Després de mesos d'estancament sagnant en el front oriental (Donbàs), amb petites i poc significatives conquestes i pèrdues de terreny per part dels dos bàndols i un nombre molt difícil de comptabilitzar de baixes, la guerra d'Ucraïna ha experimentat aquest mes d'agost una sacsejada fins ara inesperada. El dia 6, tropes de Kíiv van envair per primer cop Rússia des de l'inici de la guerra, el 24 de febrer del 2022. En una operació llampec, Ucraïna ha aconseguit ocupar un centenar d'assentaments russos al llarg de 1.294 quilòmetres quadrats de la regió de Kursk, inclosa la ciutat de Sudja, i hauria fet 594 presoners, segons el comandant en cap de les forces armades ucraïneses, el general Oleksandr Sirski.

Sobtava trobar a Pokrovsk, una ciutat ucraïnesa del Donbass situada a quaranta quilòmetres del front de guerra, un restaurant dedicat al poble sicilià que va inspirar la trilogia d'El padrí: la pizzeria Corleone.

Un infermer militar subjecta el degotador mentre dos més tapen amb una manta isotèrmica el pacient. El cirurgià hi dona un cop d'ull i dona el vistiplau. Surten de l'habitació i arrosseguen la llitera per l'únic passadís que hi ha en aquest petit hospital de campanya, a 10 quilòmetres del front de Bakhmut, a la regió del Donbass.

Els rumors sobre l'inici de la contraofensiva ucraïnesa sonen cada vegada més fort. Aquest dilluns el ministeri de Defensa de Rússia ha assegurat que ha repel·lit una "ofensiva a gran escala" de l'exèrcit ucraïnès en cinc sectors del front de Donetsk, i les autoritats imposades per Moscou a les zones ocupades de la regió de Zaporíjia també han informat d'una intensificació dels atacs. Kíiv, però, nega que això sigui part de la contraofensiva que fa mesos que prepara, sinó només "accions ofensives" puntuals. De fet, però, tampoc s'espera cap anunci oficial quan l'operació comenci. En les últimes hores Ucraïna ha deixat clar que no té intenció de fer cap anunci a bombo i plateret del contraatac amb el qual pretén recuperar territori envaït per les forces russes.

Un nou so s’escola per les finestres obertes a la nit en aquesta ciutat propera al front: nens cridant-se els uns als altres al llarg del bloc de pisos, fins i tot molt després que es faci fosc. Els mercats són plens. Les vendes augmenten a la botiga local de bicicletes. Les tulipes vermelles, plantades a mà, s'obren per tot arreu. És sorprenent –“irreconeixible”, diu un funcionari municipal– com se sent de diferent aquesta petita ciutat de l'est d'Ucraïna en relació amb fa un any. L'estiu passat, Pokrovsk era un paisatge esgarrifós de cases tapiades i patis descuidats. No hi havia ningú. Ara és difícil fer uns passos sense creuar-se amb algú a la vorera.

A les fosques, en una cua de vehicles de civils, una companyia de soldats espera en silenci al costat d'una carretera. Més enrere, una segona companyia també espera; una llum tènue i fugaç il·lumina la cara d'un soldat. Encara més enrere, una tercera companyia també s'ha traslladat al mateix punt. Després de mesos d'una batalla èpica, el combat per la ciutat ucraïnesa de Bakhmut sembla haver arribat aquests dies al clímax, amb les forces russes a punt d'encerclar la ciutat, on continuen combatent unitats ucraïneses. Les brigades d'assalt ucraïneses ataquen des de dissabte i centenars de tropes s'han unit a la contraofensiva, organitzant incursions des de terra i batent posicions russes amb artilleria des dels turons dels voltants.

Invasió russa d’Ucraïna. Any dos. La guerra continua. 

El ministeri de Defensa rus ha assegurat aquest diumenge que ha matat més de 600 soldats ucraïnesos en un atac amb míssils contra dues bases militars temporals a Kramatorsk, a la província de Donetsk. En un comunicat, ha argumentat que el bombardeig s'havia ordenat en represàlia per l'atac ucraïnès contra Makíivka la nit de Cap d'Any, de resultes del qual van morir almenys 89 militars russos, segons el recompte oficial reconegut per Moscou. Hores després, Kíiv ha negat la informació, que ha qualificat de "propaganda", i uns quants periodistes independents han assegurat que al lloc del suposat atac no hi havia cap indici d'una massacre d'aquestes dimensions.

L'atac ucraïnès que va matar desenes de soldats russos la nit de Cap d'Any a Makíivka, a l'est d'Ucraïna, ha tornat a posar en qüestió les decisions del comandament militar rus, tant dins com fora de les seves fronteres, mentre que el ministeri de Defensa s'ha espolsat les culpes i ha apuntat a la negligència dels homes destacats en aquesta base militar de la part ocupada de Donetsk. En un comunicat aquest dimecres, el ministeri de Defensa rus ha elevat fins a 89 el nombre de morts (26 més que els que va reconèixer dilluns), una xifra que dista molt de la que presumeix Kíiv, que va assegurar que l'atac havia provocat més de 400 víctimes mortals. Sigui quina sigui la xifra real, es tracta del balanç més elevat de soldats russos morts en un sol atac ucraïnès.

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha viatjat aquest dimarts fins a la primera línia del front de combat a l'est del país i ha visitat Bakhmut, a la província de Donetsk. Segons l'oficina del president, Zelenski s'ha trobat amb representants de l'exèrcit ucraïnès i ha entregat condecoracions als soldats destacats en aquesta ciutat, que fa setmanes que és un dels escenaris de la guerra amb els combats més intensos. El portaveu de Zelenski, Serhí Nikiforov, ha explicat a la televisió pública ucraïnesa que el president ja ha marxat de la ciutat, segons informa The Kyiv Independent. De fet, al president ucraïnès Zelenski se l'espera aquest dimecres als Estats Units, on és previst que es trobi amb el seu homòleg nord-americà, Joe Biden, segons va informar ahir a la nit la CNN.

Vladímir Putin ha mantingut aquest dimarts consultes amb els assessors de seguretat després que per segon dia consecutiu hi hagi hagut un atac contra el territori de la Federació russa. Les autoritats del Kremlin han informat que un dron ha esclatat prop d'un camp d'aviació a la regió de Kursk, propera a la frontera amb Ucraïna. Com a resultat de l'atac s'ha incendiat un dipòsit de combustible.

El 17 de juliol del 2014, l'avió MH17 de la companyia Malaysia Airlines, amb 298 passatgers a bord, va caure a l'est d'Ucraïna, en una zona on la guerra ja havia esclatat. Aquest dijous, més de vuit anys després, el cas ha quedat tancat, quan el tribunal neerlandès que ha jutjat el crim ha declarat culpables tres homes: dos funcionaris russos i un ciutadà ucraïnès. La sentència els castiga a cadena perpètua per haver abatut "deliberadament" l'avió, tot i que molt probablement no compliran la condemna, ja que tots tres estan en parador desconegut. Es creu que són a Rússia, que no els extradirà.

El Senat rus ha ratificat aquest dimarts per unanimitat l'annexió a Rússia de les províncies ucraïneses ocupades de Donetsk, Lugansk, Zaporíjia i Kherson, com ja va fer ahir dilluns la Duma, la cambra baixa, amb la qual cosa culmina el procés d'incorporació decretat divendres passat pel president rus, Vladímir Putin, condemnat per la comunitat internacional. Ara només falta que Putin promulgui les lleis d'annexió, és a dir, que les publiqui formalment, un moviment que s'espera per avui mateix. Malgrat tot, els avenços de Putin es produeixen només sobre el paper, i no pas al camp de batalla, on l'exèrcit ucraïnès continua guanyant terreny.

Només quatre dies després que el Kremlin declarés l'annexió de quatre províncies ucraïneses a Rússia, les tropes de Vladímir Putin segueixen perdent territori en aquestes àrees. Si durant el cap de setmana les tropes ucraïneses van arrabassar la ciutat de Liman de mans russes, bastió clau a la província oriental de Donetsk, aquest dilluns es confirmaven alguns avenços significatius també en el front sud. Les mateixes autoritats russes instal·lades en la regió de Kherson admetien que l'exèrcit ucraïnès ha aconseguit èxits importants i ha recuperat terreny a Dudtxani, ubicada a l'est del riu Dnipro. La localitat està 40 quilòmetres riu avall d'allà on diumenge hi havia la principal batalla entre tropes russes i ucraïneses.

El president rus, Vladímir Putin, imposa fets consumats i aquest divendres ha formalitzat l'annexió de les províncies ucraïneses de Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia, que estan parcialment sota ocupació russa. "Hi ha quatre noves regions de Rússia", ha proclamat el mandatari rus, que abans de signar el decret ha pronunciat un discurs en què ha realçat l'origen rus d'aquests territoris.

El procés de Rússia per annexionar-se les regions parcialment ocupades del sud i l'est d'Ucraïna s'ha posat en marxa. Aquest dimecres, els líders pro-russos de Donetsk, Lugansk, Zaporíjia i Kherson han demanat formalment al president rus, Vladímir Putin, que tingui en compte el resultat dels referèndums organitzats pels aliats del Kremlin en aquestes quatre regions i accepti la seva annexió a la Federació Russa, malgrat el rebuig de la comunitat internacional, que considera que les votacions són il·legals.

Des que Moscou va llançar la invasió d'Ucraïna el Kremlin ha parlat d'"alliberar" els russòfons i de convocar referèndums per annexionar-se els territoris ocupats. Fins ara, però, mai hi havia hagut cap anunci tan ferm com el que ha arribat aquest dimarts. Les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Lugansk i les administracions pro-russes de les regions de Kherson i Zaporíjia han convocat plebiscits entre el 23 i el 27 de setembre sobre la integració d'aquestes zones a Rússia. El Kremlin ja ha deixat clar que hi dona suport, argumentant que els residents d'aquests territoris tenen dret a decidir, mentre que Kíiv ha assegurat que la celebració d'aquests referèndums "no canviarà res".

Igual que va passar amb el territori alliberat al voltant de Kíiv a la primavera, l'exèrcit ucraïnès ha trobat aquesta setmana una gran fossa comuna a Izium, una de les localitats del nord-est d'Ucraïna recuperades de mans russes. Segons les autoritats ucraïneses, han trobat 440 cadàvers enterrats en aquesta fossa, ubicada entre els arbres del bosc a tocar de la localitat. "Rússia està deixant un rastre de mort arreu on passa i haurà de retre comptes", ha dit el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, en el seu discurs televisat d'aquesta matinada.

S'han complert 201 dies de l'inici de l'atac rus a Ucraïna i la guerra no va com volia Putin, malgrat que sí que ha aconseguit l'objectiu paral·lel de desestabilitzar Europa i mig món. La situació se li ha complicat aquesta última setmana després que dimarts l'exèrcit ucraïnès iniciés una contraofensiva que li ha permès recuperar més de 3.000 quilòmetres quadrats de territori –el doble si fem cas del que va anunciar ahir el president Volodímir Zelenski– fins i tot amb algunes localitats que eren en mans del Kremlin o els seus aliats des del 2014, quan va començar la guerra del Donbass. Aquesta contraofensiva ucraïnesa està deixant meravellats els experts militars perquè la seva execució ha agafat per sorpresa l'exèrcit rus, que s'ha hagut de retirar a la desesperada deixant molt material en mans dels ucraïnesos, i es preveu que hagi tingut moltes baixes i presoners. L'operació va començar fa dies amb una maniobra d'engany amb què l'exèrcit ucraïnès va fer veure que l'objectiu principal era recuperar Kherson, al sud; quan els russos van reaccionar enviant part de l'exèrcit a reforçar aquell front, Ucraïna va llançar el gruix de l'atac al nord, al voltant de Khàrkiv, on han pogut trobar menys resistència.

L'exèrcit ucraïnès ha assegurat aquest diumenge que ja ha recuperat més de 3.000 quilòmetres quadrats de territori prèviament ocupat per Rússia al nord-est d'Ucraïna, a la regió de Khàrkiv. Si es confirma, això suposaria que en 48 hores, Kíiv hauria triplicat el terreny reconquerit. Dijous a la nit, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va parlar de 1.000 quilòmetres quadrats i ahir, de 2.000. Avui, el comandant en cap de l'exèrcit ucraïnès, Valeri Zalujni, ha elevat la xifra a 3.000, i ha assegurat que les seves tropes han aconseguit avançar cap al nord des de Khàrkiv, fins a 50 quilòmetres de la frontera russa, alhora que segueixen pressionant pel sud i l'est de la regió.