imminent, des de les files del PSC s’intenta collar el Govern deixant caure que el pacte segueix molt lluny i que els comptes perillen. ¿Però hi ha un risc real de trencadissa? Tant a la Moncloa com a la Generalitat es creu que no, i s’apunta que tot plegat és una qüestió de tempos del PSC, que ha de gestionar la paradoxa d’haver de negociar uns pressupostos amb els quals li estarà donant a Aragonès l’oxigen per intentar sobreviure el que queda de legislatura.

D’aquí que des del primer minut la voluntat dels socialistes hagi estat subratllar la debilitat del govern en solitari d’Esquerra. “Si volen aprovar els pressupostos, suaran sang”, vaticinaven fa setmanes des de la sala de màquines de Pallars, on no s’han cansat de repetir que tots dos partits tenen els mateixos 33 diputats. Un argument amb què avisen ERC que no pot aspirar a no cedir en res, però que al mateix temps debilita també el “tot o res” que ha verbalitzat en els últims dies el mateix Illa.

El risc d'un accident

Allargar les negociacions, ja se sap, augmenta també el risc d’un accident inesperat. A banda i banda tenen temptacions. En el cas del Govern, la de confiar que la pressió dels agents econòmics i socials sobre el PSC perquè avali els comptes sigui suficient per a l’acord o la de desgastar els socialistes davant d’aquests mateixos actors si no aproven els pressupostos. En el cas d’Illa, la de deixar sense aire el Govern i precipitar l’escenari d’unes eleccions catalanes anticipades que li ofereixin la possibilitat de lluitar per la Generalitat. Una carta llaminera, i més ara que Pedro Sánchez ja té els seus últims pressupostos aprovats i es mor de ganes de deixar enrere la carpeta catalana.

El DETALL

L’entrada en vigor del nou Codi Penal ha tornat a omplir els programes informatius de referències als presos polítics cinc anys després de l’1-O, prou temps perquè a alguns els calgui refrescar la memòria. És el cas del programa d’Antena 3 Espejo público, que en el seu grafisme va confondre l’expresident de l’ANC i ex secretari general de Junts Jordi Sànchez amb l’actor que donava vida al Lopes a Plats bruts.

En la vintena de trobades que han mantingut el Govern i el PSC per negociar els pressupostos hi han intervingut nombrosos dirigents i tècnics d’una banda i de l’altra, però en les últimes setmanes hi ha hagut un convidat inesperat pel costat socialista: es tracta del secretari d’Economia durant el segon tripartit, Martí Carnicer, molt qüestionat en el seu moment per com van quedar les finances de la Generalitat.