Barcelona com a bressol de la resistència contra l'onada ultradretana mundial. Amb aquest objectiu el PSOE, en coordinació amb la Internacional Socialista, que presideix el mateix Pedro Sánchez des del 2022, organitza el 17 i 18 d’abril a la capital catalana un conclave transnacional de partits i organitzacions progressistes per escenificar que planten cara a l’auge de l’extrema dreta. Es tracta de la Global Progressive Mobilisation, que, segons les fonts socialistes consultades, té una voluntat de continuïtat i no es tracta només d’un acte polític puntual. De fet, l’extrema dreta també ha fet diverses trobades de caràcter global, entre les quals una a Madrid en què el líder de Vox, Santiago Abascal, va apadrinar els líders europeus que segueixen les petjades de Donald Trump.

Les tragèdies d'Adamuz i Gelida del gener, que van causar 47 víctimes mortals, van posar en entredit tot el sistema ferroviari espanyol, no només perquè els sinistres van qüestionar el manteniment i la seguretat de la xarxa, sinó també perquè des de llavors la mobilitat en tren no ha tornat a ser la que era. A Catalunya, Rodalies encara pateix talls, limitacions de velocitat i retards al servei, i a l'alta velocitat s'han allargat els temps de viatge. Els trajectes de Barcelona a Madrid ara duren mitja hora més per sistema i hi ha retards inesperats i parades a les vies sense que ningú doni cap explicació als usuaris. El motiu són les limitacions de velocitat imposades pel ministeri –sobretot en el tram Saragossa-Calatayud– arran de les incidències reportades pels maquinistes. De quines queixes es tracta? ¿Hi va haver més incidències de l'habitual després d'Adamuz? ¿Hi va tenir alguna cosa a veure, el conflicte laboral del sindicat Semaf amb el ministeri que va acabar amb una vaga? I més important encara, ¿quines actuacions ha fet Transports per resoldre l'estat de la infraestructura? L'ARA va fer una petició de transparència al govern espanyol perquè aclarís aquests punts, però la sol·licitud s'ha inadmès. És a dir, l'administració pública s'ha negat a lliurar aquesta informació i, des del departament de Comunicació del ministeri de Transports, es remeten a la resposta oficial feta a través del tràmit de transparència.

Treballar a la xarxa d'ambaixades i consolats espanyols dista de l'idil·li amb què s'associa la diplomàcia. És el que denuncia tant el personal que treballa per l'Estat a l'exterior com els representants dels ciutadans espanyols que resideixen a l'estranger i són usuaris d'aquesta xarxa. Tots ells fa temps que batallen per una millora de recursos davant el "col·lapse" que asseguren que viuen en els serveis consulars. "Hi ha cabreig" amb el ministeri, expliquen fonts diplomàtiques a l'ARA, que denuncien la indiferència per part del govern espanyol, malgrat que des del ministeri d'Exteriors assegurin en aquest diari que estan treballant per redimensionar el servei. El mateix ministre José Manuel Albares ho ha reivindicat aquest dilluns en declaracions RAC1, si bé ha admès les "necessitats" del servei exterior després d'anys de "desatenció".

Andalusia és la comunitat autònoma més poblada, l'autonomia que reparteix més escons a les eleccions espanyoles i també la regió que acull la federació socialista més nombrosa. És el feu històric del PSOE, que va governar la comunitat ininterrompudament fins al 2019, quan el PP de Juanma Moreno Bonilla va conquerir el palau de San Telmo. Dues legislatures més tard, la perspectiva del PSOE a les eleccions ja convocades pel 17 de maig no és recuperar el govern, al contrari: les enquestes donen per segura la victòria de Moreno Bonilla i sembla que el dubte està en si manté la majoria absoluta o si depèn de Vox. És en aquest context que la ministra i vicepresidenta primera, María Jesús Montero, fa el salt a Andalusia com a candidata socialista, amb unes perspectives a la baixa, a mínims històrics. I és amb aquest horitzó que aquest dijous l'expresident Felipe González ha compartit escenari a Sevilla amb Juanma Moreno Bonilla, en una conversa moderada per la periodista Susanna Griso i organitzada per la Fundació Cajasol amb el títol: "Cayetana de Alba, una duquessa política".

No hi ha sessió al Congrés dels Diputats que no impliqui un xoc entre Junts i Esquerra. El mateix cap de files dels republicans, Gabriel Rufián, ho ha admès aquest dimecres mentre intervenia en la compareixença del president espanyol, Pedro Sánchez, sobre la guerra d'Iran. Des del faristol, Rufián ha dit el següent: "Alguns periodistes catalans ja escriuen la crònica de Rufián ataca a Junts, doncs sí. M'és igual perquè la gent per sort té altres vies de comunicació per saber què passa aquí, Junts menteix i hi ha poc menys de 30 dies per dir-ho a la gent", ha sentenciat, en al·lusió a l'oposició dels juntaires a convalidar el decret que prorroga els contractes de lloguer del govern espanyol i que s'ha de votar al Congrés com a màxim d'aquí un mes. "Vostès per a qui treballen? No tenen cap votant a qui se li acabi el contracte de lloguer? Per què aquest vot tant autolesiu? Que tenen una empresa immobiliària?", ha preguntat a la bancada juntaire. "Si tomben aquest decret, els desitjo anys d'ostracisme polític i els prometo que m'esforçaré molt perquè així sigui. Fan un mal terrible a la gent d'aquest país", ha rematat.

L'inici del discurs ha sigut indicatiu sobre quin seria el to del debat i l'estratègia del president espanyol, Pedro Sánchez, per defensar el "No a la guerra" de l'Iran. Pocs minuts després de pujar al faristol del Congrés ha recitat: "Hi ha dates que no s'obliden, que queden marcades per sempre en la memòria col·lectiva d'un país. El 15 de febrer del 2003 n'és una. Aquell dissabte 3 milions de ciutadans van dir no a la guerra", ha recordat. D'aquesta manera, fent al·lusió a la reacció de la ciutadania a la invasió de l'Iraq d'ara fa vint anys, Sánchez ha contraposat la seva posició amb la del govern del PP del 2003. "José María Aznar ens va arrossegar a una guerra per sentir-se important i perquè Bush el convidés a un puro", ha sentenciat tot garantint que "ara Espanya no serà còmplice, no mentre jo sigui president".

Veto del govern espanyol a l'enduriment de la regularització de migrants que s'havia d'aprovar aquest dijous al Congrés. Tenint en compte que, tal com va avançar l'ARA, Junts avalava l'esmena introduïda pel PP al Senat a la llei de multireincidència per controlar els antecedents penals dels sol·licitants del permís de residència i revisar informes policials, la Moncloa ha decidit fer ús dels poders excepcionals que li atorga la Constitució per frenar-ho. Segons ha avançat la SER i confirmen fonts parlamentàries a aquest diari, el govern espanyol ha vetat a través de la mesa del Congrés els canvis escudant-se en el fet que suposen un cost extra per a les arques públiques. En concret, han argumentat que revisar els antecedents penals o les causes pendents dels sol·licitants de residència implicaria una despesa de 16 milions d'euros.

Una de les primeres conseqüències de l'anunci d'eleccions a Andalusia ha estat la sortida de María Jesús Montero del govern espanyol. La vicepresidenta i ministra d'Hisenda haurà de fer les maletes per convertir-se en candidata del PSOE als comicis, anunciats aquest dilluns de manera anticipada pel president Juanma Moreno Bonilla. En la primera roda de premsa d'ençà de l'anunci, Montero ha assegurat aquest dimarts que inicia "aquesta cursa electoral" com a candidata i que la seva marxa com a ministra "serà imminent en els pròxims dies", tal com va dir dilluns.

El president andalús, Juanma Moreno Bonilla, ha anunciat aquest dilluns al vespre la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions anticipades per al 17 de maig a Andalusia. La convocatòria implicarà la sortida del govern espanyol de la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, per ser la candidata del PSOE i, per tant, un canvi en l'executiu de l'Estat.

El PSOE i Podem van pactar a principis d'any una regularització massiva de migrants per donar papers a mig milió de persones que ja viuen a l'Estat. Ho van fer a través de l'elaboració del reglament d'estrangeria perquè no hagués de passar pel Congrés, on difícilment haurien reunit la majoria per tirar-ho endavant. Però el PP ha trobat una escletxa per intentar influir-hi al Senat, a través de la llei sobre la multireincidència impulsada per Junts que es va votar la setmana passada a la cambra alta. Els populars van impulsar una esmena per endurir les condicions de la regularització de migrants i, segons ha pogut saber l'ARA, Junts hi votarà a favor aquest dijous en la votació definitiva al Congrés. La regularització tirarà endavant igualment, però augmentaran els controls per obtenir el permís de residència.

Ángel Losada (Berna, Suïssa, 1953) és un diplomàtic espanyol amb una llarga carrera a les seves espatlles. Ha sigut ambaixador d'Espanya a Nigèria, a Kuwait, enviat especial de la Unió Europea al Sahel i ambaixador a l'Iran. Ja jubilat, atén l'ARA per analitzar la guerra oberta a l'Orient Mitjà.

Pedro Sánchez entra a la sala decidit, camina amb desimboltura amb la carpeta sota el braç, saluda a les càmeres –"bon dia"–, i es dirigeix directament al canceller, Friedrich Merz. Uns copets a l’esquena, rialla d’orella a orella i xerrada amistosa per escenificar la reconciliació després del xoc pel paper que va fer l'alemany al costat de Donald Trump quan va amenaçar Espanya. L’escena, que es va produir dijous a Brussel·les en el marc del Consell Europeu, és l’exemple més clar de la comoditat amb què Sánchez es mou en l’àmbit internacional. Sabent-se observat, se sent reconegut pel seu no a la guerra en el si de la Unió Europea. Guanyador internament –el CIS avalava aquesta setmana que la majoria dels espanyols estan en contra de l’atac a l'Iran– i també externament, perquè la majoria de països europeus s’han anat alineant amb la posició espanyola en contra de l'atac dels EUA i Israel. Politico avalava la tesi aquesta mateixa setmana. Primer era un outsider... i ara tots volen estar al seu bàndol, relatava.

Després d'una topada inèdita amb els ministres de Sumar pel pla de xoc contra la guerra de l'Iran, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut aquest divendres a la Moncloa per explicar un nou escut social que ha definit com el "més gran" de tot Europa. Tindrà dues potes: un paquet de rebaixes d'impostos al combustible, el gas i l'electricitat, i un altre decret llei sobre habitatge amb la pròrroga dels contractes de lloguer fins a dos anys. Ha dit que en total seran 80 mesures que costaran 5.000 milions d'euros a les arques públiques, bàsicament per la baixada de la pressió fiscal. "Espanya està més ben preparada que altres països per fer front al xoc energètic derivat de la guerra il·legal de l'Iran", ha reivindicat en referència a la seva aposta estratègica per les renovables. Alhora, Sánchez ha lamentat que cap pla, "per molt ambiciós que sigui", podrà "neutralitzar totes les misèries" del conflicte i s'ha mostrat "enfadat per la situació del món".

El PSOE i Sumar ultimen el contingut del decret llei per fer front a les conseqüències de la guerra d'Iran, que s'aprova aquest divendres en un consell de ministres extraordinari. Els socis de coalició han de transitar en un equilibri difícil: s'ha de convalidar al Congrés dijous que ve i això vol dir que necessita el suport des de Junts fins a Podem. Per això hi ha un estira-i-arronsa sobre les mesures que ha d'incloure el pla de xoc: segons diverses fonts consultades per l'ARA, el govern espanyol incorporarà en el paquet rebaixes d'impostos per intentar acontentar Junts; i, a canvi, el PSOE i Sumar pressionen els de Carles Puigdemont perquè avalin mesures que tinguin a veure amb l'habitatge, com la pròrroga dels contractes de lloguer o la suspensió dels desnonaments que fins ara han tombat a la cambra espanyola. I és que l'habitatge és una condició sine qua non de Sumar, ERC, EH Bildu i Podem.

La guerra a l'Orient Mitjà ha marcat una sessió de control al Congrés dels Diputats amb la mirada posada en divendres, quan el president espanyol, Pedro Sánchez, haurà de detallar les mesures per pal·liar els efectes econòmics del conflicte. Un pla de xoc que ara per ara és la prioritat del govern espanyol, fins al punt que refreda la possibilitat de presentar els pressupostos d'enguany durant aquest primer trimestre, tal com s'havia compromès Hisenda fins ara. En una roda de premsa després de reunir-se amb el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, Sánchez ha deixat en l'aire la presentació dels comptes aquest mes davant "la gravetat de la situació internacional". De fet, ha considerat que és una de les "pitjors crisis" del seu mandat. I és que ara mateix Sánchez no té suports per tirar endavant uns pressupostos i governa amb els comptes prorrogats des de l'any 2023. Per complir amb el compromís que fins ara havia mantingut, s'haurien de presentar la setmana que ve –quan Sánchez compareix per explicar el seu posicionament sobre la guerra de l'Iran– o durant la Setmana Santa. Després, el més probable és que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, deixi l'executiu per ser candidata a les eleccions d'Andalusia, que Juanma Moreno Bonilla ha de convocar (es parla del 31 de maig o del 21 de juny, ja que la setmana del 6 al 12 hi ha la visita del Papa a Espanya).

El govern espanyol prepara un pla de xoc per a aquest divendres, quan el consell de ministres es reunirà de forma extraordinària, per fer front a les conseqüències de la guerra de l'Iran. Però aquest dimarts el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, i la titular de Transició Ecològica, Sara Aagesen, han avançat decisions en diferents sentits: contenció del preu de l'electricitat, pal·liar la pujada de combustibles i fertilitzants per als sectors més exposats i un escut social per protegir els més vulnerables, malgrat que fonts del govern espanyol rebaixen la possibilitat que s'inclogui la suspensió dels desnonaments o la pròrroga automàtica dels contractes de lloguer, com reclamava Sumar. La seva prioritat, de fet, és que el decret llei ja es pugui convalidar dijous que ve al Congrés: tot el que sigui entrar en mesures d'habitatge propicia un xoc entre els socis de la majoria plurinacional que n'impediria l'aprovació.

La setmana passada el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, admetia que la guerra a l'Iran ja es notava a les "butxaques" de la ciutadania i aquesta setmana el govern espanyol ja ha anunciat que es reunirà divendres de forma extraordinària per fer front a les conseqüències econòmiques del conflicte a l'Orient Mitjà. Ara bé, la tensió a la zona no ha afectat per igual tots els sectors, sinó que n'hi ha un d'especialment perjudicat: el sector agroalimentari. No en va el ministre Cuerpo i el titular d'Agricultura, Luis Planas, s'han reunit amb representants d'aquest àmbit aquest dilluns per abordar les mesures a prendre. Però, per què el sector primari és el que més ha notat els efectes de la guerra? Els experts consultats per l'ARA apunten a tres factors: l'augment del preu del petroli –aquest dilluns per sobre dels 100 dòlars per barril–, del gas i de retruc dels fertilitzants, i també dels cereals.

La majoria d'aliats europeus es planten davant Donald Trump i rebutgen enviar una missió militar a l'estret d'Ormuz per mantenir-lo obert. Després de les amenaces del president dels Estats Units, que ha augurat un futur "molt dolent" per l'OTAN si els països europeus no hi contribueixen, la majoria de líders dels socis d'Europa s'han pronunciat en contra de participar-hi i eviten involucrar-se encara més en la guerra de l'Iran. "Aquesta no és la guerra d'Europa", ha dit la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, en la roda de premsa posterior al Consell d'Exteriors de la Unió Europea d'aquest dilluns.

El govern espanyol es reunirà divendres en un consell de ministres extraordinari per fer front als efectes econòmics de la guerra a l'Iran i aprovar un paquet de mesures. Fonts de la Moncloa expliquen que el pla de resposta per a la guerra a l'Orient Mitjà inclourà decisions conjunturals i estructurals, tal com ha confirmat la mateixa vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen. Però d'entrada no seran mesures generalitzades com es va fer amb la guerra d'Ucraïna en els carburants, sinó que es prioritzaran els sectors econòmics més afectats i també els "més vulnerables".

La velocitat amb què els temes es cremen dins la M-30 de Madrid és vertiginosa i la capacitat que té cada espai polític per decidir qui marca l'agenda és la clau per guanyar avantatge respecte al rival. Aquesta és la gran batalla del govern espanyol, que llança propostes cada setmana per exhibir obra de govern –com la desclassificació dels documents del 23-F–, amb el PP i Vox, que malden per situar a primera línia els presumptes casos de corrupció que afecten el PSOE. Però hi ha esdeveniments que transcendeixen la política domèstica i situar-se bé en el tauler depèn de l'habilitat dels jugadors. És el que va passar dissabte passat, quan l'atac dels Estats Units i Israel a l’Iran va sacsejar de nou al món. Des de llavors, la guerra ha passat a ser el principal tema polític espanyol, amb un president, Pedro Sánchez, que ha agafat la bandera del "No a la guerra" en sintonia amb l'opinió pública –almenys segons les enquestes.