La justícia, a punt de purgar Santiago Vidal

MadridAl jutge de l’Audiència Provincial de Barcelona Santiago Vidal li queden poques esperances de no ser expulsat de la carrera judicial per la seva participació en l’elaboració d’un esborrany de Constitució catalana per ser debatut els pròxims mesos. Els seus arguments -que hi treballava en les seves hores lliures i que exercia el seu dret a la llibertat d’expressió- no els ha tingut en compte l’encarregat d’instruir l’expedient que li va obrir el 9 d’octubre el màxim òrgan de govern dels jutges espanyols.

El promotor de l’acció disciplinària (una mena d’instructor del cas), Antonio Fonseca-Herrero, va proposar ahir al ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que li imposi la sanció més greu de les previstes per a un magistrat: la separació de la carrera judicial per dues faltes molt greus previstes en els articles 417.6 i 417.14 de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ). És a dir, l’acusa d’exercir activitats que són incompatibles amb el càrrec de jutge o magistrat i d’actuar amb una ignorància inexcusable en el compliment dels seus deures judicials.

En el seu escrit, molt similar al que va fer el fiscal la setmana passada, Fonseca-Herrero afirma que Vidal ha actuat “amb manifesta i inexcusable inobservança de deures tan rellevants del seu estatut jurídic com són el de fidelitat a la Constitució [l’espanyola del 1978] i a l’ordenament jurídic”. A més, “s’ha involucrat de manera conscient, notòria i permanent en un procés de tipus polític, propugnant activament i públicament, en un context mediàtic i polític, i no merament acadèmic i investigador, la derogació de l’ordre constitucional al qual va fer jurament o promesa de fidelitat, amb reiterades i significatives intervencions públiques, fomentant i afavorint conductes antijurídiques com la desobediència civil”, afirma en relació al projecte de Constitució, el procés sobiranista i el 9-N.

El promotor basa la proposta de sanció en tres eixos. El primer, que Vidal “ha participat activament, i al marge de qualsevol cobertura, en un grup de treball heterogeni que tenia per objecte elaborar i redactar una Constitució catalana per posar-la a disposició dels que promoguessin la celebració d’una consulta per l’anomenat dret a decidir i la independència de Catalunya”. També destaca que “ha efectuat de manera reiterada declaracions públiques en defensa de la independència i ha participat activament i públicament en iniciatives polítiques d’institucions catalanes i entitats privades sobre un procés per a la independència”. La tercera pota és que, segons l’instructor, “va valorar i qualificar de legítim l’incompliment de les lleis i de la Constitució espanyola, i va admetre i justificar expressament la procedència de la desobediència civil”.

A Garzón no el van expedientar

Segons Fonseca-Herrero, a Vidal no el pot emparar el dret a la llibertat d’expressió, perquè “la dignitat, integritat i independència del poder judicial és un bé constitucional que habilita a limitar la llibertat d’expressió” dels seus integrants. Abans de la reforma de la LOPJ que va canviar la instrucció dels expedients als magistrats, la norma era precisament que, fora de la seva funció jurisdiccional, els jutges tenien una llibertat d’expressió tan àmplia com qualsevol ciutadà. De fet, va ser el criteri aplicat a altres jutges, com a Baltasar Garzón quan se’l va intentar expedientar per haver criticat el govern de José María Aznar per la Guerra de l’Iraq. Anys després se l’apartaria de la carrera judicial per prevaricació en el cas Gürtel.

Vidal té vuit dies per al·legar. Passat el termini, les actuacions s’elevaran al ple del CGPJ, on el bloc conservador és majoritari. Pel promotor, no cal que el cas passi abans per la comissió disciplinària, ja que la LOPJ presenta ara el ple com l’òrgan competent per apartar-lo.

El jutge espera una “decisió jurídica i no política”

Amb una calma tensa i un notable pessimisme. Així va encaixar ahir el jutge Santiago Vidal la decisió del promotor de l’acció disciplinària de demanar al ple del CGPJ l’expulsió del magistrat de la carrera judicial. Vidal va afirmar que “encara confia en el dret” i va voler mostrar-se esperançat que el CGPJ prengui “una decisió jurídica i no política”. Ara bé, el jutge hauria manifestat en els últims dies al seu entorn que és pessimista i que creu que acabarà apartat de la justícia per haver col·laborat en la redacció de la Constitució catalana, segons ha pogut saber l’ARA. Si això passés, Vidal va afirmar que recorrerà al Tribunal Suprem i, “si cal”, al Tribunal Europeu de Drets Humans. Si finalment és expulsat, es plantejarà “seriosament el seu futur laboral”, un futur que podria passar per la política, com va admetre en una entrevista al programa .Cat de TV3, ahir a la nit. Ara bé, va deixar clar que li costava creure “que cometin una barbaritat d’aquest nivell”. El magistrat va reconèixer que no s’esperava aquesta “reacció”, més pròpia de “temps passats”, quan es feien “depuracions de càrrecs per decisions purament ideològiques”.

La Fiscalia investiga el Govern per haver fet un euro del Tricentenari

La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha obert diligències contra la Generalitat per un presumpte delicte de falsificació de moneda. Que s’arxivin o es converteixin en un procediment judicial dependrà de l’informe sol·licitat a la brigada d’investigació del Banc d’Espanya per determinar si s’ha produït una difusió massiva de les monedes commemoratives del Tricentenari i si poden generar confusió amb els euros de curs legal. Les diligències es van obrir al novembre després de rebre una denúncia del ministeri d’Economia en què s’alertava sobre la possibilitat que la Generalitat hagués posat en marxa un pla d’encunyació massiva de monedes, segons havia publicat el diari El Mundo. Com que l’Audiència Nacional és l’òrgan competent per investigar la falsificació de moneda, el fiscal es va dirigir a la Generalitat, que va contestar que només havia contribuït amb una ajuda inferior a 2.000 euros a una proposta del Gremi de Filatèlia i Numismàtica per a una col·lecció commemorativa pensada per a col·leccionistes de monedes.