Ignacio Garriga: "Volem la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya, com abans"

Vilanova del VallèsEl secretari general i president del grup de Vox al Parlament, Ignacio Garriga (Sant Cugat, 1987), rep l'ARA a Vilanova del Vallès, on passa l'estiu. Allà, entre pins centenaris, desgrana sense pèls a la llengua quin és el seu projecte per a Catalunya, que veu com una regió d'Espanya.

Quina lectura fan vostès de la polèmica de Jumella?

— S'està produint un debat artificial amb una mesura que és de sentit comú, que és que els espais públics esportius es limitin al seu ús. En cap cas hem fet una guerra contra una religió. Ara bé, nosaltres seguirem denunciant la islamització que patim, finançada i promoguda pel PP i el PSOE, amb la complicitat de Junts i ERC.

Els han sorprès, les crítiques de l'Església?

— No només ens han sorprès, sinó que ens han dolgut. Perquè el portaveu de la Conferència Episcopal ha parlat com un portaveu polític. I quan parla com un polític rep una resposta política. Per què no critiquen de la mateixa manera les polítiques LGBTI de la Comunitat de Madrid o pro avortament de Salvador Illa?

L’arquebisbe de Tarragona va dir que un xenòfob no pot ser un bon cristià. Hi està d'acord?

— Sens dubte, però Vox no és ni l'Església catòlica ni un partit que pretén governar per als catòlics. Vox pretén governar per a tots els espanyols, independentment de les seves creences, però establint prioritats. Tant de bo poguéssim ajudar a tothom, però els recursos són limitats i, per tant, hem d'establir la prioritat nacional. Però que em diguin racista precisament a mi té una mica de gràcia...

Des del punt de vista de la doctrina cristiana, la prioritat nacional no existeix. El que ensenya Jesús és que s'ha d'ajudar a tothom.

— Insisteixo, primer els espanyols i després qui sigui, sempre que vingui a viure com nosaltres, de manera legal i contribueixi treballant. Jo vull que, d'aquí uns anys, els meus fills continuïn podent gaudir de les festes tradicionals, de les sardanes, i que no siguin substituïdes per la festa del sacrifici del xai o el Ramadà. No és un discurs en contra de ningú, és un discurs de defensa de la nostra identitat, que avui dia està molt amenaçada.

Aleshores, quina seria la seva política migratòria?

— Seria radicalment contrària a la que s'ha estat impulsant des dels governs de la nació i de la Generalitat durant els últims 40 anys.

Però la Generalitat no té competències en immigració.

— Directament no, però és corresponsable de la política social que impulsen ERC, Junts i el PSC. Si avui Catalunya és una de les regions on més immigrants il·legals arriben és perquè saben que en matèria d'habitatge i ajudes socials passen davant dels catalans.

Passen davant si tenen un nivell socioeconòmic més baix, no?

— La realitat és que passen davant. No tots, però una gran part.

Però això no passa igual a Múrcia, on governa el PP, per exemple? 

— També, i és un problema. El nostre compromís és canviar els requisits pels quals una persona accedeix a un pis de protecció oficial o a una ajuda social.

Vostè entén que hi ha sectors econòmics sencers que depenen d'aquesta mà d'obra estrangera, com l’agricultura, perquè els autòctons no volen fer aquestes feines?

— I per què no? Possiblement perquè no estan ben remunerades. Evidentment que hi ha sectors econòmics que requereixen la immigració. Nosaltres ho defensem sempre que vinguin a viure com nosaltres.

En aquest sentit, vostè té empatia amb els catalans que veuen que el català retrocedeix a l’espai públic?

— No ho entenc, i reconec que em provoca tristesa. Aquesta història que el català està a punt de desaparèixer és un plantejament que potencien la Generalitat i certs terminals mediàtics. El català es parla. Es parla a les famílies, a les escoles. No només es parla, sinó que s'imposa.

Llavors vostè no creu que el català s’hagi de protegir?

— Estic convençut que no s'ha de protegir. El que s'ha de garantir és la llibertat. Els catalans han de parlar el que vulguin quan vulguin.

Però les enquestes diuen que l’ús social del català retrocedeix...

— Convertint-la en una eina política l’han fet antipàtica. I és una pena, perquè és una riquesa cultural. Nosaltres defensem el català i la nostra identitat. I estem farts que ens diguin que som anticatalans. Som tan catalans com els altres partits.

I com ho faria per preservar el català?

— Jo crec que la millor manera de conservar el català és ensenyar-lo a les escoles.

Però considera que ha de ser obligatori acabar l’escolarització sabent català?

— Jo crec que és una riquesa cultural que s'ha de garantir a totes les generacions de catalans, per descomptat, però no en detriment de la llengua comuna d'Espanya. El principi rector és garantir que l'espanyol sigui llengua vehicular. El que necessitem també és treure tota la porqueria woke de l’educació. Més colzes i menys projectes.

Quina és la relació de Vox amb Aliança Catalana? Tem que li tregui vots?

— S'ha demostrat que els fluxos de vots d'Aliança Catalana són amb Junts i no amb nosaltres. Nosaltres hi coincidim en la defensa de la identitat i en la protecció de les fronteres, però ells van en contra de tot el que és ser espanyol. I nosaltres estem orgullosos de formar part d'una gran nació com és Espanya. Ser català és una meravellosa forma de ser espanyol.

Es diferencien en alguna cosa més?

— La senyora Orriols creu en el moviment LGBTI, i per això en penja la bandera a l'Ajuntament, però xoca que després critiqui la Generalitat per destinar-hi diners...

Parlant de la Generalitat, si vostès governessin, se la carregarien?

— Ens carregaríem el sistema autonòmic en general. Es pot ser català o gallec sense un Parlament autonòmic que costa un dineral als contribuents...

O sigui, que tancarien el Parlament. 

— Si tanquéssim el Parlament, l'endemà els catalans tindrien millors serveis, perquè estarien més ben finançats, perquè el Parlament ens costa molts milions d'euros que no reverteixen en res en el dia a dia dels catalans. 

Sense Parlament ni Generalitat, els catalans passaríem a ser governats des dels ministeris de Madrid com abans? 

— Crec que si féssim un referèndum i plantegéssim als catalans la reducció de l'administració, incloent-hi la Generalitat i el Parlament, per destinar tots aquests diners a un xec nadó o a posar fi a les llistes d'espera, els resultats ens sorprendrien. Estic segur que els catalans preferirien destinar els diners que ens costen aquestes macroestructures d'endoll de col·legues de partit i de subvencions a reforçar la sanitat, per exemple.

Aleshores, creu que els catalans no tenen dret a l’autogovern?

— Sí, però a través dels ajuntaments i de les diputacions. És la millor manera per autogovernar-se, i estic convençut que es demostraria una major eficàcia i una eficiència dels recursos. L’intermedi regional [els governs autonòmics] només suposa despesa, duplicitat i falta d'igualtat.

Vostè creu que Catalunya està prou ben finançada?

— Crec que està molt ben finançada. El gran problema és que està molt mal gestionada. I la prova és que Catalunya és una de les regions amb més competències i és la que pitjor les gestiona. En educació, en seguretat, en matèria penitenciària...

Vostè tornaria a les competències de presons?

— No en tinc cap dubte.

I els Mossos d'Esquadra?

— Nosaltres agraïm la feina als Mossos, que són molt professionals, excepte quan han estat instrumentalitzats políticament, però nosaltres volem la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya, com abans. Això sí, potenciaríem passarel·les perquè els agents no perdessin cap dret laboral i passessin a formar part de la Policia Nacional. Per què cada regió ha de tenir la seva policia autonòmica?

Com són les seves relacions amb el president Illa?

— Inexistents. Entre altres coses perquè Vox no blanquejarà mai una formació política ni un president que ha impulsat en primera persona un cordó sanitari contra nosaltres. I està impulsant les mateixes polítiques que el govern de Pere Aragonès.

El cert és que l'independentisme ha perdut la majoria al Parlament.

— És una bona notícia, però no ens hem de confiar, perquè l'independentisme ha fet agenollar tot el govern de la nació per aprovar una amnistia que, tot i que ho digui el Tribunal Constitucional, és contrària a la llei.

Si ho diu el TC l’amnistia és legal, no? Això és el que diu la Constitució. 

— Ha arribat el moment de qüestionar el TC tal com està constituït avui dia. S'ha convertit en una delegació del partit socialista.

Per tant, vostès no reconeixen la legitimitat del Constitucional?

— La legitimitat del president del TC és plenament qüestionable, perquè hem vist com ha sigut capaç de dir que és constitucional una llei que és obertament contrària a la llei.

¿Vostè creu que el senyor Feijóo preferiria pactar abans amb Junts que amb Vox?

— No en tinc cap dubte. I estic convençut que, si depèn de Feijóo, primer intentarà protagonitzar la maniobra del PSOE bo, com si existís, que no existeix. El que vol és mantenir el règim del 78, del bipartidisme, pactar per tapar-ho tot. Les màfies que movia el govern Rajoy amb Montoro són les mateixes que ha mogut Cerdán.

Però estan disposats a pactar amb ell?

— La gran pregunta que volem fer al senyor Feijóo és si està disposat a pactar una investidura amb Vox. Nosaltres posem dues condicions. La primera és derogar absolutament tota la política que ha impulsat el PSOE. I la segona és impulsar un pla de reconstrucció nacional que garanteixi una política d'habitatge, una política fiscal a la baixa, una millora de l'educació, un reforç de la seguretat i una protecció de les fronteres. Estem convençuts que, si depèn del senyor Feijóo, pactarà amb un PSOE sense Sánchez, amb el PNB o amb Junts.