Totes les enquestes pronostiquen un creixement d'Aliança Catalana a les properes eleccions al Parlament. Sembla, doncs, que el partit islamòfob ha vingut per quedar-se. Tot i que el partit de Sílvia Orriols beu del seu rebuig a la immigració musulmana, per a una part de l'independentisme, votar Aliança Catalana també s’està convertint en un vot de càstig per la paràlisi del Procés, malgrat que Orriols també atrau votants espanyolistes de Vox i el PP. En aquest escenari, ¿hi ha espai per a noves formacions independentistes? Dempeus i Alhora són les altres dues formacions que es preparaven per fer el salt també al Parlament.

"Rebel·lar-se contra la classe política. Rebel·lar-se contra el Procés. Rebel·lar-se contra tota l’enganyifa que han dut a terme des del 2017. Rebel·lar-se contra el segrest emocional. Rebel·lar-se contra la idea que la independència no és possible". Sense subterfugis, Dempeus, el nou partit independentista que sorgeix del sector de l'ANC que apostava per la llista cívica, s'ha presentat aquest dijous al vespre a les Cotxeres de Sants de Barcelona davant de mig miler de persones.

Cristina Casol podria haver ocupat un escó aquesta legislatura. L'exdiputada de Junts va tenir una oferta sobre la taula a les últimes eleccions que l'hauria tornat al Parlament. Segons ha pogut saber l'ARA, Aliança Catalana li va proposar ser la candidata per Lleida. Casol va ser expulsada de Junts a finals de l'anterior mandat, el mes de gener del 2024, i va passar a ser diputada no adscrita després que denunciés el seu grup per masclisme al Parlament i la cambra ho arxivés per falta de proves. L'avançament electoral va posar el punt final a la seva primera legislatura a l'hemicicle, però la seva carrera política podria haver continuat. Ara bé, en un partit d'extrema dreta com Aliança.

El fenomen del Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen a França no es tracta d'un fenomen aïllat a Europa. L'extrema dreta xenòfoba avança de forma imparable i Catalunya tampoc en queda al marge, tot i que encara està molt lluny d'assolir quotes de poder. Sigui com sigui, als darrers comicis al Parlament, Vox i Aliança Catalana van sumar 370.000 vots i es van situar en un 11,7% dels vots amb un discurs clar contra la immigració, especialment la musulmana. Segons la darrera enquesta que va publicar el CEO, la meitat dels catalans consideren que hi ha massa immigrants a Catalunya. Tot i que un altre sondeig difós aquesta setmana, assegurava que el 60% dels catalans veuen bé la immigració.

Alhora va fracassar en el seu intent de convertir-se en el quart espai independentista a les darreres eleccions al Parlament. La candidatura liderada Clara Ponsatí va aconseguir poc més de 13.000 vots a tot Catalunya i es va quedar amb un irrisori 0,4% dels vots. La patacada a les urnes va fer que l'exconsellera anunciés l'endemà dels comicis que abandonava la primera línia política. Tot i que era conscient de les dificultats d'obtenir representació, Ponsatí no s'esperava un revés com el que va patir el 12-M i va assumir com a propi el fracàs dimitint, tot i que no s'ha desvinculat del partit.

Després d’un dilluns de negociacions, el Parlament s’ha constituït amb l’elecció de Josep Rull com a president de la cambra, l’elecció de les vicepresidències i la resta dels membres de la mesa, que han garantit una mesa de majoria independentista. Però els acords que avui han fet Rull president no garanteixen a cap candidat la majoria per a una investidura com a president. Quin és el calendari a partir d’ara i quines són les primeres decisions que haurà de prendre el flamant president?

Jéssica Albiach (València, 1979) es presenta a les eleccions amb el repte de millorar els 8 diputats dels comuns del 2021.

Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) visita l’ARA en plena campanya per aconseguir la reelecció.

Laia Estrada (Tarragona, 1982) visita l'ARA en plena voràgine electoral i no amaga la preocupació que li produeix el possible ascens de l'extrema dreta.

El candidat del PP, Alejandro Fernández (Tarragona, 1976), visita l’ARA a punt d'arribar a l’equador de la campanya, després de la decisió del president espanyol de continuar. 

El candidat del PSC, Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966), visita l’ARA a l’inici d’una campanya electoral marcada per la decisió de Pedro Sánchez de meditar si continua al capdavant del govern espanyol.

1. Una setmana després de les eleccions, i sense saber com s’ho farà Salvador Illa per ser investit president, m’ha interessat veure amb quina pressa s’ha imposat la idea que Catalunya, ara, està molt més espanyolitzada. Més? El mantra de l’espanyolització s’ha repetit a totes hores, però els números no em quadren. Entre PP, Vox i Ciutadans sumen 26 escons de 135. Han aconseguit aplegar 610.086 vots absoluts. El 2017, en el moment de màxima tensió Catalunya-Espanya, Ciutadans i PP sumaven 40 diputats (14 més que ara) i van arreplegar 1.295.402 vots, el doble de paperetes a les urnes que una setmana enrere. No sembla, doncs, que l’abstenció sigui una exclusiva dels sobiranistes catalans. Aquests comptes de la lletera, però, sempre tenen una nota a peu de pàgina. A quin costat de la balança pesem els vots del PSC? En política en diuen centralitat. En el periodisme en deien equidistància. Aquesta setmana ha fet riure veure com columnistes i mitjans que durant el Procés jugaven a la puta i la ramoneta per no perdre lectors, així que l’independentisme no ha sumat majoria han aprofitat per trinxar el Procés, ERC i Puigdemont i els deu anys d’enganyifa sobiranista. 

Ja ho saben. La frase ve de 1272: Anglaterra i, després, França. El rei ha mort. Visca el rei. La versió espanyola és propera a 1714, any decisiu de la història de Catalunya, quan Felip V va respondre “A rey muerto, rey puesto” als que li demanaven que no arrisqués la seva vida en batalla.

«¡Ah, la mirada de Medusa del poder! Qui li hagi mirat una vegada la cara, ja no en pot desviar els ulls, en queda encisat i captiu»

Gran part de les interpretacions que hem pogut llegir o escoltar sobre els resultats del 12-M són sobretot anàlisis dels desitjos personals de cadascun dels protagonistes. Aquí tothom porta ulleres, i la visió de la realitat depèn de la graduació i les diòptries. Salvador Illa ha aconseguit un molt bon registre, no hi ha dubte, però té un problema greu, i és que ha perdut el sidecar de la moto. ERC ha topat amb un arbre, i encara que el PSC no ha sortit de la carretera per la col·lisió lateral, el seu company de viatge per a la nova volta al circuit democràtic, el cap de llista republicà, Pere Aragonès, se'n va cap a casa. És un preu injust. Paral·lelament, el PSOE juga fort per Illa i ja li ha posat una corona de llorer, aclamant-lo com el gran vencedor de la cursa. Però els problemes no s'han acabat, ni de bon tros. El sudoku segueix sent ben complicat. Puigdemont continua pretesament en carrera, cofoi perquè Junts té tres diputats més.

Les fugides endavant acostumen a complicar les coses, i Pere Aragonès ha optat per assumir la derrota i acceptar-la de manera honesta. El president de la Generalitat en funcions sap que l'avançament electoral es va cuinar a Palau i que la decisió va ser discutida des del primer moment pel sector junquerista del partit. L'aposta del tot o res, que va fer després del fiasco dels pressupostos, ha quedat en res, i el president de la Generalitat assumeix la derrota i abandonarà el Parlament. Esquerra comença així la reflexió interna que decidirà si mira al futur o recupera el lideratge d'Oriol Junqueras. Per recuperar decència en la política, el primer pas és acceptar els resultats electorals, admetre que el sobiranisme ha perdut la majoria del país, que en bona part s'ha quedat a casa. El primer pas per liderar alguna cosa requereix reflexionar i reordenar-se. Amb uns resultats molt millors, però insuficients per complir els objectius de la "restitució" i la tornada, el president Carles Puigdemont s'aferra a l'ombra d'una investidura molt incerta i potser algú del seu entorn pensa que es podria beneficiar encara d'una major polarització si es repetissin les eleccions. El sobiranisme ha optat massa vegades per les fugides endavant i la lectura parcial de la realitat. La unitat independentista va saltar pels aires la legislatura passada, i ara no tindrà més remei que renovar persones i estratègies.

L'escenari polític català es va aclarint i ERC ja ha fixat la condició fonamental per permetre que el líder del PSC, Salvador Illa, esdevingui president de la Generalitat: el finançament singular. La secretària general dels republicans, Marta Rovira, ha assenyalat el camí en un acte del partit sobre l'amnistia, en plena campanya de les eleccions europees: "No farem servir els vots que hem deixat a Sánchez per fer un president sense programa a Catalunya; el que toca ara per avançar cap al referèndum és el primer pas claríssim: primer la sobirania fiscal i després fer possible la democràcia perquè tothom decideixi en quin país hem de viure", ha reivindicat en una connexió des de Ginebra, on continua exiliada.

Girona ha estat una demarcació tradicionalment hostil al PP i des de feia set anys que no hi obtenien representació al Parlament. Però en les eleccions del 12-M hi han tornat a treure el cap recuperant l'escó i quedant per davant de Vox per 700 paperetes després de fregar els 20.000 sufragis i el 6,53% del suport dels electors. Ho han fet de la mà d'un membre d'una nissaga clau del partit els últims 40 anys: es van encomanar amb èxit al líder de la formació a la província des del 2021, Jaume Veray Cama, fill del fundador d'Aliança Popular (AP) i històric dirigent Jaume Veray Batlle i germà de l'exdiputada i exregidora Concepció Veray, que també va liderar els conservadors a la demarcació.

Pere Aragonès té la potestat de convocar el ple de la constitució del Parlament i ha decidit exhaurir el termini de màxim vint dies després de les eleccions per fer-ho: serà el 10 de juny. D'aquesta manera, el president de la Generalitat en funcions deixa passar tota la campanya de les eleccions europees i convoca per a l'endemà el ple de constitució de la cambra que ha de servir per triar el president i els membres de la mesa.

"Es busca personal". Aquest cartell és ben visible a l'entrada d'una cafeteria del centre d'Olot. No és l'únic. La capital de la Garrotxa és un dels centres de la indústria càrnica del país i necessita mà d'obra. Les oportunitats laborals, amb una taxa d'atur d'un 8%, un punt i mig per sota de la mitjana catalana, han comportat un degoteig de persones nouvingudes a la ciutat per fer feines poc qualificades que els autòctons no volen fer. Això situa Olot en un dels percentatges d'immigració més alts, amb un 25%, quan a Catalunya és del 17%. Només l'últim any van arribar-hi 1.300 persones de fora, a una població que ha crescut fins als 38.000 habitants. El fenomen migratori i la paràlisi del Procés han estat el caldo de cultiu perfecte perquè Aliança Catalana (AC) hagi irromput com a tercera força a Olot i com a segona a la Garrotxa captant vot de totes les forces independentistes.

La coordinadora de Podem Catalunya, Conchi Abellán, ha confirmat que el seu partit es presentarà a les eleccions catalanes si es repeteixen: "Podem estarà present tant sí com no en aquestes pròximes eleccions", ha dit després que la formació lila declinés presentar-se el 12-M.

En cas de repetició de les eleccions catalanes, l'expresident de la Generalitat Artur Mas ha proposat en una entrevista a TV3 una plataforma electoral independentista per "quedar primers i tenir legitimitat", que la conformin "com a mínim" Junts i ERC, com el Junts pel Sí dels comicis del 2015.

La candidata d'ERC el 9-J, Diana Riba, ha assegurat a la SER Catalunya que el seu partit no només demana el concert econòmic per investir Salvador Illa, sinó també "un full de ruta clar" per al referèndum, les condicions originals de la formació: "Si no, no cal ni que ens truquin", ha dit.

El candidat dels comuns a les eleccions europees, Jaume Asens, ha afirmat en una entrevista a Nació que el seu partit pretén fer front comú amb ERC i la CUP per frenar la "sociovergència" al Parlament, davant la possibilitat que el PSC i Junts aprovin polítiques plegats aprofitant la seva majoria.

El candidat del PP el 12-M, Alejandro Fernández, ha reclamat a la resta de partits aquest divendres que "s'ha de respectar la proporcionalitat" i "que cadascú es voti a si mateix" per elegir els membres de la mesa del Parlament. En roda de premsa, ha confiat que obtindrà un representant en l'òrgan.

La CUP s'ha reunit amb Carles Puigdemont, però manté l'"escepticisme" sobre un possible suport a la investidura. En un comunicat, els anticapitalistes traslladen que, com que cal que el PSC s'abstingui, Junts ha d'explicar públicament "les condicions d'aquesta suposada abstenció".

La CUP està "explorant la possibilitat d'aconseguir una mesa antirepressiva", que no estigui presidida pel PSC. Ho ha assegurat Laia Estrada, que ha explicat que ja han mantingut contactes amb ERC i Junts i que tenen pendents reunions amb Carles Puigdemont, aquesta mateixa setmana, i els comuns.

La CUP mantindrà aquesta setmana una reunió telemàtica amb l'expresident Carles Puigdemont i el seu partit, Junts, en el marc de les converses postelectorals en què també s'abordarà la investidura. Ho ha avançat la candidata cupaire, Laia Estrada, en una entrevista a RTVE, tot i el seu escepticisme.

El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha demanat que "tothom" tingui "ofici polític" perquè l'esquema del futur govern català reflecteixi la voluntat dels ciutadans al 12-M: "Amb generositat i buscant la utilitat de la política per resoldre els problemes. Ho estem fent amb discreció".

El candidat de Junts a les eleccions europees, Toni Comín, ha avisat als micròfons de SER Catalunya que si el PSC no facilita la investidura de Carles Puigdemont "ens haurem de trobar en unes eleccions". "No ho volem de cap de les maneres, però no ens fan la mínima por", ha afirmat l'eurodiputat.

Dissabte Sant. Una jornada que en el calendari litúrgic convida al recolliment i al silenci, però que en la història política de l'estat espanyol evoca una de les maniobres d’escacs més audaces de la Transició. Just un Dissabte Sant com el d’avui, ara fa quasi 39 anys –el 9 d’abril del 1977–, el govern de l'expresident espanyol Adolfo Suárez va sacsejar els fonaments de l’Estat amb la legalització del Partit Comunista d’Espanya (PCE). En un context de màxima tensió amb l’Exèrcit i amb la figura de Santiago Carrillo, secretari general del PCE en aquell temps, encara a l'ombra, Suárez va triar estratègicament un dia en què, tradicionalment durant el franquisme, no es podia fer pràcticament res i l'activitat administrativa i mediàtica estava sota mínims. “Es tracta de buscar dates assenyalades on la gent mira a un altre costat”, explica, en conversa amb l'ARA, Salvador Martí, catedràtic de Ciència Política a la Universitat de Girona. En concret, en aquella època en què "no hi havia ni el fax i el desfasament informatiu era molt gran", el Dissabte Sant era un dia ideal per evitar una reacció immediata de l’establishment, afirma l’expert. 

Una batalla processal per escrit. En això s’ha convertit la instrucció del cas Montoro, que en les últimes setmanes ha sigut un permanent estira-i-arronsa entre les defenses dels investigats i les acusacions. “És un desgavell. Estem inundats de recursos”, es queixa a l’ARA una de les parts en el procediment. I és que, a través d’una bateria de recursos “en cascada”, els advocats intenten frenar la investigació atacant-la principalment per quatre elements: la troballa casual que va originar la causa, la competència dels jutjats de Tarragona, la durada del secret de sumari i l’última pròrroga de la instrucció. I tot això, sumat a altres traves que han anat apareixent, dificulta el curs de la instrucció. El que s’investiga és el pagament de suborns de certes empreses gasístiques a canvi que Cristóbal Montoro, que era ministre d’Hisenda, impulsés canvis de lleis al Congrés dels Diputats per beneficiar-les.

Podem ha arribat a un acord amb Esquerra Unida i Sumar per presentar-se en coalició a les pròximes eleccions andaluses del 17 de maig. El pacte s'ha segellat abans que es complís el termini màxim legal per registrar la confluència d'esquerres sota el paraigua de la marca Per Andalusia, que acabava a les 23.59 h. En una negociació a contrarellotge, que s'ha allargat més de dotze hores des que es va iniciar dijous al matí, les tres formacions han anunciat un acord per concórrer plegats en una candidatura que estarà liderada pel candidat a la presidència de la Junta d'Andalusia, Antonio Maíllo.

La Isabela no vol pensar què serà de la seva vida si no pot acollir-se a la regularització extraordinària que el govern espanyol ha de posar en marxa les pròximes setmanes per concedir permisos de residència a mig milió d'estrangers que compleixin uns criteris que, a hores d'ara, són provisionals. El decret aprovat per l'executiu de Pedro Sánchez encara ha de passar pel Consell d'Estat per retornar un altre cop al consell de ministres. Si bé hi ha incògnites de com quedarà la lletra petita, la Isabela té coll avall que la seva és una missió impossible perquè no han passat els 10 anys pertinents des que va completar la condemna per poder anul·lar els seus antecedents penals i, en l'esborrany del text, és invalidant qualsevol taca en l'historial delictiu.

En països com l'Índia i la Xina, la farmacèutica Novo Nordisk està a punt de perdre la patent protectora per al seu fàrmac estrella per aprimar-se, cosa que obre la porta a noves versions a un preu més baix. Venuts sota el nom comercial d'Ozempic i Wegovy, aquests supervendes passaran a ser genèrics aviat en països que concentren entorn del 40% de la població mundial, un fet que s'associarà a un descens en el preu d'un producte que fins ara ha estat inaccessible per a la majoria, excepte per a la gent amb més recursos econòmics. Les primeres versions genèriques s'espera que arribin a l'Índia, però també n'arribaran de noves a la Xina, el Canadà, el Brasil, Turquia i Sud-àfrica en els pròxims mesos. "La disponibilitat d'aquests medicaments, restringits als països d'alts ingressos i a persones molt riques, es democratitzarà amb els genèrics", afirma Leena Menghaney, activista a Nova Delhi centrada en l'àmbit de l'accés a tractaments mèdics.

Gairebé el 40% de la plantilla –el 38,5% a l'espera de la dada final, que es farà pública demà–, segons la Generalitat, i fins al 80%, segons els representants dels treballadors. La vaga educativa convocada aquest dimarts al País Valencià pels sindicats STEPV, Comissions Obreres, la UGT i el CSIF ha aconseguit un seguiment destacat dels docents que també han omplert els carrers de les principals ciutats per denunciar la "situació límit" que es viu en uns centres públics "saturats i mancats de recursos humans i materials". Un malestar que, si les negociacions entre sindicats i administració no ho eviten, podria desembocar en una vaga indefinida a finals de maig.

La teleco catalana Parlem ha viscut uns últims dies de març intensos. En qüestió d'una setmana, l'operadora amb seu a Barcelona ha canviat el seu conseller delegat –Xavier Capellades– i s'ha allunyat d'una possible integració amb la madrilenya Avatel, si bé durant els últims mesos diferents mitjans donaven per feta l'operació. Tal com expliquen fonts pròximes al possible moviment a l'ARA, la realitat, però, és que, malgrat que les converses estaven molt avançades, l'opció mai es va acabar de concretar i que, en tot cas, la catalana va procedir segons consideraven oportú: van "estudiar l'oferta" per donar una resposta "dins els terminis establerts".

Al febrer, Cortical Labs, una start-up australiana, va anunciar que un programador havia ensenyat a uns dels seus "ordinadors biològics" –fet amb 200.000 neurones humanes muntades sobre un xip de silici– a jugar al Doom, un videojoc clàssic de trets. L'empresa havia ensenyat prèviament a un grup de cèl·lules del cervell a jugar al Pong, un joc més simple. Les ambicions apunten molt més amunt dels videojocs, però. Esperen que les neurones, empaquetades en "ordinadors biològics" supereficients i col·locades en bastidors en centres de dades convencionals, puguin algun dia tenir el seu lloc al costat dels xips de silici plens de transistors que han definit la informàtica convencional durant l'últim mig segle.

La Unió Europea estudia possibles mesures com racionar el combustible i alliberar més petroli de les reserves estratègiques davant el risc d'un xoc energètic "durador" derivat de la guerra a l'Orient Mitjà, ha assegurat aquest divendres el comissari europeu d'Energia, Dan Jørgensen, en una entrevista amb el diari britànic Financial Times. El bloc avalua "totes les opcions", segons Jørgensen, que ha alertat que "els preus de l'energia seran més alts durant molt de temps".

Els Estats Units han patit un cop significatiu aquest divendres en la seva guerra contra l'Iran, quan un avió de combat ha estat abatut al sud-oest del país. La televisió estatal iraniana n'ha informat primer, i més tard diversos mitjans nord-americans ho han confirmat, citant fonts del govern. El president, Donald Trump, ha reaccionat dient que això no afectarà les negociacions per posar fi a la guerra. "No, en absolut; és la guerra. Estem en guerra", ha declarat en una trucada amb la cadena NBC.

La discussió territorial emboira les negociacions de pau sobre Ucraïna, ara suspeses pel conflicte a l'Orient Mitjà. Tot i que el reconeixement de les regions ocupades com a russes és important per a Vladímir Putin, les ambicions del Kremlin passen per la bielorussificació de Kíiv, és a dir, la seva subordinació política. Moscou vol un veí mans i amistós que no suposi cap amenaça en si mateix per a Rússia ni tampoc com a avantguarda d’una hipotètica agressió occidental. Ara bé, el president rus va perdre l’oportunitat de deposar Volodímir Zelenski a l’inici de la guerra i, després de quatre anys de bombardejos diaris, l’adveniment d’un govern pro-rus a Ucraïna sembla una fantasia o una broma de mal gust.

Comencem parlant de cine i després ja arribarem als llibres. L’any 1948 va ser mogudet a Hollywood: va ser l’any del Decret Paramount, que va regular durant dècades la cadena de producció-distribució-exhibició i va desmuntar l’studio system del sector cinematogràfic. L’studio system era el model de negoci que van desenvolupar els grans estudis, coneguts com a majors –és a dir, Warner, Paramount, Universal, etc.–. El cas és que el 1948 arriba aquest decret arran d’un cas contra la Paramount que es va dirimir al Tribunal Suprem dels Estats Units. El decret establia, entre d’altres, que els productors d’una pel·lícula podien distribuir-la també ells mateixos, però que no podien ser els propietaris de les sales on s’exhibiria. Podríem dir que decretava una mena de separació de poders en el camp del cine. ¿Per què? Perquè el que estaven fent –la integració vertical– era una pràctica monopolística que limitava i ofegava el cinema independent.

Feliu Ventura (Xàtiva, 1976) va publicar fa uns mesos Quan el cel es tornà negre, una cançó contra la gestió de la dana de l'octubre del 2024 al País Valencià, i en suport de les víctimes i la solidaritat veïnal. També l'ha inclòs a Tot el que hem guanyat perdent (Propaganda pel Fet, 2026), un àlbum d'himnes domèstics, cançó d'autor amb textures electròniques i una mirada resistent i, malgrat tot, esperançada.

Copia a fi de bé, diu el diable. Vigila que no t'acusin de plagiar, recomana l'advocat. En qualsevol cas, fes de la influència virtut, no l'amaguis, que tots en sortirem guanyant, perquè la cosa va de transferència de coneixement. Al cap i a la fi, la música és una combinació de familiaritat i singularitat. L'avantguarda tiba la corda de la singularitat perseguint la quimera de l'originalitat. El mainstream reclama familiaritat, coses reconeixibles. Entre una i l'altra hi ha molt camí per córrer, incloses la còpia i la inspiració legítima, qüestions que sanciona o empara la legislació sobre propietat intel·lectual. Gens legítim, però, és el plagi extractiu, com la despossessió d'autoria o fer passar per propi el que és d'un altre.

Ja fa cinc anys que Vox es va començar a fer un lloc en la política espanyola: primer a Andalusia, després al Congrés dels Diputats i finalment expandint-se a la majoria de les autonomies. És un temps suficient perquè s'hagin pogut estudiar les claus per entendre on té millor entrada l'extrema dreta espanyolista. Les eleccions catalanes del passat 12 de maig no han fet més que confirmar que, valgui la redundància, és als extrems on Vox se sent més còmode. Als barris més rics, però sobretot als més pobres, és on el partit de Santiago Abascal i Ignacio Garriga penetra amb més facilitat.

Els resultats dels comicis de fa una setmana han deixat un país sense un rumb encara definit. El guanyador dels comicis, Salvador Illa, no té encara garantits els suports, mentre que Carles Puigdemont es reivindica com a presidenciable. Qui dels dos ho aconseguirà, o és que es repetiran les eleccions? Quins han de ser els temes que el nou govern abordi amb més urgència? Els resultats certifiquen el final del Procés, o és massa aviat per assegurar-ho? Recollim la visió de diferents experts en múltiples disciplines perquè ens responguin aquestes preguntes.

Una població tan gran com la de les ciutats de Lleida i Tarragona juntes podria haver canviat per complet el resultat de les eleccions. Es tracta dels catalans que viuen a fora i que formen part del Cens d’Estrangers Residents Absents (CERA). Són 294.594, però la participació del cens CERA ha sigut només del 7%, cosa que situa la participació final dels comicis al 55%, la tercera pitjor xifra històrica en unes catalanes. Aquest divendres se n’ha fet el recompte, que no ha alterat el repartiment d’escons. D’entre els que voten fora, el PSC ha estat també la primera força, amb el 26,2% dels vots, seguit de Junts (23%), el PP (11,6%), ERC (11,56%), els comuns (7,38%), Vox (5,7%), la CUP (4,1%) i AC (1,6%).

Pere Aragonès ho va fer dilluns, Marta Rovira dimecres i aquest divendres ha estat Sergi Sabrià qui ha anunciat que, quan es configuri el nou Govern, deixarà la "política institucional". El viceconseller d'Aragonès i màxim responsable de la campanya del 12-M no ha avançat quins seran els "nous camins professionals" que emprendrà a partir d'ara. La seva sortida es donava per feta des de feia dies. En primer lloc, perquè el seu actual càrrec va lligat a la continuïtat al Govern i Esquerra descarta ser-hi en la pròxima legislatura. Però, sobretot, perquè internament se l'assenyala com una de les persones amb més responsabilitat en la patacada electoral.

Tot l'Aran s'ha tenyit del vermell del PSC el 12-M. Tot? Els socialistes s'han imposat en tots els municipis d'aquesta vall occitana excepte un: Bausen. Aquest petit municipi de 60 habitants és la Gàl·lia independentista aranesa en un territori on les forces constitucionalistes han rebut el percentatge més alt de suport. De fet, dos pobles de la Vall d'Aran es tornen a colar entre els cinc que confien més en partits contraris a la independència, com ja va passar a les anteriors eleccions. Bossòst, en segona posició, amb un 80% de suport a forces unionistes, i Arres, en la cinquena, amb un 77,7%.

Oriol Junqueras anunciava per carta dimarts que volia continuar liderant el partit després de la patacada del 12-M. Ho feia després del pas enrere de Pere Aragonès i que Marta Rovira verbalitzés en l'executiva de dilluns que creia que calia un canvi de lideratges a Esquerra. El líder del partit, però, assegura que ell es veu "capaç" de continuar dirigint-lo i aquest dijous ha confirmat la seva intenció de buscar l'aval de la militància per fer-ho. "Em vull sotmetre a l'aval de la militància", ha afirmat en una roda de premsa des de la seu del partit. Junqueras, de fet, ha assegurat que la dimissió després de les eleccions europees del 9 de juny que va anunciar dimecres després d'una executiva del partit forma part de la mateixa estratègia de centrar-se a buscar el suport de la militància de cara a la seva candidatura al congrés del 30 de novembre. Ara bé, el cert és que el moviment de Junqueras respon a una executiva convulsa en què el president del partit no va trobar els suports que buscava.

La plaça Artós de Sarrià és un símbol de l'espanyolisme per les manifestacions que van sortir des d'allà contra el referèndum de l'1-O. Aquest punt de trobada d'unionistes i ultres diversos coincidia amb el fet que ja era un lloc on es trobaven aficionats radicals de l'Espanyol. I ara, en campanya, ha sigut l'escenari d'un míting del PP amb la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, i de l'acte final de Vox amb la plana major del partit. Però és realment un feu espanyolista o és només un mite?

Diumenge passat ERC va certificar que està en crisi. Els resultats de les eleccions municipals i generals de l'any passat van posar el partit en prealerta, però no ha sigut fins ara que la remor de fons s'ha concretat en l'anunci de retirada del president de la Generalitat, Pere Aragonès; el pas endavant del líder del partit, Oriol Junqueras, i les crítiques contra el rumb marcat per la direcció. Esquerra ha de decidir encara l'estratègia a seguir en les pròximes setmanes de negociacions, en què un bloqueig a la investidura podria comportar la repetició electoral. És un escenari que espanta la sala de màquines dels republicans, conscients que les fugues de vot que s'han anat materialitzant els últims mesos engreixen directament els resultats dels seus principals rivals.

Aliança Catalana ocuparà dos escons en la legislatura que està a punt de començar i aconseguirà una fita de la qual pocs partits poden presumir des del 1980: només Cs (2006), Solidaritat (2010), la CUP (2012) i Vox (2021) han irromput a la cambra catalana de bell nou d'entre desenes d'opcions que ho han intentat sense èxit. L'extrema dreta independentista ha basat la seva campanya en assenyalar la immigració com el principal problema del país i l'ha relacionat constantment amb l'increment de la delinqüència, com si fossin vasos comunicants per se. Un discurs que combina amb la bandera de la unilateralitat per aconseguir la independència i prometre una Catalunya amb fronteres molt més difícils de travessar, especialment per a les persones musulmanes –sense importar el lloc d'origen–, una religió que el partit islamòfob considera que atempta contra la manera de viure occidental.

El PSC, per formar govern després de la victòria el 12-M, necessita aliats i ara per ara el PP refreda que pugui participar en l'equació. En la junta directiva autonòmica dels populars catalans d'aquest dimecres, el líder del partit al Principat, Alejandro Fernández, ha argumentat que és "perfectament conscient que hi ha moltíssima gent a Catalunya il·lusionada perquè hi hagi un canvi" després de la pèrdua de la majoria independentista. Però ha advertit que la "il·lusió" de la gent no ha de conduir a la "ingenuïtat": "Analitzarem fets, no promeses, i els fets del PSC no ens estan agradant gens", ha reblat. En aquest sentit, ha ironitzat que "si t'enganyen dos cops es diu fer el panoli".

Oriol Junqueras dimitirà de president d'ERC després de les europees per iniciar "un procés de reflexió". La decisió s'ha pres aquest dimecres en una executiva maratoniana del partit –ha durat més de quatre hores– en què també s'ha convocat un congrés per al 30 de novembre per "fixar la nova estratègia de la formació i buscar la millor manera de recuperar la confiança del país després dels resultats de les eleccions del 12-M", segons ha informat ERC en un comunicat. La decisió de l'actual president republicà de fer un pas endavant i postular-se per continuar liderant el partit havia generat malestar entre alguns quadres de la formació, especialment per la carta que havia fet pública dimarts, segons diverses fonts consultades. Després dels comicis europeus Junqueras decidirà "el seu futur", és a dir, si es torna a presentar, però la secretària general del partit, Marta Rovira, es desmarca de les intencions de Junqueras i ja ha decidit que no ho farà.

Les eleccions al Parlament d'aquest diumenge no han anat bé per a l'independentisme, però alguns municipis segueixen sent territori prohibit per a les forces unionistes. El poble amb més percentatge de suport a la independència ha sigut Vallfogona de Ripollès, amb un 92,1% dels vots. En aquest petit municipi de 200 habitants, 47 persones han votat Esquerra (33,5%), 44 Junts (31,4%), 26 la CUP (18,5%), 11 Aliança (7,8%) i fins i tot hi ha hagut un vot per Alhora (0,7%), fet que ha sumat una victòria incontestable per a les forces independentistes. El PSC, el partit guanyador de les eleccions, només ha aconseguit el suport de quatre veïns, amb un irrisori 2,8% del total de vots. Tres votants del PUM+J, dos dels comuns i un de Vox han sigut els altres habitants del municipi que han secundat formacions constitucionalistes.

L'endemà que Pere Aragonès fes un pas enrere després de la desfeta del 12-M, aquest dimarts n'ha fet un endavant Oriol Junqueras. L'actual president d'ERC s'ha postulat per seguir liderant el partit en una carta pública: "Em veig amb cor i força de seguir treballant pel nostre país. I fer-ho, com sempre, des del lloc que determini la militància d'ERC, a través dels màxims òrgans sobirans del partit que corresponguin". D'aquesta manera, Junqueras sotmet a valoració de la militància la seva decisió de continuar al capdavant del partit. ¿Això vol dir que el partit convocarà un congrés –el màxim òrgan de decisió–? Fonts de la formació asseguren que encara no s'ha decidit quina serà la fórmula i òrgan on el partit revalidarà o no la presidència de Junqueras. Podria ser des de l'executiva al consell nacional o un congrés, l'única forma en què la militància realment tindria la paraula. En tot cas, tampoc se sap quins seran els tempos.

Aliança Catalana ha passat d'obtenir 1.800 vots a les eleccions municipals d'ara fa un any, presentant-se únicament a tres pobles, a assolir-ne 118.000 en la seva estrena al Parlament. Com s'explica aquest creixement? Quins són els bastions de l'extrema dreta independentista? Aliança Catalana es fa forta a la Catalunya interior, amb un epicentre a les terres de Lleida i a Girona, les demarcacions d'on treu els seus dos diputats. Una implantació que es pot resseguir cursant, si fa no fa, l'Eix Transversal. A la província de Barcelona, en canvi, el seu suport és menor, sobretot a l'àrea metropolitana, tot i que també està entre les primeres forces polítiques en zones d'Osona, el Berguedà o alguns municipis de la Catalunya Central.

El PSC s'activa per obrir negociacions i aconseguir els suports per investir Salvador Illa. Fonts del partit confirmen a l'ARA que ja estan fent "trucades i primers contactes" per a unes converses que tindran la mesa del Parlament com a primera parada. Les aliances que es teixeixin per repartir els càrrecs a l'òrgan que comanda la cambra catalana ja podrien donar pistes sobre amb qui compten els socialistes per poder governar, sigui en coalició o en solitari i buscant fórmules de geometria variable. I tot i que per ara el PSC "no renuncia" a presidir el Parlament, des del partit no amaguen que caldrà veure què demanen i què volen la resta de forces polítiques. "Veurem quines majories es poden confeccionar tant per a la mesa com per al Govern", ha afirmat la número dos del PSC, Alícia Romero, en declaracions a Catalunya Ràdio.

El nou Parlament dibuixa tres majories que farien Illa president però que, per la negativa d’un actor o l'altre, semblen ara per ara impossibles: el tripartit, del qual Esquerra se’n desentén; la sociovergència, que Junts diu que descarta; i que Vox i el PP facilitin una investidura del PSC perquè no depengui de vots independentistes. El tercer és un escenari més que negat, però fins i tot representants de l’espanyolisme més ultra no ho veuen amb mals ulls.

Les eleccions catalanes del 12 de maig del 2024 seran recordades pel punt final a més d'una dècada d'hegemonia independentista. Els resultats reconfiguren els blocs al Parlament i, més enllà de dificultar els pactes per formar govern, també dibuixen noves majories al voltant de grans temes del país: del conflicte polític amb Espanya a les grans infraestructures o l'ús del català a les aules. Quines d'aquestes qüestions compten amb prou suports i quines no entre els 135 diputats sorgits de les urnes?

Amb les majories que han dibuixat els resultats electorals i el que diuen els partits que faran pel que fa als pactes, cap candidat té garantits els suports en una futura investidura com a president. És per això que el fantasma de la repetició electoral, que les formacions asseguren que prefereixen evitar, és un dels escenaris possibles. Quin és el calendari a partir d’ara? Quina és la data límit perquè els partits es posin d’acord? Quan tornaríem a votar?