Marxar com un heroi o trencar el cor als pericos: la gran decisió de Joan Garcia

BarcelonaA Joan Garcia no li faltaran pretendents aquest estiu. L'artífex de la permanència de l’Espanyol, però, haurà de prendre una decisió vital: abandonar el club de la seva vida com un heroi o trencar el cor a una afició que l’ha idolatrat. Les seves condicions i l'excel·lent rendiment ofert aquesta campanya, en què ha estat el segon porter amb més aturades de les cinc grans lligues europees (146, només superat per les 153 de Mark Flekken, del Brentford), han cridat l’atenció d’un bon grapat de clubs europeus disposats a pagar la seva clàusula, de 25 milions d'euros. Amb només 24 anys acabats de complir, el porter de Sallent serà una de les gangues d’aquest mercat.

A l’interès de diversos clubs de la Premier com l’Aston Villa, el Newcastle o l’Arsenal, que ja va intentar pescar-lo l’any passat, s’hi han afegit els tres grans de la Lliga espanyola, que el veuen com una oportunitat per assegurar el relleu dels seus respectius porters. Inclòs el Barça, que considera Joan Garcia el candidat idoni per rellevar Marc-André ter Stegen, de 33 anys, i Wojciech Szczęsny, de 35. “D’aquí a un o dos anys, el Barça haurà de tenir un altre porter. Entenc poc de porters, però Joan Garcia és bo”, va admetre el director esportiu blaugrana, Deco, en una entrevista recent.

Les condicions tècniques del porter català, que combina aturades inversemblants amb un joc força precís amb els peus, el converteixen en un perfil ideal per a la porteria blaugrana. L’ARA ha pogut confirmar l’interès del vigent campió de Lliga, que s’explica principalment pels dubtes que en sectors del club s'expressen amb el nivell que pugui oferir Ter Stegen la pròxima temporada després d'haver patit una greu lesió al menisc. La decisió final, però, la tindrà Garcia, que és plenament conscient del que implicaria a nivell sentimental una sortida a l’etern rival ciutadà. 

El seu preu no variarà en funció de qui el compri –els 25 de la clàusula–, però si decidís marxar al Barça trencaria el cor dels aficionats que tant l'han estimat sobretot en les dues últimes campanyes, en què ha progressat exponencialment. Ara bé, fonts de l'Espanyol consultades per aquest diari veuen improbable que el porter acabi vestint de blaugrana per qüestions sentimentals.

Joan Garcia va mostrar-se emocionat durant la celebració de la permanència, després de sentir els càntics de l’afició blanc-i-blava mostrant-li el seu afecte. “Tothom sap la situació en què em trobo i en la que es troba el club, però jo estava centrat en deixar l’equip a Primera. Passi el que passi, si me’n vaig, ho faré orgullós de deixar l’equip on es mereix, i que la meva família pugui venir a veure a Primera l’Espanyol a Cornellà-El Prat durant molts anys”, va explicar a DAZN. 

“Si Joan marxa, serà per la clàusula. El jugador la val, i si en tingués una de superior, també la valdria. Ja va venir una oferta d’Anglaterra quan faltaven tres dies pel tancament del mercat i es va dir que no”, va recordar el director esportiu de l’Espanyol, Fran Garagarza. “M’estranyaria que el Joan marxés al Barça. Té un fort sentiment periquito i és l’etern rival”, va explicar el tècnic, Manolo González, a RAC1. “Allà, a més, tenen Ter Stegen. Jo li he dit molts cops que ho pensi bé i que, a banda dels diners, decideixi pel tema esportiu: ha de jugar”, va afegir el gallec, sense reparar en el fet que el Barça contemplaria cedir-lo un curs per evitar que fos suplent el curs vinent.

El protagonisme que li proposin els projectes que li ofereixin serà una qüestió cabdal. El mateix Joan Garcia, de fet, va reconèixer en una entrevista a l’ARA que, després de tres anys a l’ombra de Diego López i Pacheco, necessitava minuts per créixer. “Els porters joves necessiten regularitat per agafar confiança”, va explicar. En una temporada en què es decidirà qui va al Mundial de 2026, poder seguir sent titular serà clau.

Un cas Ricardo Zamora, cent anys després

El Barça vol repetir amb Joan Garcia el que ja va fer amb Ricardo Zamora l’estiu de 1919, ara fa més de cent anys. El primer gran porter del futbol espanyol, que havia debutat tres anys abans, amb 16 anys, amb l’Espanyol, va fitxar pel Barça després de diferents desacords econòmics i personals amb la directiva blanc-i-blava. L’operació va generar un gran impacte mediàtic a l’època. 

El Barça va pagar una quantitat inusual per aquella època, i també Zamora va rebre una prima de fitxatge, un fet poc habitual en aquell futbol semiprofessional. Zamora va jugar tres cursos com a blaugrana, abans de tornar a l’Espanyol el 1922. Anys després, va mostrar-se sentimentalment més vinculat a l’entitat periquita: “Jo sempre he estat de l’Espanyol, és el club que em va donar l’oportunitat de debutar, el que sento meu. El meu pas pel Barça va ser important, però no va ser com el que vaig viure a l’Espanyol”.