Vox emula les assemblees del 15-M per caçar vots del PSC: "Munteu un ciri"

TarragonaSense americana ni corbata, amb la camisa arremangada i sabates estiuenques, Ignacio Garriga està dret davant una quarantena de veïns en una placeta presidida per una cistella de bàsquet. El secretari general de Vox conversa amb uns veïns de Tarragona a qui fins i tot anima a rebel·lar-se per mantenir la "tranquil·litat del barri": "Munteu un ciri", diu. No és un dia excepcional, és un dia més d'una estratègia meditada amb una posada en escena calculada al mil·límetre: des de l'inici de la legislatura, aquesta és la setzena vegada que el partit d'extrema dreta fa una xerrada amb aire d'assemblea de veïns. Un estil que emula el tarannà del 15-M, o almenys així ho diuen alguns dirigents del partit, per intentar acostar-se a la gent.

Forma part del pla Barrio a barrio, que sobretot pretén fer forat en l'electorat del PSC, el gran objectiu de la formació, segons fonts consultades. I arriba després de fer el mateix en feus socialistes com Viladecans, Cornellà, Santa Coloma de Gramenet, Mataró o Lleida, a més d'indrets sobiranistes com Salt. Gent dreta i asseguda, càrrecs locals i militants, però també veïns simpatitzants i d'altres que es diuen "apolítics" però que estan "emprenyats". Aquest dijous a la tarda –en plena tempesta política pel cas Cerdán– la trobada organitzada per Vox va ser a Monnars, un poble adscrit a Tarragona, a la part de Llevant de la ciutat, la més benestant. Cases adossades o als quatre vents amb pati i un tema espinós: un futur alberg a la zona construït per la Generalitat que temen que en qualsevol moment s'ompli de nois menors d'edat estrangers no acompanyats. Un malestar preventiu dels veïns per possibles "menes", com diuen.

En aquesta mena d'actes es tracten qüestions variades, amb la seguretat i la immigració com a punts clau, però els assumptes socials com l'habitatge i els ajuts amb preferència "nacional" –no de renda com ara– són una "bandera prioritària" del partit actualment, segons fonts de la formació. L'alberg fa que el clam se centri en els menors i la suposada inseguretat, però hi ha hagut trobades espontànies de Vox al carrer en què el clam xenòfob "feu fora els moros" s'ha sentit entre assistents. A Tarragona, la convocatòria –enviada a la bústia i per xarxes– ha reunit un grapat de veïns, diversos catalanoparlants, en una proporció més elevada del que és habitual en mítings de Vox.

És el cas d'un senyor jubilat que viu als Boscos, a la zona de Llevant, i que es declara preocupat per la immigració i la inseguretat, i indignat perquè "la gent continuï votant el PSOE". Enraona en la seva llengua amb un veí del costat, però canvia al castellà quan s'adreça a Garriga per demanar un sidral perquè l'Ajuntament els escolti. Marc Guasch, líder de la Plataforma Llevant Alberg No, intervé en català per mostrar-se indignat amb l'alberg, que creu que esdevindrà un "centre de menes", però respon en castellà al polític. Guasch sosté que la seva plataforma, creada el 2022 i amb un grup de 150 veïns, és "apolítica", i que es troben amb Vox, però que ho farien amb altres. Diu, però, que és l'únic partit que s'hi ha preocupat, si bé al principi nombrosos veïns hi eren reticents. La plataforma tenia un impulsor que va anar a llistes de l'extrema dreta, però llavors se'n va desvincular per preservar la neutralitat.

Arengues

Una senyora lamenta la "poca mobilització" veïnal i un altre diu que "som quatre gats". "Fins que passi alguna cosa", relata Garriga. "Feu el que ha dit el veí, a muntar un ciri, a moure's", afegeix el dirigent de Vox. En la trobada, a més de quadres locals, hi ha els diputats per la circumscripció Sergio Macián i Javier Ramírez, que prometen iniciatives parlamentàries contra el projecte. Ramírez també defensa muntar un "escàndol" al ple municipal i "rebentar-lo".

Guasch lamenta que hagin començat les obres de l'alberg i explica que l'actual alcalde, Rubén Viñuales (PSC), i l'anterior, Pau Ricomà (ERC), van prometre de paraula que no hi anirien a parar menors estrangers, però no amb un compromís escrit. El seu temor és el decret d'instal·lacions juvenils que permet el canvi d'ús per acollir vulnerables –un decret que reparteixen imprès–. També posen un àudio de Viñuales contrari a l'alberg abans dels comicis, i Guasch sosté que "aLlevant hi va haver el tomb electoral" a favor del PSC per una "mentida". "No, tranquils, en vindran dos o tres. Però a Dosrius en van venir dos o tres que assaltaven cada dia ancianes i provocaven aldarulls", diu el secretari general de Vox, Ignacio Garriga, als veïns.

La Tere i el Tomás també rebutgen la immigració. Van venir d'Extremadura, però ells asseguren que feien "pinya" amb els catalans d'origen: "No fèiem soroll com ara". Amb un fill amb dificultats, volen mantenir el patrimoni i la seguretat, van patir un robatori i lamenten el sistema d'ajudes socials. "No estic en contra dels moros [sic], però que s'adaptin i treballin", diuen, criminalitzant aquest col·lectiu pel seu origen.

Vots del PSC?

Quan el 2021 Vox va aterrar al Parlament, segons el baròmetre del CEO de llavors, un 33% dels seus vots venien de Ciutadans i un 37,5% del PP, respecte a les eleccions del 2017, mentre que només un 4,2% provenien del PSC. Els comicis del 2024, segons un model d'inferència ecològica publicada per l'ARA, va gratar 4.200 sufragis de Cs, 85.000 de l'abstenció i cap significatiu del PSC. Ara bé, el politòleg Toni Rodon, consultat per aquest diari, aporta un matís: si bé "no hi ha cap estudi acadèmic" que avali el transvasament de vot de socialistes a Vox, reclama tenir present el factor Cs. Sosté que "algunes persones van anar a Cs primer i després a Vox venint del PSC", i que això "no es detecta del tot" en les dades perquè hi ha un canvi previ.