La via oberta entre Junts i Esquerra

BarcelonaLa setmana va començar amb Míriam Nogueras fent un reclam a Esquerra: unitat a Madrid. No és una petició nova des de Junts; de fet, ha estat recurrent en aquest espai des del seu naixement, però sí que representa una novetat respecte al discurs que els juntaires han tingut des que són clau al Congrés dels Diputats. A partir del 2023, amb els set diputats preuats de Junts sent clau a Madrid, l'estratègia dels de Nogueras va caracteritzar-se precisament per intentar diferenciar-se dels republicans i, en concret, de Gabriel Rufián. No van ser els únics que van fer el gir, sinó que Esquerra, que també havia negociat en solitari la legislatura 2019-2023, va flirtejar també breument amb la idea de la unitat. Una unitat que possiblement ara és més difícil que mai.

Si hi ha algun espai en què els dos partits independentistes estan mal avinguts és a Madrid. Míriam Nogueras i Gabriel Rufián representen una mena de personalitats antitètiques. El seu feeling personal tendeix a zero i els seus retrets públics no són comparables a cap altre tàndem polític previ dins el món sobiranista. Ara bé, sí que hi ha un fil de comunicació, que no piloten ni Rufián ni Nogueras: la reforma del sistema de finançament. Els republicans i el PSOE estan avançant en el nou model, del que se'n podran conèixer detalls (si res es trenca) a principi de gener, però perquè tiri endavant són imprescindibles els vots dels de Puigdemont al Congrés dels Diputats.

"Són contactes preliminars", apunten fonts coneixedores, és a dir, una mena de converses prèvies a les que hi haurà si el PSOE i Esquerra tanquen el model de finançament. ¿Vol dir això que Junts està al corrent de l'estat de les negociacions sobre el model de finançament? En cap cas. No hi ha un traspàs d'informació sobre el detall de la negociació amb el PSOE, però sí un tracte entre els dos grups que va "més enllà de la cortesia parlamentària", apunta una altra font. Un exemple: Esquerra no ha iniciat els mateixos contactes amb altres grups de la majoria plurinacional, que també seran necessaris. O un altre: quan els d'Oriol Junqueras van decidir presentar en solitari al Congrés la llei per recaptar l'IRPF des de Catalunya per pressionar el PSOE, abans de fer-ho públic, van avisar Junts; i van fer el mateix quan la van retirar. O un altre detall: hi ha hagut cert fair play al Parlament en algunes votacions en matèria de finançament, on Esquerra no ha votat en contra d'algunes resolucions presentades pels juntaires.

Els noms clau aquí són el de Lluís Salvadó, que pilota la negociació d'ERC i el PSOE en matèria de finançament, i Toni Castellà, que és el portaveu de Junts en matèria econòmica al Parlament. També han sigut cares d'aquesta interlocució més amable Albert Batet, que ara ha passat a ser adjunt de Carles Puigdemont al partit, i Josep Maria Jové (ERC).

Sense suports

Sigui com sigui, la interlocució oberta no implica que Junts es plantegi donar suport al finançament singular. Tampoc Esquerra ho espera. De fet, els republicans assumeixen que un cop presentin el pacte, si l'acaben tancant, hi haurà una actitud de menyspreu per part dels de Puigdemont. I des de Junts ja avisen que no hi donaran suport si no és un sistema que surti del règim comú. En tot cas, ambdós tindran un dilema: Esquerra haurà de decidir si pacta finalment un model de finançament amb el PSOE que dona més diners a Catalunya i potser garantir l'ordinalitat, però que s'assembla poc al pacte de finançament singular que van rubricar amb el PSC perquè no serà la Generalitat qui recaptarà per ara tots els impostos. I Junts també haurà de decidir si vota 'no' a més de 4.000 milions d'euros addicionals per finançar la Generalitat.