Joan Garcia ha debutat amb la selecció espanyola i ha sigut a l'estadi que fins al mes de juny passat era casa seva, l'RCDE Stadium. La selecció espanyola masculina tornava a Catalunya quatre anys després en un amistós contra Egipte (0-0). Un dels grans al·licients del partit era saber si s'estrenaria o no el porter blaugrana amb la selecció absoluta. El de Sallent va caure de la convocatòria divendres passat a Vila-real, però va entrar al minut 62 a Cornellà-El Prat amb més aplaudiments que xiulets –malgrat que a l'escalfament va ser xiulat per part de l'afició pel seu passat a l'Espanyol–. Luis de la Fuente també va ser xiulat després de no convocar Garcia quan estava al conjunt blanc-i-blau. Si l'hagués citat abans de fitxar pel Barça, la seva clàusula hauria pujat cinc milions més, fins als trenta.

Després d'anys amb un Espanyol entre segona i primera, el derbi barceloní torna a fer patxoca. Dos equips endollats, molts jugadors de la casa, igualtat a la gespa i els aficionats esperant el dia del partit amb neguit, un sentiment que darrerament no sempre els passava als barcelonistes. Per sort, es va poder parlar de futbol. Feia falta.

L’última vegada que Joan Garcia va trepitjar l’RCDE Stadium va petonejar l’escut després que l’Espanyol s’assegurés la permanència a Primera, en gran manera gràcies a les seves aturades. En el seu retorn, l’actual porter del Barça va viure un infern particular que va aplacar amb una gran actuació. Joan no temia el partit, però sí que l’havia angoixat. Segons va poder saber l’ARA, abans del matx el porter havia comentat a alguns dels seus actuals companys i també excompanys a l’Espanyol que estava angoixat per la disputa del derbi a l’RCDE Stadium. Tenia ganes de superar aquesta nit i deixar-la endarrere.

La frase del titular me la va dir un soci madridista acompanyant-la d’un renec, una barreja de fàstic i resignació: "I a sobre, ara, el Barça té Joan Garcia!" El porter català va tenir una actuació excel·lent contra el Vila-real i va sostenir el seu equip en moments complicats davant d'un rival que, tot i jugar amb deu, no es va descavalcar mai del partit, ajudat a més per errors a la defensa blaugrana i pèrdues ximplíssimes al mig del camp. El Barça té porter i, a més, per a estona, una cosa clau per ser un equip exitós, tal com ha demostrat, sense anar més lluny, el Reial Madrid.

Després de la desfeta a Londres, Hansi Flick va ser contundent a la roda de premsa: "Veurem un Barça diferent, això us ho puc prometre". I no s’equivocava. Des d’aquell 3-0 en contra al camp del Chelsea, el Barça ha encadenat cinc triomfs consecutius que han permès assaltar el lideratge de la Lliga i mantenir viva l’esperança d’acabar entre els vuit primers de la Champions League per evitar una eliminatòria (el play-off) a Europa, un fet important davant un calendari atapeït. La recuperació de Joan Garcia, Pedri i Raphinha –la columna vertebral del Barça de Hansi Flick– ha estat una de les claus, però també la millora defensiva de l’equip amb l'estabilitat a la parella de centrals.

Joan Garcia, amb un trencament del menisc intern del genoll esquerre que es va fer en els darrers minuts contra l’Oviedo, i Raphinha, que té una lesió al terç mitjà del bíceps femoral de la cuixa dreta, se sumen a la llista de lesionats del Barça.

El Barça segueix còmode quan li toca remuntar, i això va fer davant l'Oviedo (1-3) amb gols d'Eric Garcia, Lewandowski i Araujo després d'un greu error de Joan Garcia que va costar un gol en contra d'Antonio Reina. A continuació, uns apunts en calent del partit:

A la segona part a Vallecas, amb el Rayo ofegant el Barça, Joan Garcia va fer una gran aturada a Isi Palazón i el davanter de l’equip madrileny se’l va quedar mirant amb incredulitat. La cara del murcià representa l’estat d’ànim d’un l’estadi impotent. El porter català va fer el seu primer gran partit com a blaugrana i durant aquests dies aprofitarà per desconnectar, tot i que sap que entrar en la dinàmica de la selecció espanyola és només qüestió de temps i això retallarà el seu temps lliure. També li serveix el descans per refer-se del dolor associat a l’ensurt que va tenir a l’escalfament al camp del Mallorca. Les molèsties al dit petit de la mà esquerra les arrossegarà encara unes setmanes.

La recerca de diners de la junta de Joan Laporta ha portat el Barça a tancar un acord de patrocini amb la República Democràtica del Congo, un dels països més corruptes del món (ocupa el lloc 163 de 180 al rànquing de Transparency International). També pateix manca extrema d'aigua i aliments en algunes zones; té greus deficiències d'infraestructures i viu un període d'inseguretat per l'avanç territorial de l'M23, un grup militar rebel de majoria tutsi. A causa de tot això, activistes, periodistes i altres membres de la societat civil congolesa expressen el seu rebuig a l'acord del seu govern per destinar més de 40 milions d'euros a patrocinar la samarreta d'entrenament del Barça durant quatre cursos amb el lema "R.D. Congo – Coeur d'Afrique" (Congo, cor de l'Àfrica). L'aliança és oficial des d'aquest dimecres.

Si no hi ha cap operació que s'acceleri els pròxims dies, Hansi Flick començarà la seva segona pretemporada com a primer entrenador del Barça amb quatre porters en nòmina. L'entrenador alemany i els seus preparadors específics, José Ramón de la Fuente i Toni Tapalović, treballaran a partir de la setmana que ve amb el capità Marc-André ter Stegen, l'etern suplent Iñaki Peña, el nouvingut Joan Garcia i el recentment renovat Wojciech Szczęsny. Només els dos últims entren en els plans de la direcció esportiva que comanda Anderson Luís de Souza, Deco. Tanmateix, la crua realitat de les inscripcions a la Lliga representa la paradoxa que només els dos primers podrien tenir minuts si la competició comencés demà mateix. Hi ha feina per fer als despatxos abans de mitjans d'agost perquè les intencions dels tècnics es puguin traduir en mesures consolidades a la plantilla.

Fins fa no gaire, quan el Barça fitxava un jugador, s’organitzava un acte de presentació en què, a més de signar el contracte i fer-se fotos amb el president, parlava de les seves aspiracions. Fins i tot, hi havia un temps en què es podien fer preguntes periodístiques als protagonistes: no només al futbolista, sinó també als responsables de la política de fitxatges. Per això es va poder qüestionar el preu desorbitat de Coutinho a l’exdirector d’esports professionals Albert Soler el 2018, o bé, l’estiu del 2023, en plena gira pels Estats Units, l'exdirector de futbol Mateu Alemany va donar detalls del que el Barça havia pagat al Girona per endur-se Oriol Romeu a baix cost. Aquesta, la d’Oriol Romeu a Los Angeles (!), és la darrera presentació amb roda de premsa que el Barça ha fet d’un fitxatge –Hansi Flick al marge.

Els primers rumors sobre la marxa de Joan a l'innombrable van coincidir en els mitjans amb una notícia que va passar desapercebuda entre la successió d'holocaustos quotidians: el descobriment per part de la policia brasilera d'una autèntica fàbrica d'espies russos al país, agents dobles d'elit, més coneguts com a “il·legals”, que construïen una vida perfectament normal durant anys fins que en algun moment eren activats per a alguna missió.

Després que el Barça pagués la clàusula de rescissió de Joan Garcia a finals de la setmana passada, el següent pas perquè el porter de Sallent pogués certificar la seva sortida de l'Espanyol per fitxar per l'etern rival ciutadà era publicar un missatge de comiat. Ha format part de la disciplina perica durant nou anys i, per tant, sabia perfectament que triar el Camp Nou per seguir la seva carrera professional faria més mal a l'afició blanc-i-blava que no pas provar sort a la Premier League, on tenia ofertes interessants. Per això Garcia, abans de posar-se la samarreta culer i de parlar com a nou porter de la plantilla de Hansi Flick, tenia pendent comunicar-se amb tots aquells que fa només unes setmanes el consideraven un ídol. El Barça, per la seva part, ja ha fet oficial que ha fet efectiva la clàusula de rescissió de Garcia. Aquest divendres el jugador signarà contracte amb per a les pròximes sis temporades, fins al 30 de juny del 2031, en un acte privat a les oficines del Barça.

Feia dies que el Barça tenia encarrilada l'arribada de Joan Garcia i aquest divendres s'ha fet un pas decisiu. Segons ha pogut confirmar l'ARA, el club ja ha fet efectiu el pagament de la clàusula de rescissió, un requisit imprescindible per anunciar el primer fitxatge de la temporada 2025-26.

Fa dies que el Barça té encarrilada l'arribada de Joan Garcia per sacsejar la porteria del primer equip masculí. El fitxatge, que implícitament mostra la porta de sortida a Marc-André ter Stegen, número 1 indiscutible des de l'estiu del 2016, necessitava primer una negociació silenciosa i pacient amb el jugador de Sallent, fruit del planter de l'Espanyol. Fa algunes setmanes, en la celebració de la permanència, Garcia besava l'escut blanc-i-blau. En aquell moment, molt poca gent pensava que se n'aniria a l'etern rival ciutadà. Només a còpia de converses posteriors amb representants i familiars –i també amb els portaveus del Barça, que li han garantit minuts– ha acabat decidint el que Cornellà-El Prat entendrà com una traïció.

Un segle més tard, als carrers i bars de Barcelona es torna a parlar d’un porter que canvia de bàndol. El fitxatge de Joan Garcia, que deixarà l’Espanyol per vestir-se de blaugrana, ha ferit els sentiments dels seguidors blanc-i-blaus i ha encès els dels barcelonistes de la mateixa manera que va passar fa 100 anys amb Ricardo Zamora. Només el temps dirà si el porter de Sallent aconsegueix ser tan famós com l’etern Zamora, un dels millors porters de tots els temps. I un home que va sacsejar la ciutat no un sol cop, sinó en dues ocasions, amb viatge d’anada i tornada.

El Barça espera tancar el fitxatge de Joan Garcia aquesta mateixa setmana. Segons ha pogut confirmar l'ARA, el club blaugrana ha obtingut resposta positiva del porter de l'Espanyol per convertir-se en la primera alta confirmada de cara a la temporada 2025-2026, en què l'equip de Hansi Flick defensarà triple corona estatal i intentarà treure's l'espina a la Champions. La negociació entre les parts existeix des de fa dies i el temps ha jugat sempre a favor dels interessos del Barça, que entén que el futbolista de Sallent, producte del planter blanc-i-blau, hauria pogut descartar anar a l'etern rival ciutadà des del primer moment. Amb el pas dels dies, no només no ha passat això, sinó que l'opció de seguir a Barcelona i a la Lliga s'ha acabat imposant per davant d'ofertes d'equips de la Premier League com el Newcastle o el Manchester City.

Joan Garcia és el nom de moda de l'inici del mercat de fitxatges. El porter de l'Espanyol, que aquesta temporada s'ha consolidat com un dels millors de la Lliga, ha de decidir quina samarreta vestirà de cara a la pròxima campanya, si bé sembla clar que des de les oficines de Cornellà-El Prat esperen fer caixa gràcies a la seva clàusula de 25 milions d'euros. I hi ha dos equips que sonen amb força: d'una banda, el Newcastle sembla liderar la cursa anglesa per quedar-se'l; de l'altra, el Barça és l'opció que més preocupa als pericos.

El futbol és fascinant. Milions de persones demanen als futbolistes que no prioritzin la seva carrera professional. Esperem que no ens trenquin el cor. Volem pensar que la seva prioritat serà sempre defensar el club on s'han format o han triomfat. Ens deixem enganyar fàcilment, vaja. Un dels espectacles més grotescos és quan un jugador arriba a un nou equip i el dia de la presentació ja fa petons a l'escut i afirma que somiava jugar al Vila-real o al Leganés quan era petit a Salvador de Bahia. O que ja tenia samarretes del Glasgow Rangers a la seva habitació d'un poble de Galícia. I la gent s'ho creu. La gent realment es va creure que Neymar aprendria català, com va dir a la seva presentació. O que Figo no se n'aniria del Barça.

A Joan Garcia no li faltaran pretendents aquest estiu. L'artífex de la permanència de l’Espanyol, però, haurà de prendre una decisió vital: abandonar el club de la seva vida com un heroi o trencar el cor a una afició que l’ha idolatrat. Les seves condicions i l'excel·lent rendiment ofert aquesta campanya, en què ha estat el segon porter amb més aturades de les cinc grans lligues europees (146, només superat per les 153 de Mark Flekken, del Brentford), han cridat l’atenció d’un bon grapat de clubs europeus disposats a pagar la seva clàusula, de 25 milions d'euros. Amb només 24 anys acabats de complir, el porter de Sallent serà una de les gangues d’aquest mercat.