L'Oficina Antifrau ha detectat fins a deu casos d'"irregularitats" i "males pràctiques" al Parlament de Catalunya i insta la cambra catalana a revisar les actuacions de forma urgent i a comunicar, en un termini màxim de trenta dies, les mesures que prendrà per resoldre aquesta situació. Aquesta és la primera conclusió de l'oficina dirigida per l'exmagistrat Miguel Ángel Gimeno, que ara fa un parell de mesos va engegar una investigació sobre la cambra catalana arran d'una denúncia anònima que apuntava males pràctiques en matèria de contractació i diversos privilegis atorgats al personal funcionari. Entre aquestes irregularitats, Antifrau assenyala la concessió de llicències per edat en diferit –tal com avançava aquest dijous l'ARA– i els premis de jubilació, que és una figura actualment vigent i que implica el cobrament d'un any sencer de sou –que pot arribar a 200.000 euros en el cas d'alguns funcionaris– quan arriba l'hora de jubilar-se.

Les llicències per edat no només estan sota lupa de l’Oficina d’Antifrau pel que significaven –cobrar sense treballar durant cinc anys abans de la jubilació amb sous d’entre 3.000 i més de 10.000 euros mensuals– sinó també per la forma com es van concedir les últimes prejubilacions abans de ser reformades el febrer del 2022. Segons ha constatat l’ARA a través de diverses peticions de transparència, l’ex secretària general de la cambra Esther Andreu va intensificar la concessió d’aquestes llicències durant l’estiu i la tardor del 2021, quan s'estaven negociant els canvis per fer més restrictiva la norma per ordre de la llavors presidenta del Parlament, Laura Borràs. D'aquesta manera, els funcionaris que s'hi van poder acollir a última hora ho van fer en un règim més avantatjós. Aquell any es van concedir 16 llicències, el doble que l'any anterior i més que cap altre any fins llavors.

Una denúncia ha posat el Parlament de nou a l'ull de l'huracà. L'Oficina Antifrau ha iniciat el procediment per investigar presumptes irregularitats en la concessió de privilegis, com les llicències per edat destapades per aquest diari i diversos processos de selecció de personal. Una investigació que només podia tirar endavant si la mesa de la cambra ho autoritzava i així ha estat. Aquest dimarts l'òrgan rector de la cambra ha acordat per unanimitat donar llum verda a l'ens que presideix Miguel Ángel Gimeno perquè procedeixi a verificar la "versemblança dels fets" denunciats i a requerir la informació que necessiti per fer-ho.

A principi de l'any 2022 l'ARA va revelar que el Parlament gastava gairebé 2 milions d'euros anuals per pagar funcionaris que ja no hi treballaven. Va obtenir les dades a través d'una petició de transparència que va trigar nou mesos a donar els seus fruits, ja que l'administració de la cambra va obstaculitzar el lliurament de les xifres. De fet, va acabar donant-les de forma agregada, de manera que aquest diari va poder fer referència només a mitjanes mensuals –que es podien situar en 10.000 euros al mes– i anuals del que cobraven els funcionaris en llicència per edat. Ara bé, aquest dimarts el ElDiario.es ha aconseguit individualitzar aquestes xifres després de també 14 mesos d'estira-i-arronses amb la cambra catalana.

Cobrar sense treballar pràcticament la totalitat del sou durant cinc anys abans de jubilar-se. Aquesta possibilitat es va instaurar al Parlament de Catalunya l’any 2008 i segueix vigent avui dia, tot i que amb quanties inferiors després de la reforma de l’any passat. És una figura inèdita a l’Estat, però no al món: la Unió Europea s’hi va sumar l’any 2015 i ha destinat 53,5 milions d’euros des de llavors a pagar a funcionaris que ja han deixat de treballar-hi. A través d’una petició de transparència feta per l'ARA, les institucions comunitàries han detallat què paguen a funcionaris que ja no presten serveis efectius fins cinc anys abans de la jubilació amb indemnitzacions que, de mitjana, se situen en els 8.227 euros mensuals, però que en algun cas poden acostar-se als 20.000 euros al mes.

Les llicències per edat (reformades per darrer cop durant el 2022) no són l'únic privilegi que tenen els funcionaris del Parlament. També existeix el que s'anomena subsidi de jubilació, més popularment conegut a la cambra catalana com a "premi de jubilació". Què és? Què implica per a les arques públiques del Parlament? Quin és el seu origen? L'ARA ha fet diverses peticions de transparència per posar xifres a una figura que consisteix en percebre, en el moment de la jubilació, fins a un any de sou extra i que, en el cas de l'excúpula funcionarial, supera els 100.000 euros bruts de mitjana. En alguns casos podria ser més, ja que la regulació ha variat al llarg dels anys.

Una de les qüestions que va posar en evidència el cas de les llicències per edat al Parlament –destapat per l'ARA– és que el sistema de transparència va fallar: la cambra va trigar nou mesos a lliurar la informació sol·licitada per aquest diari sobre els diners que es destinaven a pagar funcionaris que ja no treballaven. És per això que una de les coses que va acordar la mesa és que la vicepresidenta segona i diputada del PSC, Assumpta Escarp, prepararia un informe i proposaria una remodelació del sistema de transparència per millorar-lo. I així ho ha fet: aquest dimecres la mesa del Parlament ha acordat per unanimitat el primer canvi al sistema actual amb l'objectiu que la cambra tingui unes "normes pròpies" i no es generin "dubtes".

Fins al gener d’enguany una vintena de funcionaris del Parlament de més de 60 anys cobraven sense treballar pràcticament tot el seu sou, que podia arribar als 10.000 euros al mes. Un privilegi que, tal com va revelar l’ARA, costava uns dos milions d’euros anuals. Arran de la indignació ciutadana, la mesa va eliminar aquest privilegi del reglament, anomenat llicència per edat, i va obrir una negociació amb els treballadors per decidir què es feia amb les 21 persones que n’estaven gaudint i les 12 més que la tenien autoritzada per al 2022. L’estira-i-arronsa ha durat sis mesos: ara s’han revocat totes les llicències i s’ha creat un nou sistema de prejubilació.

Punt final a les llicències per edat. Després de sis mesos de negociació, la mesa ampliada del Parlament –amb representació de tots els grups– ha decidit finalment que la vintena de funcionaris que actualment cobraven sense treballar (i els dotze que estaven pendents de fer-ho) es reincorporin formalment al seu lloc a l'administració parlamentària a partir de l'1 de novembre. D'aquesta manera han pres la decisió definitiva sobre les llicències ja autoritzades i que restava pendent des del mes de gener, quan la cambra va decidir eliminar aquest règim del reglament de personal després que l'ARA destapés que el Parlament es gastava dos milions d'euros a l'any per pagar funcionaris que ja no prestaven serveis. Ara bé, la revocació de les llicències ja concedides té matisos, ja que els afectats es podran acollir a teletreballar el 100% de la jornada laboral, i també excepcions, perquè en alguns casos no s'hauran d'incorporar; d'acord amb el que ha aprovat la mesa –i després ha ratificat la comissió d'afers institucionals–, no hauran de tornar aquells a qui els quedi només un any per acabar la llicència, els que tinguin una "incapacitat temporal", els que s'hagin de fer càrrec d'un familiar o els que hagin passat una malaltia oncològica.

La mesa del Parlament va eliminar les llicències per edat –que permetien cobrar sense treballar a partir dels seixanta anys– el passat mes de gener, però va quedar pendent resoldre la situació de les 21 persones que les cobraven el 2021 (amb un cost d'aproximadament 2 milions d’euros anuals) i dels 12 funcionaris a qui se’ls havia autoritzat la llicència però encara no l’estaven gaudint. Doncs bé, mig any després no hi ha acord sobre què s'ha de fer amb aquests funcionaris i aquest dimarts la mesa ha ajornat per enèsima vegada el límit temporal per trobar una sortida, fins al 28 de juliol. És el tercer cop que ho fa: primer havia de tancar-se l’1 d’abril; després es va ajornar fins al 17 de juny i, posteriorment, fins a aquest dilluns, un cop més sense èxit.

El serial de les llicències per edat segueix portant cua després que la mesa del Parlament avalés dimarts que els funcionaris poguessin seguir cobrant sense treballar a partir dels seixanta anys. Aquest dijous la decisió –fruit de la negociació entre els treballadors de la cambra i els representants de la mesa– havia de quedar formalitzada a la Comissió d'Afers Institucionals (CAI), però la votació ha quedat ajornada. El motiu, segons diverses fonts consultades per l'ARA, és que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, no està conforme amb el resultat de la negociació i pretén replantejar el model, encara molt similar al que s'havia compromès a eliminar. Així, ha deixat de ser una qüestió a aprovar de forma urgent i serà una nova reunió de la mesa del Parlament –que es podria convocar per a aquest mateix divendres– la que debatrà si s'han d'introduir modificacions al document pactat amb els treballadors.

Hi ha decisions que aconsegueixen que t’emprenyis molt amb les persones o les institucions que les prenen, tenint en compte que una institució sempre la fan les persones i, per tant, tot es pot canviar de nou per fer-ho millor, i les emprenyades no han de durar per sempre. Vivim una època de país complicadíssima. Hem passat d’aprendre a estimar-nos a tenir l’autoestima per terra, i el que ens faltava per acabar de suportar la calor d’aquests dies és la resolució que ha pres el Parlament al voltant de les llicències per edat (deixo de banda les persones que treballen en empreses públiques i pensen que és una bona idea endollar-hi els seus familiars). Al mes de febrer el Parlament es va comprometre a eliminar aquestes llicències per edat, però l’onada de calor els deu haver provocat algun problema inexplicable i al mes de juny han decidit prolongar-les amb un altre nom, excedència voluntària, fins a ves a saber quan (abans arribarà l’apocalipsi), amb la diferència, i aquesta és una justificació, que els funcionaris no cobraran el que cobraven treballant però sense treballar sinó que cobraran el mateix que els tocaria de pensió un cop jubilats però sense haver arribat a la jubilació. Si no ho entès malament, perquè soc autònoma i tot pot ser. 

El Parlament va eliminar al febrer les llicències per edat, el règim que permetia als treballadors de la cambra seguir cobrant el seu sou íntegre sense treballar, però va deixar la porta oberta a regular un sistema similar a partir de la negociació amb els treballadors. Aquest dimarts la mesa ha aprovat el nou mecanisme, que s'haurà de validar en comissió parlamentària i que blinda exactament el mateix model que s'havia conjurat a eliminar: els funcionaris amb una experiència mínima de 15 anys a la cambra podran seguir cobrant sense treballar durant els últims cinc anys abans de jubilar-se. Què canvia, doncs? Bàsicament l'import anual que percebran. Ja no podran aspirar a ingressar el mateix que cobrarien treballant –un model encara vàlid per a la trentena de persones que s'hi van acollir fins a l'any passat–, però se'ls garantirà que cobren el mateix que cobrarien en cas d'estar jubilats. És a dir, el Parlament atorgarà excedències remunerades per al personal a partir dels 60 anys.

La secretària general del Parlament, Esther Andreu, va promoure un expedient contra l'ex lletrat major Antoni Bayona que ha acabat en res. La cap de l'administració parlamentària va activar el protocol contra l'assetjament psicològic després que Bayona avalés, com a membre de l'òrgan de transparència del Parlament, el lliurament de la informació a l'ARA sobre el cost de les prejubilacions d'or a la cambra, que arribava a 2 milions d'euros l'any per a 21 funcionaris que no treballaven. Esther Andreu va obrir aquest procediment a partir d'una queixa de l'arxivera Blanca Martínez, que també era membre de l'òrgan de transparència i que acusava Bayona d'haver tingut "una resposta extemporània i desmesurada" en el marc d'una discussió sobre si s'havien d'explicar les retribucions dels funcionaris que no estaven treballant. Bayona i una altra lletrada membre de l'òrgan de transparència, Anna Casas, van avalar que es fessin públiques les dades, mentre que Martínez s'hi va oposar, així com la coordinadora d'estudis parlamentaris, Rosa Escrihuela, que és qui va negar en primera instància la informació, i la mateixa secretària general, Esther Andreu.

Les llicències per edat, el règim que permet cobrar sense treballar els cinc anys previs a la jubilació, ja no existeixen al reglament de personal del Parlament i, per tant, cap més treballador les podrà sol·licitar. Ara bé, en aquests moments encara hi ha una vintena de funcionaris –segons les dades facilitades l'abril del 2021– que estan percebent el sou sense acudir al seu lloc de treball, amb un cost de gairebé dos milions d'euros anuals per a les arques públiques. La mesa va demanar un informe als serveis jurídics i els lletrats finalment han avalat que se'ls pugui reclamar que tornin a treballar per poder percebre el sou. Però malgrat la llum verda, els partits representats a l'òrgan han optat aquest dimarts per guanyar temps. ERC, JxCat, el PSC i la CUP han acordat seguir negociant amb el consell de personal del Parlament, que representa els treballadors de la cambra, fins al 17 de juny. És a dir, es donen dos mesos i mig més del que havien acordat inicialment, ja que el termini per prendre aquesta decisió s'acabava aquest divendres 1 d'abril.

El Parlament va eliminar definitivament les llicències per edat el 17 de febrer, de manera que ja cap més funcionari podrà optar a cobrar sense treballar. Ara bé, queda per decidir si es poden eliminar les prejubilacions daurades als 21 funcionaris que, tal com va destapar l'ARA, tenien aquest règim el 2021 –amb un cost de gairebé 2 milions d'euros– i també als que les van sol·licitar l'any passat, un total de 12, però que encara no en gaudien. La mesa va demanar als lletrats del Parlament què podia fer jurídicament amb aquestes persones: l'informe final –que ha elaborat Antoni Bayona després d'una situació de tensió inèdita entre la secretària general, Esther Andreu, i el lletrat major, Miquel Palomares– preveu que els 21 funcionaris que ara cobren sense treballar es reincorporin al lloc a l'administració i que es deixin sense efecte les 12 llicències concedides l'any passat. Així es desprèn de l'informe al qual ha tingut accés l'ARA: la mesa té marge legal, si vol, per revocar les prejubilacions daurades vigents encara actualment.

El Síndic de Greuges ha presentat aquest dilluns l'informe sobre transparència de l'any 2021 a Catalunya, en què no han faltat les referències al cas de les llicències per edat del Parlament, destapat per l'ARA, i les traves que va posar la cambra per accedir a aquesta informació. En una roda de premsa, Rafael Ribó ha instat el Parlament a introduir millores en el seu sistema de transparència -a diferència de la Generalitat, està al marge de la Comissió de Garantia d'Accés a la Informació Pública (GAIP)- que passin per publicitar tots els acords que es prenen amb els treballadors; la totalitat de les retribucions (inclosos els triennis en el cas dels alts funcionaris), i també que es garanteixi el compliment de les resolucions dels òrgans de transparència.

Les llicències per edat es van crear l'any 2008 durant la presidència del Parlament d'Ernest Benach. Hi ha diverses teories sobre què va portar la cambra a impulsar aquesta figura inèdita que permetia cobrar pràcticament el 100% del sou sense treballar els cinc anys previs a la jubilació: que es va inventar per accelerar que alguns alts funcionaris marxessin, que va ser una petició del consell de personal o que qui remenava les cireres en aquell moment es va fer un vestit a mida per tenir una prejubilació daurada –Imma Folchi llavors era secretària general i és una de les beneficiàries de la llicència per edat–. Sigui com sigui, el cert és que la figura s'ha mantingut durant 14 anys i no s'ha eliminat fins que l'ARA va informar el passat 17 de gener que el 2021 el Parlament va destinar 1,7 milions d'euros a pagar 21 funcionaris que no treballaven. Aquest divendres, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha explicat que, en total, des de 2009 la cambra catalana ha pagat 14,4 milions d'euros a gent que ja no hi treballava.

El Parlament va decidir revocar les llicències per edat després que l'ARA destapés que pagava 1,7 milions anuals a 21 funcionaris que ja no treballaven i, per tant, cap funcionari actual de la cambra hi podrà accedir. Ara bé, va quedar en standby una decisió també important: què fer amb aquestes prejubilacions ja concedides. D'una banda, els 21 funcionaris que ja n'estan gaudint des de casa cobrant en alguns casos al voltant de 10.000 euros al mes i, de l'altra, les dotze persones a les quals la secretària general, Esther Andreu, va autoritzar aquestes llicències durant el 2021 però que encara no havien entrat en funcionament. Sobre això, la mesa del Parlament va encarregar un informe als serveis jurídics que ha generat un xoc sense precedents en el cos de lletrats de la cambra. Segons diverses fonts consultades per l'ARA, el lletrat major, Miquel Palomares, estava pilotant l'informe juntament amb altres lletrats al llarg de les últimes setmanes i, entre les seves conclusions, no només avalava la possibilitat de revocar les 12 llicències per edat concedides –però no executades– durant el 2021, sinó que també preveia l'opció que es revoquessin les 21 que actualment són vigents. Amb quin argument? Principalment perquè estan en una situació de servei actiu com a funcionaris i per això les llicències per edat no es poden considerar un dret ja consolidat. També hi afegia que l'eliminació de les llicències, després de diverses modificacions i de l'alarma social que van generar, no era imprevisible per als treballadors de la cambra.

Fa dies que Laura Borràs viu en estat d’agitació. Si primer va ser l’escàndol de les anomenades llicències per edat –desenes de funcionaris del Parlament que cobraven sense treballar–, a continuació va arribar l’esclat del cas Juvillà: després de reprotxar repetidament al seu antecessor republicà Roger Torrent no haver-se immolat per defensar l’escó de Quim Torra, després d’haver dit mil vegades –per exemple, en el seu solemne discurs d’investidura com a presidenta– que ella no cediria mai dels mais, doncs Borràs va acabar actuant com Torrent.