Per què el Parlament està al marge de l'ens que vetlla per la transparència?

La cambra va optar el 2015 per fer un òrgan intern propi

3 min
Reunió d'aquest dimarts de la mesa del Parlament

BarcelonaEl sistema de transparència establert al Parlament ha quedat en entredit quan ha arribat una pregunta sobre les condicions del personal laboral de la casa. En concret, sobre les retribucions que perceben les persones acollides a llicència per edat, un estatus que permet a 21 funcionaris del Parlament cobrar sense treballar, una pregunta que l’ARA va plantejar el 8 d’abril de l’any passat. Durant els nou mesos que s'ha trigat a respondre s'han posat de manifest les tensions internes , que han acabat amb la dimissió dels membres de l’òrgan de transparència del Parlament, entre els quals l’ex lletrat major Antoni Bayona, que el passat 23 de desembre va presentar un escrit demanant la seva substitució perquè l’administració no estava lliurant la informació que havia indicat la seva resolució. Aquest fet ha tornat a posar sobre la taula un debat que va quedar obert durant la legislatura del 2015-2017: per quina raó la cambra catalana està al marge de la comissió de garantia del dret d’accés a la informació pública (GAIP)? Per què queda fora del control d’aquest ens independent encarregat de vetllar per la transparència de l’administració de la Generalitat i del món local?

L’any 2015 es van introduir en el reglament del Parlament els sistemes de transparència per garantir el dret d’accés a la informació per part de la ciutadania. Segons fonts parlamentàries que van participar en la discussió d’aquell moment –cal tenir en compte que la llei de transparència és del 2014 i tot just s’estava desenvolupant– hi havia dues opcions sobre la taula, que la cambra catalana creés un ens propi o que se sotmetés a la GAIP. No se’n va triar cap: el reglament preveu les dues coses.

De fet, el febrer del 2016 es va fer un pas perquè fos la GAIP qui vetllés també per la transparència de les peticions d’informació que es demanaven al Parlament. La presidenta de la cambra, Carme Forcadell, i el vicepresident, Lluís Corominas, van reunir-se amb els responsables de la GAIP i van acordar iniciar els treballs per fer un conveni amb la cambra. Tanmateix, no es va arribar a concretar mai: per una banda, l'etapa més calenta del Procés, l'any 2017, i per l'altra perquè els lletrats del Parlament es decantaven perquè es fes un organisme propi que vetllés per les peticions de transparència tant dels diputats com de la ciutadania per “autonomia parlamentària”. Una autonomia que ha funcionat bé, indiquen fonts de la cambra, quan les peticions les han fet els diputats respecte a altres institucions, però que s’ha encallat quan la petició ha afectat l’administració del Parlament. Tampoc tenen conveni amb la GAIP, per ara, el Síndic de Greuges, el Consell de Garanties Estatutàries, la Sindicatura de Comptes ni el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

Renovació de l’òrgan

Aquest dilluns la presidenta de la cambra, Laura Borràs, ha anunciat que es renovarà l’òrgan intern de transparència que fins ara formaven Bayona, Anna Casas i la cap d’arxivers Blanca Martínez. Al seu lloc s’hi perfilen els lletrats Mercè Arderiu, Mario Núñez i un altre arxiver. Ara bé, algunes fonts parlamentàries dubten que aquest sigui el problema: remarquen que, al final, l’òrgan de garantia va resoldre a favor de lliurar la informació a l’ARA i que qui no ho va executar van ser els serveis parlamentaris. En aquest sentit, altres fonts posen sobre la taula fer un conveni amb la GAIP per evitar que es repeteixi aquesta situació.

El debat estarà sobre la taula aquest dimarts en la reunió de la mesa. Ahir els partits van censurar el sistema instaurat fins ara, tot i que en els últims catorze anys cap n'havia plantejat una revisió. I pel que fa a la reforma aprovada per unanimitat a la mesa el 2021, encara permet cobrar sense treballar els últims tres anys abans de la jubilació.

stats