Zapatero i les fotografies amb Puigdemont i Putin

MadridNo és difícil corroborar que José Luis Rodríguez Zapatero té algun paper en la negociació entre el PSOE i Junts quan els únics actuals membres del partit que tenen lloc reservat a la primera fila en la presentació del seu últim llibre són Santos Cerdán i Juanfran Serrano, els principals interlocutors de Ferraz amb Carles Puigdemont. El PSOE i l’expresident espanyol s’han cuidat molt els últims mesos de no confirmar el rol que té en les converses. I és que la discreció és una màxima de la resolució dialogada als conflictes, tal com explica Zapatero a La solución pacífica (Penguin Random House, 2025), on aborda l’escenari internacional i les múltiples guerres obertes. Per tant, no fa cap referència a Catalunya.

“És un al·legat continu per la pau. Declarar-se pacifista és de valents? No mereixeríem dir-nos valents per defensar el pacifisme”, diu Zapatero, acompanyat a l’Espai Bertelsmann de Madrid del ministre d’Exteriors, José Manuel Albares. No serà un espai on exhibir discrepàncies, però Zapatero és contrari a l’augment de la despesa en defensa i a la premissa que la “seguretat condueix a la pau”, tan repetida darrerament a Brussel·les i al govern espanyol. En aquesta línia, cita l’expresident nord-americà J.F. Kennedy: “Hem de substituir les armes per institucions de pau”.

Els ‘peacemakers’

Zapatero reivindica la figura dels peacemakers [aconseguidors de la pau] per a la resolució dels conflictes. No ho menciona, però des que l’expresident espanyol ha volgut recuperar protagonisme mediàtic ha presumit de com en el seu mandat va acabar amb l’activitat armada d’ETA a partir de la negociació. Va requerir moltes reunions sense publicitat, com les que mantenen el PSOE i Junts i les que caldrien a Veneçuela. “Els que hem viscut de prop el conflicte sabem que no hi haurà acord sobre les últimes eleccions. Caldrà explorar altres camins”, afirma al seu llibre, on normalitza les seves bones relacions amb els dirigents chavistes, així com amb opositors a Nicolás Maduro.

De la mateixa manera, sosté que cal trobar una solució en què ni Ucraïna ni Rússia perdin la guerra. “No és racionalment acceptable pensar que l’objectiu de Rússia sigui envair els països de l’antiga URSS”, apunta a les seves pàgines. És a dir, defensa les cessions, i també entendre el relat de Rússia segons el qual Occident ha tingut un tracte “humiliant” amb aquest país des de la caiguda del Mur de Berlín. “És bàsic tenir en compte aquesta realitat a l’hora de negociar [...]. Els peacemakers hem d’assumir que no són viables les qüestions valoratives respecte a les posicions dels uns i els altres”, insisteix.

La discreció no està renyida amb assumir que es dialoga i es negocia, i que es reconeixen els interlocutors. Per això s’estranya que “cap polític pugui aparèixer avui en una fotografia amb Putin”, diu. ¿També és estrany que Pedro Sánchez no se l’hagi fet amb Puigdemont?