Una trentena d'alcaldes de Ponent, en peu de guerra contra la planta de biogàs més gran del sud d'Europa
Batlles i entitats portaran als tribunals el pla urbanístic de la factoria, on denuncien irregularitats, i avisen que no respon a les necessitats locals
BarcelonaDesprés de tres anys de tràmits, el pla urbanístic per construir una macroplanta de biogàs a la Sentiu de Sió (Noguera) ha rebut la llum verda de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona. És la instal·lació d'aquesta mena més gran del sud d'Europa –processarà al voltant de 500.000 tones anuals– i podria ser la primera d'una onada de factories de biogàs a Ponent, en el marc del desplegament de l'Estratègia Catalana de Biogàs 2024-2030. Tanmateix, tant l'aprovació del pla urbanístic com la possibilitat que en proliferin més han encès una trentena d'alcaldes del territori, que es planten davant el projecte i avancen que l'impugnaran davant dels tribunals. Malgrat el silenci de la Generalitat, els batlles adverteixen que la factoria no podrà funcionar només amb purins locals i que, a la pràctica, és un forat negre perquè el fons d'inversió danès que la lidera –Copenhagen Infrastructure Partners– pugui fer negoci amb residus que vindran o bé de l'Aragó o bé de la província de Barcelona. Residus que inclouen despulles animals i restes d'escorxadors, i no només purins.
De la mà de la Plataforma Pobles Vius, que coordina l'oposició al projecte, 27 alcaldes de municipis com Artesa de Segre, Agramunt, Linyola, Tàrrega, Bellpuig, les Borges Blanques, Torres de Segre o Torrelameu van demanar per carta a la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que aturés la macroplanta abans que arribés a la Comissió d'Urbanisme. La Generalitat, però, va optar per tirar pel dret amb la infraestructura, declarada projecte estratègic per l'anterior Govern d'ERC tot i les queixes pel seu impacte ambiental (i el dels 21.000 camions que es preveu que circulin per aquest petit poble de la Noguera per dur-hi els residus). Paradoxalment, la major part d'alcaldes en contra són d'ERC, que també rebutja el projecte des de la seva secció local –també n'hi ha de la CUP, de Junts i de llistes locals–. El manifest de Plataforma Pobles Vius contra el projecte també té l'aval d'una vintena d'entitats, com Ecologistes en Acció o l'Assemblea Pagesa de Catalunya.
"No és de proximitat"
"Es ven com una necessitat del territori i no ho és, i tampoc no serà una planta de proximitat", argumenta l'alcalde de Tornabous, David Vilaró, que avisa que aquest model de gestió de les dejeccions posa les coses fàcils a les macrogranges mentre que aboca a la ruïna als petits ramaders. Des de Torres de Segre, l'alcalde Àxel Curcó lamenta els problemes que s'han trobat pagesos de la zona per impulsar projectes similars a petita escala (per exemple, a Alcarràs) davant la "catifa vermella" a aquest fons d'inversió. A Bell-lloc d'Urgell, l'alcalde Carles Palau critica que no s'hagi abordat una regulació general sobre on es poden ubicar les plantes i que es facin servir els purins com a "excusa" perquè un fons d'inversió pugui especular amb la terra. Tots ells firmen també el manifest de Pobles Vius.
La plataforma i els alcaldes van intentar, sense èxit, que es paralitzés la tramitació fins que, almenys, s'aclarissin dos dels punts més conflictius. En primer lloc que, segons un informe pericial encarregat per ells, la planta de la Sentiu està a menys de 500 metres d'una granja, de manera que incompleix la distància mínima que estableix la llei. Aquesta troballa contradiu el que recull un informe del departament d'Agricultura –que ha subvencionat amb 4,5 milions el projecte–. A preguntes d'aquest diari, fonts d'Agricultura matisen que, tot i que efectivament hi ha una granja bovina a menys de 500 metres, d'acord amb els criteris interpretatius del departament els elements que poden suposar un risc per a la seva proximitat estan fora d'aquest radi de distància. Per això l'informe va ser favorable.
En segon lloc, segons els contraris, la via urbanística seguida per autoritzar la planta és incorrecta: "Caldria canviar el POUM, perquè és una activitat industrial. No es pot fer una activitat així en sòl agrari protegit", recalca el portaveu de Pobles Vius i pagès, Gerard Batalla. En canvi, Territori considera que és suficient amb un pla especial urbanístic, que tracta l'activitat de la planta com una instal·lació de producció de combustible (i no industrial). És un cas similar al que ja va suscitar polèmica a la planta de biogàs que es vol instal·lar a Moià, també amb oposició veïnal.
Una sessió polèmica
La polèmica va impactar de ple en la sessió de la Comissió d'Urbanisme el passat dimarts, en què el Govern va acabar forçant la votació del punt de l'ordre del dia malgrat que diversos membres presents van expressar dubtes sobre la regularitat del projecte i, sobretot, queixes per la impossibilitat d'haver accedit a la documentació amb prou temps (es va facilitar només 48 hores abans). Així ho traslladen a l'ARA fonts presents a la sessió, que detallen que, a més, el Govern es va negar a votar sobre si ajornar la decisió per poder esvair els dubtes. La discussió va durar més d'una hora i va acabar en una votació quan, habitualment, les decisions a la Comissió es prenen per assentiment. No és un fet inèdit, però sí infreqüent, expliquen fonts coneixedores.
Prèviament a la sessió del dimarts, 24 hores abans el departament de Territori havia intentat convèncer els alcaldes de les virtuts del projecte en una reunió telemàtica que, també, es va convocar a última hora del diumenge. Allà, la consellera Paneque també va rebutjar la possibilitat de revisar les suposades irregularitats del projecte. En la mateixa línia, fonts de Territori subratllen que la tramitació s'ha fet "escrupolosament bé i amb totes les garanties", i allarguen la mà al territori per abordar amb "diàleg" les diferències que hi mantenen.