La ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, ha afirmat aquest dimecres que li "encantaria" intervenir la Comunitat de Madrid amb l'article 155. Ho ha dit en una entrevista a TVE després que li preguntessin pel fet que comunitats governades pel PP, entre les quals Madrid, no estiguin aplicant el topall als preus dels lloguers que recull la llei d'habitatge. "Què se m'acudeix a mi? Doncs a mi m'encantaria intervenir amb un 155 la Comunitat de Madrid", ha dit. I l'únic que li impediria fer-ho, ha afegit, és que els socialistes no tenen "majoria" al Senat, imprescindible per validar la intervenció d'un govern autonòmic i ara mateix controlat pels populars.

Sumar eleva el to contra el PSOE i suggereix la dimissió de la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, davant la crisi de preus. "Necessitem mesures serioses, valentes i innovadores. I ens fa por que Isabel Rodríguez no acaba d'assumir-ho, això, i per tant hauria de deixar pas a qui estigui disposat a fer-ho", ha afirmat la portaveu de Sumar al Congrés, Verónica Martínez Barbero. La portaveu de la Moncloa, Pilar Alegría, ha replicat que no comparteix la petició, i a la part socialista de la coalició sostenen que no està "justificada". "Els grups han de fer la seva feina per a cridar l'atenció", ha reaccionat la mateixa Rodríguez als passadissos del Senat.

Mentre la dreta i l'extrema dreta van guanyant terreny a les enquestes, Pedro Sánchez ha volgut que el seu primer acte del curs polític, a Màlaga, l'impregnés un discurs social que l'ajudés a fer reflotar un PSOE que passa per un dels seus pitjors moments. Per contrarestar el desgast del cas Cerdán, l'ofensiva judicial contra la seva dona, Begoña Gómez, i el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, i amb la governabilitat penjant d'un fil, el president espanyol ha volgut marcar l'agenda amb un altre anunci sobre una de les carpetes que el govern espanyol veu prioritària: l'habitatge. Sánchez ha anunciat que el ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana exigirà a les plataformes online de lloguer, com Airbnb i altres, retirar els anuncis de 53.876 pisos turístics perquè no compleixen amb els requisits legals. Són pisos que van demanar el seu número de registre obligatori el passat 1 de juliol, però que no compleixen amb els requisits. Es tracta d'habitatges que, segons Sánchez, es podran destinar, per tant, al lloguer per als joves i les famílies.

El govern espanyol mourà fitxa en els pròxims mesos per intentar frenar el frau amb els lloguers de temporada, un dels forats que no va tapar la llei estatal d'habitatge. L'any previ a la seva entrada en vigor, aquesta modalitat contractual va créixer un 17% a Barcelona, i va arribar a suposar el 40% dels anuncis en un dels seus barris més gentrificats, el de la Barceloneta. Alguns propietaris utilitzen aquesta via per evitar les limitacions que tindrien si optessin per fer un contracte d'arrendament d'habitatge habitual i, d'aquesta manera, treure'n un rendiment econòmic superior. "És un fenomen que està tensant el lloguer residencial i que provoca un increment de preus, igual que passa amb els allotjaments turístics", ha constatat la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, en la presentació de les conclusions del grup de treball que es va posar en marxa fa mig any per abordar aquest tipus de lloguer, tal com preveia la llei esmentada.

Els periodistes ja sabem que quan hi ha unes negociacions delicades en marxa els partits solen decretar un blackout informatiu que ens deixa a les fosques. El que passa és que de vegades aquesta apagada és tan evident que pot afectar el dret a la informació. És el que ha passat aquest dimarts amb l’acte de Sánchez i Díaz, on no s'ha deixat fer preguntes, i a la roda de premsa de la Moncloa, on la portaveu, Isabel Rodríguez, ha hagut d’entomar les crítiques dels periodistes per donar només quatre torns d’intervenció quan hi havia moltes més peticions.

La conferència de Carles Puigdemont no ha canviat la determinació del govern espanyol a intentar un acord amb Junts per a la investidura de Pedro Sánchez. Més aviat al contrari: la Moncloa ha rebut amb un cert optimisme el to de l'expresident de la Generalitat i creu que les condicions prèvies que ha situat de cara a la negociació no són obstacles insalvables. L'entorn de Pedro Sánchez ha seguit al detall el discurs de Puigdemont perquè era una cita que podia marcar les possibilitats d'investidura del líder del PSOE i la conclusió és que ha deixat la "via oberta al diàleg". "Si hagués dit 'o referèndum o referèndum', no hi havia negociació", anoten des de la Moncloa.

Fa just un any la comissió Bilateral Generalitat-Estat arribava als primers acords en una dècada: "acords històrics" per al govern espanyol i "insuficients" per al català, però acords al capdavall. 365 dies després que els dos executius es donessin la mà al Palau de la Generalitat –amb la consellera Laura Vilagrà i la ministra Isabel Rodríguez al capdavant–, la comissió torna a donar senyals d'embarrancar. Hi ha diversos motius que expliquen la frenada d'aquest òrgan que, des que es va crear amb l'últim Estatut, sempre ha tingut una vida complicada.

El nou xoc al govern de coalició espanyol per la possible modificació de la llei del només sí és sí ja és una guerra oberta. Des del mes de desembre que el PSOE i Unides Podem negocien discretament la manera com canviar la norma per frenar el degoteig de rebaixes de condemnes, i fins ara les divergències havien quedat més o menys soterrades. Els dos socis defensen el sentit de la llei, però discrepen en la manera de solucionar aquestes revisions a la baixa de sentències. El ministeri d'Igualtat manté que la normativa no té cap fissura i que el problema és la interpretació que en fan els jutges, però està obert a modificar la norma per arribar a un consens amb els socialistes. Ara bé, no volen fer-ho en el sentit que planteja el PSOE: reformar la forquilla de penes i tornar a les que hi havia abans d'aquesta llei.

El Govern no ha volgut dilatar més la decisió. El president Aragonès serà present a la cimera hispano-francesa del dia 19 que reunirà a Barcelona el president espanyol, Pedro Sánchez, i el president francès, Emmanuel Macron. No era una decisió fàcil, tenint en compte que Sánchez la vol utilitzar per fer una mena d'escenificació del fet que, segons ell, a Catalunya s'ha acabat la tensió fruit del Procés. Així, Aragonès considera que el govern espanyol vol fer servir la cimera per a "fins partidistes" però que, tot i això, no pot deixar d'anar-hi. "Creiem que la representació institucional del Govern ha de ser ocupada", ha dit la portaveu del Govern, Patrícia Plaja.

Amb el canvi de líder, semblava que el PP també havia moderat el discurs respecte a Catalunya, com per exemple quan Alberto Núñez Feijóo va parlar de “nacionalitat catalana” en el seu primer acte a Barcelona i també havia sigut més mesurat respecte a la immersió lingüística. Però aquest dijous ha canviat de rumb i, fent-se seu el discurs del seu antecessor al càrrec, Pablo Casado, ha assegurat que a les escoles catalanes hi ha "apartheid lingüístic". En una entrevista a Onda Cero, també ha dit que a Catalunya els alumnes "no poden tenir coneixement del castellà a les aules". A Casado se li recorden afirmacions com ara que no es permet als nens anar al lavabo si no ho demanen en català o que als castellanoparlants els obliguen a carregar motxilles plenes de pedres. Les paraules de Feijóo han rebut una onada de crítiques que han anat des del Govern català fins a representants dels socialistes i els comuns.

Amb l'esclat del Catalangate totes les mirades es van centrar en si era viable o no continuar amb la taula de diàleg. Però al marge de la taula, hi ha una desena de negociacions entre ERC i el PSOE que queden directament amenaçades pel cas d'espionatge i que ara mateix no tenen un horitzó clar. Negociacions que afecten lleis catalanes, lleis espanyoles i carpetes bilaterals entre els governs, que si ja eren complicades de desencallar abans de la polèmica, ara encara més. El govern espanyol ha demostrat aquest dijous ser conscient de la situació i la seva portaveu, Isabel Rodríguez, s'ha ofert a "incrementar les accions" en favor del diàleg per mirar de recuperar la "confiança" de la Generalitat. Malgrat això, des de Madrid, el president Pere Aragonès ha avisat que no garanteix els seus vots per a res. La primera prova de foc serà ben aviat.

La reunió de la Comissió Bilateral entre l'Estat i la Generalitat que s'ha celebrat aquest divendres a Barcelona s'ha tancat com es preveia: amb diversos acords sobre transferències competencials i de patrimoni de mans de l'Estat a les mans del Govern. Amb una hora de trobada al Palau de la Generalitat ja n'han tingut prou. El punt calent, però, ha sigut a l'hora d'escenificar el resultat de la reunió. Per al govern espanyol, la Bilateral és la constatació que el diàleg entre els dos executius funciona després de la trencadissa que va suposar el 155. "Es tracta d'un acord històric", ha dit la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez. Per a la Generalitat, tot el contrari. Al sortir de la reunió, el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró (JxCat), ha criticat que tot plegat són "avenços minsos, de poca entitat i massa lents". "Hi ha d'haver resultats més tangibles", ha afegit, més conciliadora, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà (ERC).

Divendres es tornarà a posar a prova el diàleg entre la Generalitat i l'Estat. Un diàleg, això sí, de caràcter sectorial i que no entrarà en el conflicte polític de fons. Després de l'última trobada, a l'estiu, els dos governs tornaran a reunir-se a Barcelona en la Comissió Bilateral. I aquesta vegada hi haurà alguna possible concreció sobre la taula. Segons la Generalitat, la reunió servirà per encarar definitivament el traspàs en la gestió de les beques i per començar a negociar que el Govern gestioni directament algun dia l'ingrés mínim vital, una prestació que ara mateix controla l'Estat. També es parlarà del traspàs de les carreteres B-30 i B-20, de l'Observatori del Turó de l'Home i del canal Xerta-Sénia. Fonts del govern espanyol consultades per l'ARA confirmen que seran els temes a tractar.

La visita de Pere Aragonès a Madrid recorda com van acabar moltes altres. El president de la Generalitat ha volgut donar un impuls al debat sobre el conflicte polític de Catalunya i l’Estat després de mesos sense notícies sobre la taula de diàleg, que treballa discretament per dotar de continguts una pròxima reunió. El dirigent d’ERC va insistir en el referèndum i l’amnistia i, tal com ha passat a diversos expresidents catalans, en poques hores ha tingut el no per resposta. La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha demanat “allunyar la vista del 2017” i s’ha referit als límits que imposen la “llei i la Constitució”.

Ja fa dies que la triple dreta intenta relacionar el debat sobre la immersió lingüística amb l'apartheid, el nazisme, ETA i fins i tot els abusos sexuals. Fins ara, el Govern s'havia limitat a respondre dins del terreny polític. Aquest divendres, però, una nova envestida del PP contra l'escola catalana ha sigut la gota que ha fet vessar el got de la paciència de la Generalitat. El líder popular, Pablo Casado, s'ha pronunciat així en un acte: "¿Es pot tolerar que hi hagi professors amb instruccions de no deixar anar al lavabo a nens perquè parlen en castellà?" El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat que posa aquestes "declaracions infames" en mans dels serveis jurídics perquè estudiïn si hi ha base per portar-les davant la justícia.

Espanya sempre ensopega amb la seva pròpia identitat. Com que no acaba d’acceptar-se tal com és, plurinacional, i com que no resol aquest problema de fons (perquè en el fons, als governs del PSOE i del PP tant se’ls en dona) després es troba que té problemes. Per exemple de governabilitat. 

Isabel Rodríguez situa "l'independentisme radical" com una de les principals causes del "deteriorament de les institucions" i del "debilitament de l'Estat", en una línia semblant a Vox. Així ho ha demostrat aquest dimecres durant la sessió de control al Congrés: "No estan tan lluny de l'independentisme radical que critiquen", ha etzibat a la ultradreta. La portaveu del govern espanyol s'ha referit a l'episodi d'ahir dimarts en què el diputat José María Sánchez García es va negar a abandonar l'hemicicle després que el vicepresident de la mesa, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, ordenés la seva expulsió. El diputat ultra havia dit "bruixa" a una parlamentària del PSOE i va fer cas omís a les tres peticions perquè es retractés.

Amb la mirada posada en la reunió que s'ha de fer al setembre, l'independentisme i el govern espanyol comencen a prendre posicions sobre la taula de diàleg. Aquest diumenge, en una entrevista a Efe, el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha desafiat la Moncloa a fer una "proposta generosa" per a Catalunya i ha lamentat que fins ara els successius governs espanyols no han posat res sobre la taula. "L'estat espanyol mai posa propostes sobre la taula, mai proposa res. Has de tenir molts dubtes sobre el que defenses i sobre tu mateix per no atrevir-te a explicar-ho mai", ha assegurat, afegint que sense cap plantejament és molt difícil "convèncer" la societat catalana.