Hamid Hmata ha hagut d'esperar quatre anys per veure com multaven amb 10.000 euros l'agència immobiliària de Mataró que es va negar a llogar-li un habitatge, tot i que la seva nòmina està per sobre de la mitjana catalana. Al final, més que de diners, s'ha demostrat que va ser una qüestió de cognom i origen ètnic diferents dels hegemònics. Aquest cas és un exemple de manual de racisme immobiliari, una suma de pràctiques discriminatòries que van molt més enllà del comportament individual i que flueixen sobretot per unes lleis i per uns intermediaris que canalitzen les persones racialitzades –estrangeres però també gitanes– cap a habitatges de pitjors condicions.

La LGTBI-fòbia augmenta en un moment en què els discursos d'odi i antidrets campen per les xarxes socials, el carrer i fins i tot les institucions. Una mostra d'aquesta situació és que el col·lectiu LGTBI+ va presentar als Mossos d'Esquadra un 8,2% més de denúncies l'any passat que el 2003: són 305, que s'han de sumar a les 102 que es van tramitar als 113 centres de la xarxa SAI (de Servei d'Atenció Integral) i 72 més a l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No Discriminació del departament de Feminisme. En total, 479 denúncies, almenys una cada dia.

El grup d'experts sobre violència vicària que va crear l'anterior equip del departament d'Igualtat i Feminismes encara no ha presentat les conclusions de l'anàlisi de la situació, quan ja ha sobrepassat en tres mesos els sis que s'havien marcat com a horitzó temporal. El departament, que dirigeix actualment Eva Menor, assegura a l'ARA que el retard es deu al fet que "s'ha volgut ampliar la mostra dels casos a analitzar de cara a tancar l’informe definitivament". Encara, però, no hi ha data.

Aquest dilluns a la mateixa hora, les places de l'Ajuntament de Sabadell i de Salou han convocat un minut de silenci per denunciar els dos últims assassinats masclistes a Catalunya en un cap de setmana que reafirma el 2024 com un any tràgic. En només mig any, tretze dones han estat assassinades per les parelles o exparelles; les dues últimes, una dona de 76 anys i una altra en la trentena. Els assassins ja han estat detinguts. Aquests tretze casos pràcticament igualen els de tot l'any passat (14) arreu del país i, a més, superen els comesos en el mateix període, entre gener i juny: n'hi va haver 9. Si a més es tenen en compte els infants víctimes de la violència vicària o dones assassinades per altres familiars o persones de l'entorn, com ara els fills –tal com fa el departament d'Igualtat–, el nombre de crims masclistes augmenta fins a 18. En total, i des que es tenen registres, els assassins masclistes han deixat 148 víctimes a Catalunya, entre les quals quatre infants. 

Quan la treballadora i pedagoga social Rosa Cendón treballava fa 23 anys al centre de menors més petit de Catalunya no es va imaginar mai que acabaria rebent un premi de la mà del secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, que reconeix la trajectòria dels "herois contra el tràfic de persones". Però això ha passat aquest dilluns a la tarda, en un acte a la seu central del departament d’Estat, a Washington. Les autoritats nord-americanes l’han homenatjada, amb nou persones més d’altres llocs del món, per estar "a l’avantguarda de la lluita contra el tràfic de persones a Catalunya", per la feina silenciosa que fa més de dues dècades que fa. 

Després d'una cimera d'alcaldes al mes d'abril, el departament d'Igualtat ha impulsat un decàleg per unificar criteris a l'hora d'empadronar per a tots els municipis catalans, en què es recorda que quedar registrat al padró és una obligació i un dret tant per a l'administració com per a l'administrat. L'objectiu és evitar que es continuï repetint les vulneracions a residents que no presenten un títol de propietat o de lloguer de l'habitatge, no tenen un domicili fix o estan en situació administrativa irregular si poden provar el veïnatge al municipi. El document ha estat signat per l'Associació de Micropobles de Catalunya, així com pels ajuntaments de Barcelona, Girona, Lleida, Reus i el Prat de Llobregat, la Diputació de Tarragona i la Generalitat, que confia que hi hagi més adhesions a mesura que es facin les presentacions als alcaldes.

El passeig de l'autobús transfòbic dels ultres d'Hazte Oír; una agressió verbal homofòbica en un establiment comercial; uns comentaris lesbofòbics per WhatsApp i, finalment, insults per l'orientació sexual a una policia. Aquestes són les causes que han acabat en multa econòmica a Catalunya durant l'any passat per LGTBI-fòbia. L'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació va obrir durant aquest període sis expedients per aquest motiu i quatre ja han quedat resolts amb sanció econòmica. Pel que fa als imports, només ha transcendit els 20.000 euros a l'entitat ultra madrilenya, que com que va presentar un recurs d'alçada encara no s'ha pagat.

Dia de lliurament de diplomes per a les 26 dones que han fet el curs per ser auxiliar de cuina. Hi ha nervis, il·lusió i alguna llàgrima que s’escapa d’emoció perquè per a les alumnes, més enllà de les 275 hores de formació en sis mesos, l’experiència els ha donat sobretot “força”, “confiança” i un poder dir-se “ho has aconseguit” perquè hi han treballat les habilitats personals, competències digitals i de recerca activa d’ocupació.

Junts i el PSOE han pactat la delegació "integral" a la Generalitat de les competències en matèria migratòria i, a l’espera de conèixer la lletra petita del pacte, els dirigents juntaires reivindiquen que permetrà a Catalunya regular els "fluxos migratoris". Aquesta facultat no està a hores d’ara en mans del Govern, que, tanmateix, sí que exerceix competències migratòries amb l’acollida de nouvinguts, la seva integració i, fins i tot, en el procés d’autorització de treball, segons fonts de la conselleria d’Igualtat consultades per l’ARA. Però ¿en què es concreten aquestes responsabilitats? Aquests són alguns exemples.

Una xarxa de punts liles per tot Catalunya per alertar de violències masclistes. És una de les 222 accions que planteja el primer pla nacional de prevenció de violències masclistes que aquest dilluns ha presentat la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, que l'ha qualificat de "punt d'inflexió sense precedents" respecte a les nombroses "actuacions fragmentades, puntuals i poc dotades de recursos" que s'han fet els últims anys amb l'objectiu de prevenir les agressions i protegir les víctimes. En dos anys, s'invertiran uns 43 milions d'euros.

Per lluitar contra la discriminació física que pateixen majoritàriament les dones, el Govern prepara un pla pilot per seleccionar amb currículums cecs el personal per a la Generalitat, amb la voluntat que les empreses privades en copiïn la idea. Aquesta és una de la seixantena de mesures incloses dins del pla d'acció per combatre la pressió estètica, un "problema estructural del patriarcat" que impacta en la salut mental i física de moltes dones, ha afirmat la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, a la presentació de la iniciativa. Ha assegurat que la iniciativa és "pionera a nivell internacional" perquè té un abordatge integral i ataca les causes i les conseqüències d'aquesta violència simbòlica cap a la dona. El Govern preveu aprovar el pla en una reunió del mes d'abril i el dotarà amb un pressupost de 12,6 milions d'euros per als pròxims quatre anys.

Anticonceptius gratuïts per a dones joves, vulnerables o que hagin avortat voluntàriament. Són els col·lectius que es poden acollir a la primera fase d'un pla de la Generalitat per garantir la contracepció de llarga durada a totes les dones en els pròxims quatre anys. Segons els càlculs dels departaments de Salut i Feminismes, la mesura pot beneficiar unes 600.000 dones a tot Catalunya i es preveu que els pressupostos del 2023 pendents d'aprovar-se reservin per al programa una partida d'1,2 milions d'euros.

Entrevistem la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, en plena batalla per la llei del només sí és sí.

Dones com a esquer. L'any 2023 encara hi ha discoteques que fan servir l'estratègia de triar dones que encaixen amb el perfil normatiu construït per l’imaginari masclista –blanques, primes, guapes– i les conviden a les zones reservades dels locals, on s'amaguen els clients vip, amb el propòsit que animin el personal amb la seva presència. Les conviden a les copes i els diuen que s'estiguin ballant o xerrant animadament, sense cap obligació de res. Hi ha qui explica que els seus noms consten en llistes de les mateixes sales, que les convoquen i els exigeixen vestir amb faldilles o vestits curts i els demanen que interactuïn amb els clients, a canvi de passar una vetllada amb la beguda de franc i una petita quantitat que ronda els 50 euros. De vegades se'ls marca fins i tot per on es poden moure de la taula que els han assignat o se les adverteix que mai poden rebutjar la copa que els ofereix un client. Són les anomenades dones imatge, una figura que fa anys que es mou en aquests ambients perquè els homes consumeixin més.

És el primer centre de naixements públic que va obrir a Catalunya i cinc anys després ha tancat les portes. El centre de naixements de la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell és un centre referent en l’atenció natural al part normal liderat per llevadores. Va obrir el 2017 i l'1 de gener va tancar temporalment, segons la direcció, perquè no hi havia prou professionals per poder donar "el servei adequat". En els últims cinc mesos, al·leguen, han marxat cinc llevadores. Si bé és cert que manquen llevadores en el mercat laboral, les fonts consultades asseguren que això no explica el degoteig de baixes i no és el factor principal pel qual el centre ha tancat.

Fa més de cinc anys, el 2017, el Govern va anunciar que regularia les mares de dia mitjançant un decret que mai va arribar a aplicar-se, i ara les professionals del sector tornen a reclamar que la seva activitat sigui regulada. Les mares de dia són una alternativa a l’escola bressol. Són professionals que tenen cura d’infants de 0 a 3 anys en llars de criança, que són els seus propis domicilis.

L’arribada de tres veïns nous ha fet que s’incrementi en gairebé un 10% el cens a Senan, un poblet de la Conca de Barberà, si fa no fa a mig camí entre Tarragona i Lleida. Andrí Paulenko, de 26 anys; Elizaveta Gulko, de 25, i Artur Gulko, de 30, no fa ni un mes que es van instal·lar a l’única casa buida disponible a través d'un programa pilot que aquest any han estrenat el Servei Català d’Ocupació, la secretaria d’Igualtats i l’Associació de Micropobles amb un doble objectiu: d'una banda, donar una oportunitat a immigrants a l’atur amb dificultats per trobar feina i, de l’altra, ajudar a la repoblació d’una part del país que perd població. "És un win-win-win, una oportunitat per a tothom", diu Carme Ferrer, l’alcaldessa del municipi.

Més d’un any al darrere dels papers i encara no les té totes de poder començar la feina de pagès que li han ofert si aconsegueix tenir la documentació en regla abans del 30 de desembre. Gairebé, doncs, està en temps de descompte. Pateh Baldeh, 49 anys, procedent de Gàmbia i amb més de 17 anys de residència a Catalunya, és un dels centenars d’estrangers en situació irregular candidats a beneficiar-se del programa ACOL, una iniciativa del Servei Català d’Ocupació i la secretaria d’Immigracions de la Generalitat que lliga la regularització a un contracte de treball. Baldeh es va embarcar en un dels cayucos que surten de la costa oest de l’Àfrica per arribar a les illes Canàries. La trajectòria va ser dura, més de dos dies en alta mar amb la por i la incertesa de si la fràgil embarcació arribaria a bon port. No li agrada parlar gaire d’aquells dies i, en un castellà molt precari, deixa entendre que “pujar a la pastera va ser més fàcil que tenir papers”.

Quan va arribar a la casa d’acollida, la Yuleisy (demana que no se'n publiquin els cognoms) va estar gairebé les dues primeres setmanes tancada a la seva habitació. Refent-se de l’infern que van ser els últims dos anys amb la seva parella, que havia desplegat contra ella tot el ventall de la violència masclista: la sexual, la física, l’emocional i també l’econòmica. Va necessitar quinze dies tota sola –explica cent dies després– per recompondre's per dintre i per fora: ha guanyat l’autoestima i el pes perduts, però és conscient que la seva recuperació serà un procés llarg. “Com a mínim de tres anys”, apunta Irene Andrés, directora de projectes de l’Associació In Via, que gestiona places residencials per a dones i criatures que han patit violència.

Un equip de psicòlogues especialitzades atendrà per telèfon les dones que hagin sigut víctimes d'agressions sexuals, independentment de si són atacs recents o de fa temps. Es tracta d'una mena de torn d'ofici com el que existeix en l'advocacia, que ofereix atenció les 24 hores dels 365 dies l'any. L'objectiu és "no deixar sola cap dona", ha dit la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, en la presentació del nou model d'abordatge d'aquest tipus de violència masclista, el de més prevalença i, per contra, un dels més invisibilitzats. Una enquesta del 2019 del departament d'Interior assenyala que vuit de cada deu dones han patit, com a mínim, un atac de violència sexual, però només el 12% ho han acabat denunciant.