La conclusió de les converses de pau a Islamabad sense acord va augmentar la incertesa al voltant del fràgil alto el foc, que des que va néixer ha estat trontollant per les bombes israelianes que cauen al Líban. A això s'hi afegeix el bloqueig nord-americà a l'estret d'Ormuz. Donald Trump amenaça ara amb "eliminar" qualsevol nau iraniana que intenti travessar el seu cordó militar des d'aquest dilluns. "Si algun d’aquests vaixells s’acosta al nostre bloqueig, serà immediatament eliminat, i utilitzarem el mateix sistema d’eliminació que fem servir contra els traficants de drogues en vaixells al mar. És ràpid i brutal", ha advertit el republicà, en al·lusió a les execucions extrajudicials al mar Carib contra suposades narcollanxes. La marina estatunidenca ha confirmat que l'acció ha entrat en vigor a les 10 del matí (hora de la costa est) i que durant els primers 90 minuts no s'han registrat incidents.

La doctrina muntanya russa de Donald Trump ha impregnat des de l'inici la tercera guerra del Golf. Aquest cap de setmana hem vist un altre tomb brusc, precipitat: de l'optimisme moderat per l'inici de les converses entre americans i iranians a Islamabad, després de l'acord in extremis dimarts que va frenar l'"infern" sobre l'Orient Mitjà; al pessimisme preocupant per la falta d'acord en les sales de reunió pakistaneses i el retorn a les amenaces més viscerals entre Washington i Teheran, que insinuen tornar-se a bombardejar a l'estratègic Ormuz, epicentre d'aquesta guerra.

Una treva feble a costa de la credibilitat dels Estats Units com a primera potència mundial. L'alto el foc temporal a l'Iran evidencia l'alt preu que Donald Trump ha hagut de pagar amb una guerra que volia ràpida i se li ha complicat fins a un punt que no havia ni sospitat. Dimarts al matí, el president estatunidenc amenaçava amb "destruir la civilització" persa i aquella mateixa tarda acabava anunciant una treva de 15 dies. Amb el règim de Teheran enrocat i en hores de descompte, la mediació del Pakistan donava una sortida digna a Washington. El resultat és una veritat dolorosa per als Estats Units: la seva guerra ha consolidat l'Iran com a actor que controla l'estret d'Ormuz i té el poder de desestabilitzar l'economia global. Els aiatol·làs han jugat bé les seves cartes en un conflicte asimètric i han resistit.

En una compareixença inusual des de la Casa Blanca, Melania Trump ha dit aquest dijous que no ha tingut mai cap relació amb el pederasta Jeffrey Epstein i ha assegurat que les acusacions al respecte són difamatòries. "Les mentides que em vinculen amb el desprestigiat Jeffrey Epstein han d’acabar avui mateix. Les persones que menteixen sobre mi no tenen cap estàndard ètic, ni humilitat ni respecte. No m’oposo a la seva ignorància, sinó que rebutjo els seus intents mesquins de difamar la meva reputació", ha defensat tot llegint la declaració des del faristol.

Finalment, la destrucció de l'Iran promesa per Donald Trump no ha estat executada ni pel president estatunidenc ni patida pel país persa. Washington i Teheran branden en l'aire una fràgil treva com a trofeu de guerra, amb les bombes israelianes sobre el Líban com a teló de fons. Els aiatol·làs clamen l'inici de "l'era de l'Iran", després d'haver sobreviscut un dia més a l'ofensiva del "gran Satan". Trump pregona l'adveniment de "l'època daurada de l'Orient Mitjà" i ja parla de pau, malgrat que Tel-Aviv fa perillar l'incipient alto el foc. Benjamin Netanyahu ha continuat atacant el sud del Líban en contra de les exigències dels iranians en el pacte mediat pel Pakistan. L'Iran, que mai ha tingut pressa per acabar el conflicte, aquest dimecres ja ha posat a prova l'acord i ha dit que mantenia tancat l'estret d'Ormuz.

El dia del judici final anunciat per Donald Trump tampoc ha arribat aquesta matinada a l'Iran. Poc abans que el rellotge a Washington marqués les vuit de la tarda i expirés el seu darrer ultimàtum, el president estatunidenc ha tornat a recular. El republicà ha anunciat a la seva xarxa social que deixa en suspens durant dues setmanes "l'infern" amb què havia promès anorrear la civilització persa, a canvi que l'Iran reobri l'estret d'Ormuz. Però la treva, mediada pel Pakistan, accentua l'asimetria que s'ha constatat durant el mes de conflicte. En la seva confirmació de l'acord, el ministre d'Exteriors iranià, Abbas Aragchi, ha subratllat que es podrà "circular de manera segura" pel pas marítim "mitjançant la coordinació de les forces armades de l'Iran".

L'ultimàtum de Donald Trump de desfermar "l'infern" a l'Iran ha entrat en temps de descompte. Tot i que ja fa dies que els Estats Units bombardegen ponts i plantes elèctriques, el president ha redoblat les seves amenaces de cometre crims de guerra amb un atac massiu a objectius civils. "Tota una civilització morirà aquesta nit, sense que es pugui recuperar. No vull que passi, però probablement passarà", ha escrit aquest dimarts en un missatge a Truth Social, en què ha assegurat que "47 anys d'extorsió, corrupció i mort finalment s'acabaran". Això ho diu el president d'un país que fa només 250 anys que existeix, davant dels més de 2.000 anys d'història persa.

Donald Trump s'ha recreat en relatar la seva pròpia versió de Salvar al soldat Ryan per intentar convèncer els estatunidencs que la promesa de l'America First no s'ha ofegat en el fangar de l'Iran. El president estatunidenc ha comparegut aquest dilluns per explicar com va ser el rescat del pilot que es va estavellar al sud del país persa divendres passat. Trump s'ha aferrat a l'èpica hollywoodiana per tapar el greix de la gasolina que cada dia ofega més la butxaca dels ciutadans. "A l'exèrcit dels EUA no deixem cap soldat enrere", ha afirmat. La premissa no aplica per als més vulnerables que depenen dels programes socials que el magnat vol retallar (uns 73.000 milions de dòlars) amb l'objectiu d'augmentar un 40% el pressupost del Pentàgon per a l'any fiscal del 2027.

L'inici de la guerra de Gaza i l'escalada d'Israel en el genocidi contra els palestins van obrir una esquerda entre les bases demòcrates als Estats Units. A les eleccions presidencials del 2024, Kamala Harris es va veure atrapada entre les donacions milionàries dels grups de pressió proisraelians i una militància cada cop més crítica amb la massacre a la Franja. La seva incapacitat per posicionar-se amb contundència sobre el conflicte li va passar factura a les urnes, amb una sagnia important de vots protesta. Ara, la guerra de l'Iran, a la qual Donald Trump s'ha deixat arrossegar per Benjamin Netanyahu, ha intensificat aquest distanciament. La ruptura és tal que molts candidats demòcrates a les legislatives d'aquest any estan mirant de desvincular-se de l'AIPAC, un dels grans lobis pro-Israel.

Després d'adreçar-se a la nació per demanar més temps i paciència per acabar la guerra contra l'Iran, Donald Trump mira ara al Congrés per demanar més diners. La Casa Blanca ha presentat aquest divendres un pressupost per gastar 1,5 bilions de dòlars en defensa el 2027. Si s'aprova, es tractaria de la partida més alta de la història moderna, amb un augment del 40% respecte als comptes d'aquest any. Tot i que el paquet no està directament vinculat amb el conflicte a l'Orient Mitjà, coincideix amb el primer mes de guerra. Es calcula que només les primeres 100 hores de campanya –que va començar el 28 de febrer– Washington havia gastat un mínim de 3.700 milions de dòlars, és a dir, uns 888 milions de dòlars cada dia.

El president Donald Trump ha cessat Pam Bondi com a fiscal general dels Estats Units, segons ha anunciat en una publicació a Truth Social aquest dijous. "Tots estimem la Pam, i ara ella anirà a fer una feina molt més important, on se la necessita molt més, al sector privat", ha escrit el republicà. Segons el president, a partir d'ara assumirà el càrrec de manera interina el fiscal general adjunt, Todd Blanche.

Un discurs que podria haver estat un dels seus missatges a Truth Social. Tota l'expectativa generada entorn de la compareixença d'aquest dimecres al vespre s'ha vist reduïda a una intervenció de 20 minuts que semblava un recull de les declaracions dels dies previs. Donald Trump ha tornat a dir que espera acabar la guerra en les pròximes dues o tres setmanes; que està negociant amb el suposat nou règim iranià de qui ni tan sols ha revelat la identitat i que els Estats Units estan molt a prop d'assolir els seus objectius. El president estatunidenc cerca guanyar temps per a una guerra que, segons les seves pròpies previsions, ja hauria d'haver acabat. "És molt important que mantinguem la perspectiva d'aquest conflicte", ha defensat el republicà, que ha citat les quatre setmanes de guerra inconclusa com un suposat triomf en comparació amb altres conflictes més llargs com el Vietnam o la Segona Guerra Mundial.

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha iniciat aquest dimecres el procés per determinar la legalitat de l’ordre executiva de Donald Trump per limitar la ciutadania per naixement. I, en un gest inèdit, el president s'hi ha personat per escoltar els arguments orals. És la primera vegada que un president en actiu assisteix a una sessió del Suprem i remarca com és d'important aquesta causa per al mandatari.

Després de plantejar una retirada "mot aviat" dels Estats Units de la guerra de l'Iran, Donald Trump continua generant confusió. Aquest dimecres al matí ha assegurat que Teheran els ha demanat un alto el foc. En concret, en una publicació a Truth Social, ha dit que el "president del nou règim del país" –sense especificar qui és– ha demanat a Washington un "alto el foc". Una proposta que consideraran "quan l'estret d'Ormuz estigui reobert", ha escrit també el mandatari nord-americà. Poques hores després, el portaveu del ministeri de Relacions Exteriors de l'Iran ha negat a la televisió estatal iraniana la petició d'alto el foc, que, segons ha explicat, és “falsa i infundada”. Teheran fa dies que nega que existeixi cap mena de negociació amb els estatunidencs.

Un dia més de la guerra en què les paraules es contradiuen amb els fets. La Casa Blanca insistia ahir que estan negociant amb els iranians i que les converses són bones, però sobre el terreny les primeres tropes especialitzades en operacions terrestres ja són a lloc i l'Iran apuja el to. La Guàrdia Revolucionària de l'Iran ha advertit aquest dimarts que, a partir d'aquest dimecres, atacarà empreses estatunidenques a la regió, segons informen mitjans estatals del país. En total, Teheran parla de 18 empreses, que inclouen Microsoft, Google, Apple, Intel, IBM, Tesla i Boeing, a les quals els adverteix que "s'haurien d'esperar la destrucció de les seves instal·lacions per cada acte terrorista a l'Iran", en referència als atacs dels Estats Units i Israel.

Donald Trump insisteix que està mantenint converses "serioses" amb "un nou règim" iranià "més raonable". Ho ha afirmat en un missatge de la seva xarxa social, Truth Social, en què ha tornat a amenaçar l'Iran amb atacs contra instal·lacions elèctriques, petrolieres i civils. "S'han fet grans progressos, però si per alguna raó no s'arriba a un acord aviat [...] i si l'estret d'Ormuz no queda immediatament «obert als negocis», conclourem la nostra encantadora «estada» a l'Iran fent explotar i destruint completament totes les seves centrals elèctriques, pous de petroli i l'illa de Kharg (i possiblement totes les plantes de dessalinització!), que a propòsit encara no hem «tocat»", afirmava el missatge.

L'infern de Dante està format per cercles descendents, cada cop més estrets, fins a l'últim, on hi ha Llucifer. La guerra de l'Iran també està entrant en un descens descontrolat cada vegada més fosc. Ha passat d'una operació aèria controlada a la mobilització de tropes a la regió, preparades per a una possible incursió terrestre. Quan Dante baixava a l'infern, Virgili l'orientava i l'aconsellava. Donald Trump també té els seus Virgilis, però a mesura que passen els dies és cada cop més difícil entendre quin tipus d'acompanyament ha rebut o si simplement ha ignorat les advertències.

Els intents de Donald Trump de reconduir la guerra amb l'Iran per la via diplomàtica han derivat en un debat metalingüístic sobre les negociacions. Realment hi ha converses de pau? Són només contactes amb la mediació de tercers països, com Turquia i el Pakistan? El règim ho nega rotundament, tot i que ha rebutjat la proposta de pau, i el president estatunidenc fluctua entre les amenaces als aiatol·làs –els diu que s'asseguin a parlar abans sigui "massa tard"– i les reiterades ampliacions de l'ultimàtum del cap de setmana passat. Poques hores abans que tornés a expirar el termini, el magnat va anunciar ahir una nova pròrroga de 10 dies.

Quan faltaven menys de 24 hores perquè s'esgotés l'ultimàtum que Donald Trump havia imposat a l'Iran, el president estatunidenc ha tornat a ampliar-lo deu dies més. El magnat posposa la seva amenaça d'atacar les infraestructures elèctriques del país fins al 6 d'abril a les vuit del vespre, hora de Washington, si Teheran no obre abans l'estret d'Ormuz. La decisió l'ha comunicat a través de Truth Social, on ha publicat un missatge "a petició del govern iranià" com una "prova" que no escalarà l'ofensiva fins a la data acordada. Malgrat que el règim iranià ha negat en reiterades ocasions qualsevol mena de diàleg amb els Estats Units, el president estatunidenc ha plantejat el nou termini com una petició dels seus interlocutors i ha assegurat que les converses "estan anant bé". "Les negociacions continuen i, malgrat declaracions errònies en sentit contrari per part dels mitjans de fake news i d’altres, van molt bé", ha escrit aquest dijous a la tarda.

L'Iran, que fins ara havia negat qualsevol contacte diplomàtic amb la Casa Blanca, ha rebutjat el pla de pau de Donald Trump per posar fi a la guerra. Els mitjans estatals han comunicat que Teheran considera que les exigències estatunidenques són excessives. El règim, que des de l'inici està lliurant una campanya de desgast, ha dit que el final del conflicte només es produirà quan els aiatol·làs ho decideixin i sota les seves condicions. L'exèrcit iranià s'ha mostrat desafiant i en un comunicat ha dit a Trump que no qualifiqui d'acord "el que és la seva derrota".