Sembla difícil de creure però aquestes setmanes, a Brussel·les, gairebé es parla més d’oposicions que del caos provocat per la guerra a l'Iran. És la primera convocatòria generalista per a graduats que vulguin treballar a les institucions europees des del 2019. Com ja es podia esperar, s’hi han presentat més de 170.000 persones. Literalment, és impossible viure a Brussel·les, tenir menys de 40 anys i no tenir cap conegut que s’hi hagi presentat.

La llista de greuges recents a la Unió Europea és llarga i feixuga: la inacció davant d'un genocidi, xantatges trumpians múltiples i una deshumanització històrica de les persones migrants. A tot plegat s'hi afegeix un darrer símptoma: la “política de castell”.

Al govern francès s’han acabat les reunions per Microsoft Teams o Zoom. Aquesta setmana, el ministre a càrrec de la Funció Pública i la Reforma de l’Estat ha anunciat que, a partir del 2027, els departaments del seu executiu no treballaran més amb “solucions no europees”. En lloc d'aquestes, faran servir Visio, una plataforma fabricada per l’autoritat digital francesa.

Quantes vegades heu llegit o sentit que Europa es troba davant d'una cruïlla? L’expressió s’ha gastat especialment els últims anys per explicar les contínues decisions existencials que ha hagut de prendre la Unió Europea. Però Europa ja no està en cap cruïlla; aquesta entrada al 2026 ens n’ha tret a la força, i mai més ben dit.

La primera peça de l’escut protector d’Europa ha caigut aquesta setmana i ho ha fet en silenci, amagada entre l’habitual soroll que generen els titulars de Trump. Sota la bandera de la "desburocratització", la Unió Europea ha arribat a un acord per “simplificar” les lleis de sostenibilitat empresarial. Podria semblar futil, però com fa mesos que avisen experts en llei europea com ara el professor Alberto Alemanno, és el primer símptoma d’un perillós desmantellament de les estructures que protegeixen els nostres drets i valors fonamentals com a ciutadans europeus.

La invasió russa d'Ucraïna no només està provocant una crisi energètica en molts països europeus sinó que ja s'està ramificant en forma de crisi alimentària global. Rússia i Ucraïna produeixen el 12% de les calories conreades al món, bona part en forma de cereals com el blat o la civada. El preu d'aquests productes s'ha disparat a nivells rècord i, a més, les autoritats ucraïneses denuncien que Rússia manté bloquejats 22 milions de tones de cereals a Odessa, una quantitat d'aliments indispensable per a molts països de l'Àfrica, per exemple, que tem un escenari "catastròfic" en paraules del president de la Unió Africana, Macky Sall, si no s'aconsegueix fer-los arribar abans que caduquin. Per això, la Unió Europea treballa per obrir corredors solidaris per la via terrestre que permetin treure aquest gra del país envaït per les tropes de Vladímir Putin.

Ha costat 26 dies i moltes negociacions, però finalment els líders de la Unió Europea han acordat tirar endavant amb l'esperat sisè paquet de sancions contra Rússia per la invasió a Ucraïna, que inclou les compres de petroli a l'ex república soviètica. A tocar de la mitjanit d'aquest dilluns, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha anunciat el pacte després d'una llarga reunió dels Vint-i-set en una cimera extraordinària a Brussel·les. La proposta és menys ambiciosa que el veto absolut a les compres d'aquest combustible fòssil, perquè implica aturar només les importacions del cru rus que arriba per mar, eximint de les sancions l'oleoducte Druzhba, que passa per Ucraïna i subministra principalment a Hongria, la República Txeca i Eslovàquia.

La Comissió Europea proposarà mantenir suspesos els límits de dèficit i deute el 2023 per l'impacte de la guerra d'Ucraïna sobre l'economia del Vell Continent. L'executiu comunitari va deixar sense efecte les regles que imposen límits a l'endeutament dels estats membres de la Unió Europa ja el 2020, amb l'esclat de la pandèmia, una mesura que va mantenir el 2021 i aquest any.

Nou capítol en la complicada història de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí com a membres del Parlament Europeu. L'Eurocambra no ha conclòs el procés de verificació de les credencials dels europarlamentaris de Junts, i tampoc les del membre d'ERC Jordi Solé, que va substituir Oriol Junqueras. Segons ha explicat l'eurodiputat de Ciutadans i president de la comissió d'Afers Jurídics Adrián Vázquez, no s'ha pogut concloure el seu procés de verificació perquè la Junta Electoral Central (JEC) no ha enviat la notificació assegurant que s'han completat tots els processos legals a Espanya que els acrediten com a eurodiputats. Per això, l'Eurocambra requerirà ara a la JEC que expliqui per què falta aquesta informació.

La guerra que Putin ha començat a Ucraïna ha capgirat les prioritats d'Europa, i les armes han passat al capdamunt d'una llarga llista impulsada per l'amenaça russa. La Comissió Europea ha proposat aquest dimecres una ambiciosa estratègia per rearmar Europa que atorga a Brussel·les un rol central de coordinació i supervisió de les polítiques defensives i militars dels vint-i-set estats membres de la Unió per augmentar les capacitats europees en aquest àmbit, evitar solapaments i també evitar que la competència pel rearmament entre governs de la UE faci pujar els preus, per exemple.

Pla de xoc per protegir Europa de les conseqüències de dependre excessivament dels combustibles fòssils russos. La Comissió Europea ha posat aquest dimecres sobre la taula un amplíssim paquet de mesures a curt, mitjà i llarg termini per aconseguir que la Unió Europea es pugui desfer definitivament d'aquesta llosa que està provocant una alça de preus a nivells històrics a tot el continent. En el cas més immediat i davant l'eventual emergència que podria suposar que el Kremlin decideixi tallar del tot el subministrament de gas a Europa, Brussel·les preveu la possibilitat de fixar un límit comú al preu d'aquest combustible , coordinar racionaments de subministrament i també mecanismes de solidaritat per a aquells països que es veurien més afectats.

El raper mallorquí Valtònyc ha sortit aquest dimarts content i també emocionat d'una rapidíssima vista davant el Tribunal d'Apel·lació de Gant. La justícia belga ha tornat a rebutjar la seva extradició a Espanya, com reclama l'Audiència Nacional des de fa quatre anys. El tribunal ha hagut d'examinar el seu cas per segon cop, després que el Tribunal de Cassació de Brussel·les estimés en part el recurs que la Fiscalia espanyola havia presentat davant la justícia belga. I per això Valtònyc ha tornat a ser jutjat a Gant, per una sala de jutges diferents de la que ja va rebutjar la seva extradició, i aquest cop tenint només present l'acusació per injúries a la Corona. Encara hi havia l'opció que la fiscalia belga en coordinació amb l'espanyola presentés un recurs, però aquesta mateixa tarda ha confirmat que no ho faria i, per tant, el rebuig a l'extradició de Valtònyc per aquest cas és definitiu.

El creixement econòmic a la baixa i els preus a l'alça. La Comissió Europea ha presentat aquest dilluns unes previsions econòmiques per al conjunt de l'economia europea fortament impactades per les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna. El principal obstacle per a la Unió Europea és la inflació desbocada, impulsada per l'escalada dels preus de l'energia que, a més, Espanya ha patit amb més força que la mitjana de països de la Unió. Per això, en el cas de l'Estat, l'executiu comunitari reconeix que els espanyols perdran inevitablement poder adquisitiu, perquè els seus salaris no creixeran tant com ho faran els preus.

Durant les últimes setmanes són diverses les veus de la primera línia política europea que han afirmat, de diferents maneres, que Ucraïna és benvinguda a la família europea. Però el mateix president francès, Emmanuel Macron, reconeixia aquesta setmana des d'Estrasburg que l'entrada al club comunitari no és que pugui durar diversos anys, sinó que estem parlant de dècades. En plena invasió russa, a Kíiv li ha promès un procés d'adhesió accelerat que ha pres una significació política i geopolítica que va molt més enllà dels complicadíssims requisits tècnics i econòmics que suposa formar part de la Unió Europea i això té conseqüències immediates per a la zona dels Balcans Occidentals, on països com Albània, Macedònia del Nord o Sèrbia fa anys que no deixen d'esforçar-se per què se'ls obri definitivament la porta comunitària. Per això, la discussió d'aquest dilluns dels ministres d'Exteriors de la UE amb els seus homòlegs de la regió pren encara més força.

"La recepta és més del mateix", és a dir, més armes, més suport financer i més sancions contra Rússia. Amb la claredat i l'eloqüència que el caracteritza des que ha esclatat la guerra a Ucraïna, l'alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, ha assistit aquest divendres a la reunió del G-7, en què ha anunciat 500 milions d'euros més en armament que la UE destinarà a Ucraïna, una xifra que elevarà a 2.000 milions d'euros el valor total d'armament que s'haurà mobilitzat a través dels canals posats en marxa per les institucions comunitàries. Borrell ha donat per descomptat que es farà perquè ja té el suport dels vint-i-set estats membres, segons diverses fonts diplomàtiques. El president de Consell Europeu, Charles Michel, ha piulat donant-li suport.

S'acosta el final de la barra lliure d'ajuts públics que la Comissió Europea va proporcionar als governs de la Unió per pal·liar les conseqüències econòmiques de la pandèmia del coronavirus. El març del 2020 Brussel·les va adoptar l'anomenat marc temporal d'ajuts d'estat, que s'ha ampliat en diverses ocasions des d'aleshores i que ha permès als governs concedir subvencions, crèdits i garanties excepcionals a les empreses del país per parar el cop que van provocar els confinaments i les mesures restrictives contra el coronavirus.

El límit del preu del gas arribarà aquest divendres al consell de ministres. Així ho va anticipar l'executiu espanyol dimarts i ho ha confirmat avui dijous el president del govern, Pedro Sánchez. També Portugal aprovarà aquesta "excepció ibèrica". La mesura s'aprova després d'un estira-i-arronsa entre els dos països i la Comissió Europea per tancar un acord que agradés a totes les parts, però, sobretot, per poder confirmar que hi ha acord. Fa dos dies, tant Espanya com Portugal anunciaven que tenien llum verda, però la Comissió Europea els responia que no s'havia pres cap decisió formal, sinó que només s'havia donat una "preautorització" a través d'una "carta de conformitat", segons expliquen fonts del ministeri de la Transició Ecològica a l'ARA.

Fa quatre dies que els ambaixadors de la Unió Europea intenten sense èxit desbloquejar l'esperat sisè paquet de sancions contra Rússia. Es tracta de la ronda de represàlies que ha d'incloure el compromís de deixar de comprar petroli rus d'una vegada per totes, però no tothom hi està d'acord. El primer problema es diu Viktor Orbán. El primer ministre d'Hongria, a banda de tenir lligams polítics amb el mateix Putin, insisteix que la seva economia no està preparada per deixar de comprar-ne. Per això la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha viatjat aquest mateix dilluns a Budapest per intentar desencallar la qüestió. Una trobada que no ha tingut èxit segons ha reconegut ella mateixa via Twitter: "Hem fet progrés però cal més feina. Agendaré una videoconferència amb els actors regionals per enfortir la nostra cooperació en matèria d'infraestructura de petroli".

Les promeses dels governs d'Espanya i Portugal per posar un límit al preu del gas segueixen sent, de moment, promeses. Els dos governs fa setmanes que donen per feta la llum verda de la Comissió Europea, però Brussel·les ha tornat a esmenar-los. Primer van ser els ministres del ram de cada país ara fa una setmana i aquest dilluns ha sigut el primer ministre portuguès, António Costa, qui parlava d'un acord des d'Estrasburg, al que s'ha afegit l'executiu de Pedro Sánchez. Però el cert és que Brussel·les no dona per tancades les negociacions. Segons una portaveu de la Comissió, hi ha un "alt nivell d'entesa política sobre els paràmetres clau", però no s'han pres "decisions formals".

"No us quedeu només amb aquelles propostes que no impliquen canvi", ha demanat sense manies Laura Maria Cinquini. Aquesta italiana de 23 anys s'adreçava directament al president francès, Emmanuel Macron; les presidentes del Parlament Europeu, Roberta Metsola, i la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el primer ministre portuguès, António Costa. La jove italiana és una de les ciutadanes que han participat en la Conferència per al Futur d'Europa (CoFoE), amb motiu del Dia d'Europa, que s'ha tancat amb una cerimònia a Estrasburg en què han traslladat als líders europeus 39 demandes després d'un procés participatiu que ha involucrat 800 persones d'arreu del continent. I la presidenta Von der Leyen ha volgut assegurar que aquestes demandes, que per escrit no tenen cap garantia de ser aplicades, com a mínim han sigut "escoltades". Per això, l'alemanya ha obert la porta a modificar els tractats de funcionament de la UE, un tabú per la seva complexitat.