Nou capítol en la investigació per esclarir per què van xocar dos trens a Adamuz, a la província de Còrdova, el 18 de gener, accident que va causar 46 víctimes mortals. Si la setmana passada la Guàrdia Civil apuntava que la hipòtesi principal era un trencament de la via que es va produir 22 hores abans del sinistre sense que cap sistema d'Adif ho detectés, aquest dilluns al vespre l'empresa gestora de la infraestructura ferroviària a Espanya ha corregit el cos policial. En concret, el president d'Adif, Pedro Marco, ha assegurat que la Guàrdia Civil no va interpretar bé els tecnicismes en què es basa per concloure que el carril ja estava trencat.

Era el pitjor moment de la crisi ferroviària. Hi havia talls a pràcticament totes les línies, múltiples avisos cada dia que indicaven problemes a Rodalies i més limitacions de velocitat que mai. Els usuaris estaven al límit i, per acabar-ho d’adobar, els maquinistes es van declarar en vaga. Tot això va passar el mes de febrer passat, quan el servei de Rodalies va viure un dels moments més complicats de la seva història. Lluny del que van percebre els usuaris, però, les estadístiques que elabora Renfe per analitzar els retards apunten en una altra direcció: segons l’operadora, al febrer els trens van tenir un retard mitjà de només 2 minuts i mig.

Va ser un dels motius que va generar més avisos per part dels maquinistes durant els moments més forts de la crisi ferroviària: el nombre d'arbres caiguts a sobre o molt a prop de les vies del tren ha obligat Adif a talar 13.680 arbres entre els mesos de gener i març. Els temporals de pluja i vent Harry i Ingrid van deixar al descobert la feblesa de la xarxa ferroviària catalana davant de les inclemències meteorològiques i això es veu reflectit en les estadístiques d'Adif. Del total d'arbres talats durant aquest període, la gestora de la infraestructura va arrancar-ne 8.380 dins del seu pla de control de vegetació habitual i 5.300 arbres addicionals dins del pla d'emergència per les borrasques. La zona més afectada va ser la del trajecte Maçanet-Portbou, al nord del país.

El ministre de Transports, Óscar Puente, s'ha reunit aquest dijous a primera hora amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, al Palau de la Generalitat per tractar la situació en la qual està immers el servei de Rodalies de Renfe a Catalunya des de la crisi oberta al gener, amb els accidents d'Adamuz i Gelida. Es tracta de la primera trobada entre els dos dirigents des que va esclatar la crisi ferroviària, fa gairebé tres mesos. Puente i Illa van tancar aquesta reunió aprofitant que el ministre és a Barcelona per assistir a la primera edició dels premis literaris Aena, gala celebrada dimecres a la nit.

Havien de ser el gran revulsiu per començar a notar millores a la xarxa ferroviària. Primer estaven previstos per al 2025, després per al 2026, però els 110 trens comprats i previstos per a Catalunya encara no han arribat. Quan ho facin –el calendari oficial manté que arribaran aquest mateix any– aniran a parar en gran part a la xarxa de Rodalies, una de les més afectades pels retards i les incidències, que augmentarà en una cinquantena els seus combois. Per contra, el servei de Regionals, que a Catalunya funciona com una extensió de Rodalies, només augmentarà en sis trens extra. Aquests trens, a més, no arribaran de cop. Segons consta al pla de Rodalies, s'incorporaran gradualment fins al 2030.

Catalunya veu passar de llarg (per ara) l'AVE que ha de connectar Barcelona i París. El projecte ferroviari que havia de connectar la capital catalana amb la francesa queda en espera després que Renfe hagi decidit renunciar-hi fruit de les traves del país gal que han acabat suposant un llast per a la seva culminació, inicialment prevista per al 2024, tal com ha avançat Eldiario.es i confirmen fonts de Renfe a l'ARA. L'any passat, també va quedar suspesa la connexió Barcelona-Tolosa.

Els problemes s'acumulen a la línia R2 Sud de Rodalies, al Garraf, des que van començar les obres de manteniment dels túnels, fa dues setmanes. El pla alternatiu de transport que es va dissenyar per garantir la circulació de trens mentre duren els treballs no està funcionant. El motiu? Una part dels maquinistes s'ha plantat i rebutja treballar amb els nous horaris definits per Renfe per a aquest dispositiu, fet que ha deixat en paper mullat la nova planificació horària dels combois, que s'havia de refer perquè ara passen per una única via, a conseqüència de les obres. Des del sindicat espanyol de maquinistes Semaf al·leguen que la companyia no va complir els terminis establerts per avisar amb prou antelació dels canvis.

Les tragèdies d'Adamuz i Gelida del gener, que van causar 47 víctimes mortals, van posar en entredit tot el sistema ferroviari espanyol, no només perquè els sinistres van qüestionar el manteniment i la seguretat de la xarxa, sinó també perquè des de llavors la mobilitat en tren no ha tornat a ser la que era. A Catalunya, Rodalies encara pateix talls, limitacions de velocitat i retards al servei, i a l'alta velocitat s'han allargat els temps de viatge. Els trajectes de Barcelona a Madrid ara duren mitja hora més per sistema i hi ha retards inesperats i parades a les vies sense que ningú doni cap explicació als usuaris. El motiu són les limitacions de velocitat imposades pel ministeri –sobretot en el tram Saragossa-Calatayud– arran de les incidències reportades pels maquinistes. De quines queixes es tracta? ¿Hi va haver més incidències de l'habitual després d'Adamuz? ¿Hi va tenir alguna cosa a veure, el conflicte laboral del sindicat Semaf amb el ministeri que va acabar amb una vaga? I més important encara, ¿quines actuacions ha fet Transports per resoldre l'estat de la infraestructura? L'ARA va fer una petició de transparència al govern espanyol perquè aclarís aquests punts, però la sol·licitud s'ha inadmès. És a dir, l'administració pública s'ha negat a lliurar aquesta informació i, des del departament de Comunicació del ministeri de Transports, es remeten a la resposta oficial feta a través del tràmit de transparència.

Ja fa més d'una setmana que la parada de busos interurbans de la Gran Via, situada entre els carrers d'Aribau i Muntaner, bull. A partir de les sis de la tarda es va convertint, de forma imparable, en un formiguer de persones, autobusos en doble fila, cops de clàxon i corredisses dels passatgers que pleguen de treballar i intenten tornar cap casa, en diferents localitats del Garraf, que és on es dirigeixen aquests busos. Allà on fins ara paraven tres vehicles, des de fa uns dies en paren fins a sis, el doble. El motiu? De nou la crisi i les obres de Rodalies.

El corredor sud de Rodalies, un dels més tensionats de la xarxa ferroviària catalana, no para d'acumular disgustos. Aquest mes de març s'ha fet públic que una de les obres cabdals que ajudaria a millorar la capacitat i la fluïdesa de trens en aquest tram de la R2 Sud, la quadruplicació de les vies entre Castelldefels i el Prat, ha quedat novament encallada i ara ja s'allunya fins més enllà del 2030. El motiu? Un canvi de criteri del ministeri de Transports ha fet que aquesta obra torni a la casella de sortida: els tràmits administratius més inicials s'han de tornar a començar de zero, i això fa que el calendari quedi en paper mullat.

Una incidència tècnica a l'estació d'Adif de Sant Vicenç de Calders, a Tarragona, provoca a aquesta hora talls en set línies de Rodalies de Renfe: la R2 Sud, R4, R13, R14, R15, R16 i R17, segons han informat les dues companyies. La gestora ferroviària, Adif, ha explicat que el problema afecta la infraestructura que controla la senyalització, els canvis d'agulles i el moviment de trens en aquest enclavament, i que els tècnics estan intentant recuperar el sistema per tornar la xarxa a la normalitat.

Passen uns minuts de les 8 del matí i l'estació de metro de la L1 de Fabra i Puig està plena a vessar. Arriba el metro –que ja va prou ple– i amb prou feines absorbeix tots els passatgers que hi havia a l'andana, que ara queda neta. Però la imatge dura poc. Segons després, una nova onada de gent, pràcticament un centenar de persones, travessa els torns d'accés i baixa a l'andana. Al cap d'una estona, un altre grup s'hi afegeix. En qüestió de minuts, l'andana torna a estar al límit fins que passa un altre comboi. L'escena recorda la cadència de les cues d'un parc d'atraccions o els encreuaments impossibles de Tòquio i es repeteix, incansablement, cada 3 minuts. És a dir, el temps que triga a passar el metro en hora punta.

La resignació és el sentiment que ha predominat el primer dia de posada en marxa dels serveis alternatius per les obres ferroviàries de manteniment als túnels del Garraf. Aquest dilluns a primera hora han començat els treballs d'Adif per millorar aquesta infraestructura, que està molt malmesa per la corrosió del mar, i això vol dir que també ha estat el primer dia del pla alternatiu per carretera, amb autobusos, que ha organitzat Renfe per pal·liar els efectes i garantir la mobilitat dels seus clients.

El darrer Pla de Rodalies, el més actualitzat, té gairebé 300 pàgines. És el document on es detallen totes les obres ferroviàries previstes des d'ara i fins al 2030 per millorar la xarxa catalana: s'hi explica en què consisteixen, se n'especifica el cost i es calendaritzen. Des de les obres més faraòniques, com la Sagrera, el desdoblament de la R3 o el soterrament de Montcada, fins a d'altres molt més petites, ràpides i fins i tot barates, però que poden ajudar molt a millorar la capacitat de la xarxa.

Ensurt a la Garriga. Una part d'un pont que travessa l'avinguda Onze de Setembre del municipi s'ha enfonsat aquest dissabte al matí. L'incident no ha causat ferits, però ha obligat a tallar la cèntrica avinguda. L'Ajuntament ha explicat que la zona està afectada per les obres de desdoblament de la línia R3, que mantenen tallat el servei ferroviari des de la tardor.

La Zurich Marató de Barcelona 2026 se celebrarà el diumenge 15 de març, amb sortida al passeig de Gràcia a les 8.30 hores, i recorrerà diversos punts emblemàtics del centre de la ciutat. La prova, que arriba a la 47a edició, preveu més de 30.000 corredors i comportarà afectacions importants al trànsit i al transport públic, sobretot diumenge al matí.

El Govern ha tret aquest dimarts la pols a un d'aquells projectes històrics que el país té encallats de fa anys. En aquest cas, el Consell Executiu ha donat una empenta a l'Eix Transversal Ferroviari de Catalunya, el gran projecte ferroviari de la Catalunya interior que ha de permetre connectar Lleida amb Girona sense passar per Barcelona i que feia més de quinze anys que estava tancat en un calaix. Ara, el Govern ha encarregat a Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat) que actualitzi els estudis tècnics que es van fer aleshores amb l'objectiu de reactivar el projecte.

Ja hi ha data per a l'inici de les obres del túnel del Garraf. El departament de Territori, Renfe i Adif han explicat aquest dilluns que els treballs començaran dilluns que ve, 16 de març. Es compleix així l'anunci que havia fet fa uns dies el ministre de Transports, Óscar Puente, que va avançar que les obres començarien al mes de març. Es tracta d'unes obres de manteniment –els túnels fa anys que pateixen desperfectes provocats per la corrosió que provoca la humitat del mar– i tenen una durada prevista de tres mesos.

Cada dia tres conductors de patinet elèctric pateixen un accident. Segons les dades del Servei Català de Trànsit a les quals ha tingut accés l'ARA, dels 1.283 conductors accidentats l'any 2025, fins a 72 van patir ferides de gravetat. La gran majoria de sinistres tenen lloc en vies urbanes, a diferència de les carreteres interurbanes, on són marginals. Ara bé, tot i que tres conductors accidentats al dia pot semblar una xifra molt alta, en el darrer any aquesta dada ha baixat significativament.