El departament d'Interior està investigant si dos bombers, un del parc de Badalona i un altre del parc de Vic, han fet un "ús fraudulent" de la llei trans, en paraules de la consellera d'Interior, Núria Parlon. Segons ha avançat El Periódico i ha pogut confirmar l'ARA, els dos bombers van demanar el canvi de sexe i consten com a dones, però no haurien canviat ni el seu nom ni la seva conducta. "Aquests casos estan sota investigació i es prendran les decisions que es considerin oportunes", ha dit la consellera Parlon.

Hi ha una certa alarma social davant la possibilitat que els fraus a la llei trans posin en risc els drets de les dones. És una por legítima, però també infundada. D'una banda, el frau no és sistemàtic ni generalitzat, com van confirmar les dades del ministeri el mes passat. De l'altra, en la mesura que els homes cis que es fan passar per dones no obtinguin els “privilegis” que esperen, aniran desistint de l’ocurrència.

Maltractadors que sorprenen amb un canvi de gènere per evitar ser jutjats per la llei de violència masclista o policies i militars que també passen pel registre per obtenir els suposats "beneficis" reservats per a les seves companyes dones. Són alguns dels casos que han circulat a les xarxes socials i que han servit com a benzina per alimentar els discursos contra la llei trans, especialment per la suposada facilitat per saltar-se-la. Malgrat el rebombori i l'escàndol d'aquests casos, de les 5.900 demandes de canvi de gènere als registres civils des que el 2022 va entrar en vigor la norma, només se n'han denegat 85.

De l’esperpent i els marges al centre de la teva opinió: en els últims anys les persones trans hem estat el focus d’una intensa polèmica que ha apuntat, en positiu i en negatiu, als pilars de la nostra societat. Malgrat tant de soroll, o potser precisament per aquest soroll que ens qüestiona l’existència, hem crescut i hem fet créixer la societat. Pel camí hem expandit el nostre concepte: de la contracultura als nous cànons, dels fanzins als formularis, del nostre nom a la llengua de totis.

La victòria d'una suposada corredora trans a la cronoescalada popular Na'Dalt, que cada any s'organitza pel dia de Sant Esteve a Sant Pere de Torelló, va sorprendre més d'un dels participants i del públic que assistia al lliurament dels trofeus. Alguns dels presents van protestar perquè la categoria femenina se l'endugués una persona amb aspecte totalment masculí, qüestionant que fos un home disfressat. De fet, la guanyadora, inscrita amb nom de dona, té el seu perfil de xarxes amb nom d'home i apareix vestit com a home convencional.

El nomenament de la canària Isabel García com a nova directora de l'Institut de les Dones del govern espanyol ha aixecat polseguera entre els col·lectius que representen persones trans pels seus "discursos obertament transfòbics i anti drets trans" durant la tramitació de la llei trans que va impulsar la llavors ministra d'Igualtat, Irene Montero, i que va comptar amb l'oposició frontal de part del feminisme del PSOE, tot i que finalment hi van donar el seu suport en el moment de la votació, tret de l'abstenció de la veterana Carmen Calvo.

Rosa Almirall acaba de penjar la bata de ginecòloga i de tancar la porta del despatx de Trànsit que va crear i que l’Institut Català de la Salut (ICS) va agafar com a model català per a l’atenció de les persones transsexuals. Però, jubilada i tot, continua fent formació i xerrades sobre una qüestió que no era present ni en la seva agenda feminista dels anys 70, quan reivindicava llibertat sexual i afectiva per a les dones, ni en el pla d’estudis de medicina quan es va formar, basat en el patró de cos d’home blanc i cis. 

Un bon dia t’aixeques i ho decideixes. També ho fa la persona coneguda, no importa el seu gènere ni cal que l’estimis, i demaneu cita a l’ajuntament o notari que voleu. Si no és dissabte, que van molt buscats, amb el DNI i dos testimonis que escolliu, en trenta dies i quinze minuts de cerimònia ho tindreu: us heu casat.

Alberto Núñez Feijóo ha confirmat un cop més que té previst derogar bona part de l'agenda legislativa que ha aprovat el govern de coalició. Això inclou les normes feministes impulsades pel ministeri d'Igualtat, un ministeri, per cert, que Feijóo veu innecessari i que, recorda, durant el govern de José María Aznar era un departament. No és la primera vegada que el líder del PP posa a la diana les normes dissenyades per la ministra Irene Montero i, en especial, la llei trans. El líder popular considera que la norma atempta contra els "drets dels menors, de la pàtria potestat dels pares, dels col·lectius feministes i dels metges", i per això preveu derogar-la quan arribi al govern.

L’Isak ho repeteix sis o set cops durant l’hora i mitja que dura la conversa. "Vull parlar perquè no torni a passar". El 20 de febrer va patir una agressió sexual quan sortia de casa. Era el dilluns de la setmana de Carnaval a Sitges, vora les set de la tarda, i un home el va sorprendre a les escales del seu pis. El va amenaçar amb una xeringa. Si no entrava al domicili, el punxava. L’Isak va oferir-li diners, que s’endugués el que volgués però que no li fes mal. "Vaig intentar negociar de totes les maneres", explica. L’home no el va escoltar. El va empènyer cap a l’habitació i allà es va abaixar els pantalons, va dir-li diverses vegades que se’l volia "follar" i el va començar a agredir sexualment, mentre li tapava la boca perquè no cridés. "Era un moment de vida o mort, vaig cridar tan fort com vaig poder, vaig començar a forcejar i vaig aconseguir escapar-me", recorda l'Isak, que als seus 34 anys està en un procés de transició de gènere. En l’intent d’escapolir-se’n va notar com la xeringa se li clavava a la mà. Quan va sortir del pis la veïna del replà el va acollir. "Tanca’l amb clau a dins de casa", va dir-li la dona mentre trucava a la policia. I així ho va fer. Sense pensar que podia tornar a trobar-se l’agressor. 

L'última de les accions de l'entitat d'ultradreta Hazte Oír tindrà conseqüències. El Govern ha multat amb 20.000 euros el bus transfòbic que el novembre passat va circular per Barcelona amb missatges escrits a la carrosseria que atacaven la llei trans que en aquell moment es debatia al Congrés de Diputats. La sanció és la primera que imposa l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No Discriminació, que atribueix a l'entitat una "infracció greu" per uns missatges que van "menystenir l'autonomia personal per identitat de gènere i sexual", segons ha explicat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. A més de l'import de 20.000 euros, la sanció prohibeix a Hazte Oír tenir cap contracte amb un ens públic a Catalunya durant els pròxims cinc mesos.

En una dècada el nombre de menors d'edat que han iniciat el trànsit de sexe s'ha multiplicat exponencialment a Catalunya. En aquest període, l'OMS ha eliminat la transsexualitat del catàleg de malalties mentals, el col·lectiu ha guanyat visibilitat i drets i han augmentat d'un a set els centres públics de referència de la xarxa Trànsit. De les 5.500 persones ateses, 1.920 són adolescents, nens i nenes, que han passat dels 12 del 2014 als 580 del 2021.

Es compleixen cinc anys de les grans manifestacions del 8-M amb què els feminismes van irrompre en les agendes polítiques. Aquella primavera del 2018 l'empenta del Me Too, amb el qual les actrius de Hollywood denunciaven haver estat víctimes de violències sexuals, va carregar de raons les consciències de moltes dones, sobretot les més joves, que van sortir al carrer –i van secundar massivament una vaga global– per dir prou. La llista de reclamacions dels feminismes –en plural, per subratllar les diferències– és llarga per exigir la fi de discriminacions històriques, des de la bretxa salarial o el sobrecost de productes d'higiene femenina, fins a l'erradicació de les violències masclistes. Setmanes després, l'abril d'aquell 2018, la sentència de la Manada de Pamplona que deixava la violació en grup a una dona en un delicte d'abús sexual (després ho va modificar el Tribunal Suprem) va donar més arguments al moviment.

Estàvem plens d’esperança aquell 4 de maig del 2017 sortint del registre del Congrés de Diputats. La primera proposició de llei integral trans i LGTBI començava el tràmit parlamentari. Com totes les altres, la meva contribució, modesta, de la mà de la jurista Laia Serra, reflectia la nostra resistència contra els feixismes i les inèrcies sexistes de la societat. Feia sol i ens sentíem fortes. Ai. Poc pensàvem que caldrien quasi sis anys i sis proposicions més per veure-la aprovada. I, més sagnant encara, que els pitjors atacs vindrien d’un sector del feminisme que hauria comprat el discurs de la por!

Un any després d'Alcarràs, Estibaliz Urresola (Laudio, Àlaba, 1984) vol repetir l'èxit de Carla Simón a la Berlinale amb 20.000 espècies d'abelles (20.000 erle espezie en euskera), un debut en el llarg que culmina una sòlida trajectòria en el curtmetratge amb obres com Somos polvo o la nominada als Goya Cuerdas. Rebuda amb una ovació al Festival de Berlín, aquesta coproducció basca i catalana s'endinsa en l'univers infantil de la Coco durant l'estiu que passa amb la seva mare i germans a la casa familiar dels avis. El taller d'escultura de l'avi, la piscina del poble i, sobretot, els ruscs d'abelles de la tia són els escenaris d'una història amb moltes capes sobre identitats que lluiten per obrir-se pas, els prejudicis que entelen les mirades i la importància del nom que triem per a nosaltres.

El PP ha posat la banya en les lleis feministes del govern espanyol i Alberto Núñez Feijóo ha aprofitat l'altaveu que li dona el Senat per carregar una vegada més contra la llei del només sí és sí, i també contra la llei trans. Els populars han decidit disputar la batalla del feminisme als socialistes i Feijóo li ha arribat a preguntar a Sánchez: "Vol trencar la tradició del feminisme clàssic del nostre país?" Els populars pretenen modificar la llei trans si arriben a la Moncloa perquè no veuen de rebut que es pugui fer un canvi de sexe sense un informe mèdic, i encara menys que ho puguin fer els menors de 16 anys. Feijóo, però, ha anat més enllà quan ha afirmat: "Vostè ja porta la llei del només sí és sí i la llei trans, per les quals passarà a la història. Deixi d'una vegada de molestar la gent de bé. Deixi de posar-se en la vida dels altres".

Quan el Canal Arte va proposar-li a Paul B. Preciado (Burgos, 1970) fer una pel·lícula sobre la seva vida, la resposta inicial del filòsof va ser un no rotund. “Primer, perquè és com aplanar el camí cap a la tomba, però també perquè la biografia és una manera molt normativa d'explicar una vida: on neixes, on vas a l'escola... No em venia gens de gust”. Preciado va llançar una contraproposta mig en broma: adaptar l'Orlando de Virginia Woolf que, tot i que escrita el 1928, dècades abans de néixer Preciado, ell considera la seva pròpia biografia.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, atiava el foc contra la llei trans aquest dissabte: "Gràcies a Sánchez i a Podem, ara quan anem a inscriure el nostre fill al Registre, no serem pare o mare, serem progenitor i progenitora gestants. I nosaltres volem seguir sent pares o mares, mares o pares. No és broma. [...] Com a home no soc un progenitor no gestant, soc un pare". Amb aquestes paraules, assegurava que la llei trans eliminava les paraules "pare" i "mare" del Codi Civil i les substituïa per "progenitor gestant" i "no gestant". La realitat, però, és que el text no elimina res sinó que incorpora les noves expressions i així apareix escrit: "pare o progenitor gestant" i "mare o progenitor gestant". La norma argumenta que el canvi es fa per introduir "un llenguatge inclusiu" que integri les parelles de dones, i també les d'homes quan un dels membres sigui un home trans amb capacitat de gestar.

La llei de l’avortament s’obre pas definitivament. La normativa, que tornarà a permetre avortar a les menors de 16 anys sense el consentiment patern, ha rebut aquest dijous l’aval final del Congrés. L’aprovació arriba just una setmana després que el Tribunal Constitucional acceptés la normativa del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, a partir de la qual s’ha redactat aquesta reforma promoguda pel ministeri d’Igualtat.

Nou enfrontament entre el govern d'Escòcia i el britànic. Downing Street ha utilitzat el seu dret de veto per aturar el consentiment reial –i evitar que entri en vigor– a la llei d'autodeterminació de gènere escocesa, coneguda com a llei trans, aprovada el desembre passat pel Parlament de Holyrood. La "decisió política" adoptada pel govern britànic –en paraules de la ministra principal escocesa, Nicola Sturgeon– aboca els dos executius a una disputa legal que podria acabar al Tribunal Suprem del Regne Unit, passant prèviament per la màxima autoritat judicial escocesa civil, l'anomenada Court of Session.