Política 15/06/2022

Excedències remunerades al Parlament a partir dels 60 anys

La proposta de la mesa redueix els imports però manté un sistema similar al de les llicències per edat

4 min
L'hemicicle del Parlament buit, en una imatge d'arxiu.

BarcelonaEl Parlament va eliminar al febrer les llicències per edat , el règim que permetia als treballadors de la cambra seguir cobrant el seu sou íntegre sense treballar, però va deixar la porta oberta a regular un sistema similar a partir de la negociació amb els treballadors. Aquest dimarts la mesa ha aprovat el nou mecanisme, que s'haurà de validar en comissió parlamentària i que blinda exactament el mateix model que s'havia conjurat a eliminar: els funcionaris amb una experiència mínima de 15 anys a la cambra podran seguir cobrant sense treballar durant els últims cinc anys abans de jubilar-se. Què canvia, doncs? Bàsicament l'import anual que percebran. Ja no podran aspirar a ingressar el mateix que cobrarien treballant –un model encara vàlid per a la trentena de persones que s'hi van acollir fins a l'any passat–, però se'ls garantirà que cobren el mateix que cobrarien en cas d'estar jubilats. És a dir, el Parlament atorgarà excedències remunerades per al personal a partir dels 60 anys.

La proposta, que signa la cap de departament de recursos humans, ha estat aprovada en una reunió de la mesa ampliada –amb presència de tots els grups–i ara s’ha de portar a la comissió d’Afers Institucionals (CAI) perquè la debati i l’aprovi. Bàsicament, afegiria dues figures al règim intern del Parlament: l’excedència voluntària incentivada i la reducció de jornada incentivada, totes dues per a majors de 60 anys, sempre que acreditin més de 15 anys treballats a la cambra. L’excedència voluntària estableix que els funcionaris que s’hi vulguin acollir tindran retribucions mensuals "equivalents a la prestació de la pensió de jubilació que els correspondria" –tot i que si es jubilessin als 60 tindrien una penalització que en aquest cas no tindran– i que l’import de les seves cotitzacions corresponents a la jornada laboral també ha de ser "assumit pel pressupost del Parlament". És a dir, seguiran cotitzant des de casa. Actualment, la pensió màxima és de 2.819,18 euros mensuals, un sou al qual s'acollirien els funcionaris amb la cotització més alta.

Perquè l'excedència voluntària incentivada entri en vigor cal modificar l'article 70 dels estatuts del règim i el govern interior del Parlament. En l'actualitat, el punt 1 de l'article estableix que l'excedència voluntària "comporta el cessament temporal de la relació de treball, sense dret a percebre retribucions". "El temps que hom roman en aquesta situació no es computa com a temps de servei actiu als efectes de triennis i de drets passius", explicita el reglament. Ara, en canvi, es modificarà el punt perquè els majors de 60 anys en excedència cobrin i continuïn cotitzant.

Pel que fa a la reducció de la jornada laboral incentivada, el text estableix que els funcionaris que s’hi acullin podran accedir a una "reducció progressiva de la jornada laboral, des d’una sisena part quan manquen cinc anys per a l’edat de jubilació fins a la meitat quan manca un any", i que rebrien "la totalitat de les retribucions que els corresponen d’acord amb el lloc de treball que ocupen". En paral·lel, explica que poden optar a una reducció de la jornada que sigui de "la meitat" de les hores i es mantingui "durant tot el període"; els funcionaris rebrien "un percentatge de la totalitat de les retribucions d’entre el 80% i el 100%, en funció del temps que manca fins a la jubilació forçosa". Finalment, els treballadors del Parlament poden escollir una reducció d’una "tercera part de la jornada laboral", que s’ha d’iniciar als 60 anys i es mantindria durant cinc anys, "amb la percepció del 95% de la totalitat de les retribucions". S'afegiria a l'article 89 del reglament intern, que actualment només regula una reducció de jornada sense pèrdua de retribucions a les persones "amb una discapacitat legalment reconeguda".

La proposta no dista gaire de la que va promoure la presidenta de la cambra, Laura Borràs, a finals de l'any passat . El diputat de la CUP Xavier Pellicer ha criticat l'acord de la mesa assegurant justament que "perpetua el model de les llicències d'edat": "De forma simplificada, se substitueixen", ha recalcat. Els anticapitalistes i Cs s'han abstingut en la votació, els comuns hi han votat en contra, i la majoria formada per PSC, ERC i Junts l'han validat.

En l'anterior reforma es blindava cobrar el sou íntegre durant tres anys en lloc de cinc i també s'afegia la nova modalitat de la feina a temps parcial a partir dels 60. El departament de recursos humans ha plantejat ara una variació d'aquella proposta després de discutir-ho justament amb el consell de personal.

Una proposta sobre la taula

Queda pendent resoldre el cas de les llicències per edat ja concedides. El consell de personal ha sol·licitat prorrogar les negociacions fins a l’11 de juliol, ja que el termini per resoldre la problemàtica vencia aquest divendres. La mesa ha acceptat la pròrroga com a gest de "bona voluntat" en la negociació, expliquen fonts parlamentàries. La proposta que hi ha ara mateix sobre la taula planteja revocar les llicències d'edat ja concedides i oferir diferents sortides a les persones que deixin de gaudir-ne. Una d'aquestes sortides consisteix en el fet que es reincorporin a mitja jornada cobrant "la totalitat de les retribucions que els corresponen", com si treballessin a jornada completa. A més, podran desenvolupar aquesta feina teletreballant "el 100%" del temps.

Una altra alternativa serà que s'acullin al nou sistema d'"excedència voluntària incentivada" prèvia autorització del secretari general amb condicions especials: bàsicament se'ls pagaria un màxim de dotze mensualitats de l'últim lloc de feina que haguessin ocupat al Parlament, a banda del sou equivalent a la pensió que poden cobrar fins als 65 anys.

stats