Isi Palazón: retrat d'un dels futbolistes més estimats de la Lliga

BarcelonaTot i no haver nascut al barri, Isaac Isi Palazón (1994) s'ha convertit en un dels ídols de Vallecas després de cinc temporades i mitja al Rayo Vallecano, pròxim rival del Barça aquest diumenge a la Lliga (21.30 h, DAZN). “Em considero de Cieza, de El Bierzo i de Vallecas”, va afirmar el murcià el passat mes de març en una entrevista a la Cadena SER. Isinho, nom d’usuari a Instagram, s'ha guanyat el cor de tots els aficionats del conjunt madrileny, un club de barri que és molt especial per “la proximitat que té l'afició de poder estar amb els jugadors”, tal com descriu el mateix futbolista.

Un equip senzill que Isi, a través del seu caràcter humil i treballador, representa a la perfecció. Yuri da Souza, amb qui va coincidir a la Ponferradina en desenes de viatges en què compartien habitació, destaca a l'ARA la bona relació d’amistat que mantenen anys després. “És una persona molt propera, amb qui es pot parlar de tot. Ara que està a Primera té detalls amb els amics de sempre. No li ha pujat la fama al cap”, explica Da Souza. En aquests moments, com a secretari tècnic de la Ponfe, l'exdavanter brasiler analitza molts jugadors i del seu excompany, en destaca l'entrega. “Té un xut impressionant, però també un caràcter i una personalitat que el fan ser un jugador diferent”, ressalta Yuri, que va fer més de 200 gols al futbol espanyol.

Igual que la gent treballadora de Vallecas, el murcià també s'ha hagut d’esforçar per arribar a Primera. Després de passar per les categories inferiors del Reial Madrid i Vila-real, es va quedar sense equip als 19 anys i va tornar a Cieza, el seu poble natal, on es va arribar a plantejar si realment valia per al futbol. Això el va obligar a buscar una feina per omplir els matins, ja que entrenava amb l’equip local a les tardes, però no podia fitxar per cap club en ser el mes d’octubre. El murcià va estar treballant al camp, on va prendre consciència de la realitat de la vida, tal com va relatar en una entrevista a El País. “Vaig aprendre de gent que havia de mantenir la seva família i treballava de sol a sol perquè a final de mes no tinguessin ni per pagar la llum”, deia el futbolista. Tot plegat el va ajudar a fer un canvi de mentalitat i a decidir que intentaria ser futbolista un últim cop.

Prova d'aquest sacrifici és la imatge que Yuri recorda a l'ARA: l’abraçada que es va fer amb Isi al balcó de l'Ajuntament de Ponferrada després d'ascendir a Segona Divisió. “Va arribar un moment en què tots dos ens vam posar a plorar. Va ser una mirada, una abraçada de dir «Ho hem aconseguit». Hem passat moments dolents, però ha valgut la pena”, afegeix Yuri.

Un vídeo que el futbolista del Rayo va enviar fa unes setmanes al jugador brasiler.

La importància de saber parar a temps

Tanmateix, un cop ja a l’elit, Isi va viure un altre episodi que el va fer tocar de peus a terra. La pressió diària li va jugar una mala passada. “No em sentia jo mateix ni estava feliç. Estava cansat, em feia mal el cap, pensava que tindria un infart i moriria”, va confessar fa uns anys al pòdcast Vaya Vaina. Els fets van succeir el 2023. “Només dos o tres companys ho sabien, jo soc una persona molt alegre al vestidor i venia aquí i em disfressava per fingir ser la mateixa persona. Això és el pitjor que vaig fer perquè retroalimentava que estigués pitjor”, va afegir a la SER.

El punt àlgid va ser en un Rayo Vallecano - Vila-real, quan va haver de sortir del camp perquè es trobava malament. “Em feia mal el braç i no dormia a les nits, era una sensació molt rara. Em vaig prendre una beguda energètica abans del partit i em trobava molt dispers durant el duel. No volia que em passessin la pilota, estava fatigat i vaig mirar al Francisco [l'entrenador] per demanar el canvi”, relata Palazón. Va ser aleshores quan va explicar a la seva família que estava anant a teràpia. Fer-ho públic el va ajudar a tornar a estar bé.

El Rayo Vallecano, un club obrer que lluita contra grans monstres

Lluny dels focus mediàtics del Reial Madrid i l'Atlètic de Madrid, el Rayo treballa per intentar fer-se un forat entre els grans clubs. Vallecas es caracteritza per ser un barri humil i obrer que aquesta temporada està de celebració amb el retorn a Europa. No serà el primer cop que viatgin pel Vell Continent, ja ho van fer la temporada 00-01, però la il·lusió ha tornat de la mà de jugadors com Isi, que juga al club de la franja des de principis del 2020 i acumula 32 gols en 223 partits.

El murcià relata algunes de les peculiaritats del Rayo Vallecano. “El primer any que vaig estar aquí em van expulsar en un partit contra l’Elx i vaig pensar que me'n cauria una de grossa. Vaig sortir del camp aplaudit”, explica Isi. Per als Bukaneros, com es fa dir el grup d’animació, el que no és negociable és que els seus futbolistes ho donin tot dins i fora del camp. Després, els errors formen part de l’esport. Un barri que intenta no contaminar-se de l’anomenat futbol modern. “Jo perdo un partit a Vallecas i m’encanta quedar-me per aquí prenent una cervesa amb la gent del barri, amb la meva família… I ningú em recrimina absolutament res”, explicava un Isi que sempre que pot intenta ajudar la gent del barri.

Però lluny de ser tot bonic, els aficionats fa anys que critiquen la mala gestió del seu president, Raúl Martín Presa. Prova d’això és l’estat de la gespa que es trobarà el Barça diumenge. Isi, com un dels capitans, té contacte amb el màxim dirigent. “La relació amb ell és una mica complicada, però fins ara crec que ens hem entès força bé, millor del que m’esperava. Tot i això, encara queda un llarg camí per recórrer, hem de millorar moltes coses del dia a dia i ell ho sap”, confessa.