La Isabela no vol pensar què serà de la seva vida si no pot acollir-se a la regularització extraordinària que el govern espanyol ha de posar en marxa les pròximes setmanes per concedir permisos de residència a mig milió d'estrangers que compleixin uns criteris que, a hores d'ara, són provisionals. El decret aprovat per l'executiu de Pedro Sánchez encara ha de passar pel Consell d'Estat per retornar un altre cop al consell de ministres. Si bé hi ha incògnites de com quedarà la lletra petita, la Isabela té coll avall que la seva és una missió impossible perquè no han passat els 10 anys pertinents des que va completar la condemna per poder anul·lar els seus antecedents penals i, en l'esborrany del text, és invalidant qualsevol taca en l'historial delictiu.

El PSOE i Podem van pactar a principis d'any una regularització massiva de migrants per donar papers a mig milió de persones que ja viuen a l'Estat. Ho van fer a través de l'elaboració del reglament d'estrangeria perquè no hagués de passar pel Congrés, on difícilment haurien reunit la majoria per tirar-ho endavant. Però el PP ha trobat una escletxa per intentar influir-hi al Senat, a través de la llei sobre la multireincidència impulsada per Junts que es va votar la setmana passada a la cambra alta. Els populars van impulsar una esmena per endurir les condicions de la regularització de migrants i, segons ha pogut saber l'ARA, Junts hi votarà a favor aquest dijous en la votació definitiva al Congrés. La regularització tirarà endavant igualment, però augmentaran els controls per obtenir el permís de residència.

La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions i portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, ha defensat amb vehemència la regularització extraordinària anunciada per l'executiu. En una conversa amb la presidenta del Cercle d'Economia, Teresa Garcia-Milà, ha afirmat que "la immigració ordenada i integrada és la peça clau per sostenir la prosperitat econòmica de les pròximes dècades". Ha aplaudit, a preguntes de la presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà, que hi hagi comunitats autònomes, com Catalunya, que reclamin competències en matèria d'immigració dins del marc constitucional. Ha admès que hi ha qüestions, com ara la sanitat i altres, que requereixen una gestió de proximitat.

Josep Sala i Cullell és professor de geografia en un institut de Noruega. El seu primer assaig, Generació tap, va desencadenar una certa polèmica a l'hora d'abordar les lluites generacionals pel poder. Ara torna amb No som 6 milions (Pòrtic), un llibre amb el qual demana parlar obertament d'immigració i on critica que ens han venut com a inevitable un model dissenyat per afavorir empresaris i perjudicar treballadors.

Quan el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar el 27 de gener que el seu govern, socialista, oferiria permisos renovables de residència i treball a centenars de milers de migrants indocumentats, era fàcil creure que s'estava coronant el líder d'una nova oposició global. En aquell moment, el govern del president Donald Trump, menys acollidor, estava suportant l'oprobi mundial per les seves batudes de migrants, que van arribar al seu punt àlgid amb l'assassinat de l'activista Alex Pretti, tres dies abans, per part d'agents federals en un carrer de Minneapolis.

En el marc de la regularització de mig milió d'immigrants que ha encetat el govern espanyol, la Generalitat ha presentat un seguit d'esmenes a l'audiència pública del Reial decret perquè es tingui en compte el català a l'hora de renovar el permís de residència. En concret, reclamen que al cap d'un any es valori l'aprenentatge del català. El govern espanyol, a través de fonts del ministeri de Migracions, asseguren que ara per ara no hi ha un text definitiu i està en tràmit. Ara bé, sí que avisen que no hi haurà cap "obligatorietat" de saber el català ni el castellà a l'hora de concedir la residència al mig milió d'immigrants pendents de la regularització, uns 150.000 a Catalunya. "Està en fase d'audiència pública, s'admetran diferents aportacions realitzades, que en cap cas inclouen l'obligatorietat de conèixer cap llengua oficial per rebre l'autorització inicial de residència i treball", diuen les fonts de Migracions. És a dir, no exigiran ni el català ni del castellà a l'hora de concedir el permís.

El Govern ha donat la benvinguda a la regularització extraordinària de mig milió d'immigrants anunciada per l'Estat, de la qual es podran beneficiar fins a 150.000 persones a Catalunya. Ara bé, l'executiu català hi vol introduir una modificació: que el coneixement del català "es tingui en compte" quan els migrants regularitzats afrontin la primera renovació del permís de residència. És una proposta que surt de la primera reunió de seguiment del Pacte Nacional per la Llengua, que ha encapçalat el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. La Generalitat presentarà una esmena al reial decret del govern espanyol perquè s'hi introdueixi aquest canvi.

El govern espanyol, en una mesura pactada amb Podem, ha aprovat una regularització extraordinària d'immigrants. Les estimacions actuals calculen que la mesura regularitzarà la situació de mig milió de persones. Si no hi ha cap canvi d’última hora, aquest representarà el setè procés de regularització extraordinari. Tres d’elles impulsades pel PSOE de Felipe González, dues pel PP de José María Aznar i l’última per José Luis Rodríguez Zapatero, la més àmplia fins al dia d’avui. En total, vora 1,2 milions de persones s’han beneficiat d’aquestes mesures extraordinàries, xifra que podria créixer substancialment amb la primera regularització en vint anys.

Imagina que ets el líder d’un país i t’enfrontes a un dilema. Al teu país hi viuen al voltant de mig milió de persones que són crucials per a la vida quotidiana de tothom. Cuiden els nostres avis, treballen en petites i grans empreses, conreen els aliments que arriben a taula. També formen part de la teva comunitat. Els caps de setmana passegen pels teus parcs, sopen als mateixos restaurants que tu i juguen a l’equip de futbol del teu barri.

Les entitats socials s'integraran al circuit per a la regularització d'immigrants a Catalunya que es preveu que comenci al mes d'abril i que a Catalunya podria beneficiar entre 120.000 i 150.000 persones migrants. Aquesta és una de les principals conclusions de la cimera que s'ha celebrat aquest dimecres entre el Govern, la Delegació del govern espanyol, representants de sindicats i patronals, administracions locals i el tercer sector social. L'objectiu de la trobada era posar les bases per a "una aliança" de país que pugui acompanyar els ciutadans que necessitin completar aquest procés.

Xoc a les xarxes entre Elon Musk i Irene Montero: el magnat tecnològic ha acusat l'eurodiputada de Podem de "genocida". Ella ha contestat cridant la "gent decent" a "reemplaçar" el multimilionari –que ha aparegut als arxius Epstein– perquè deixi de "violar" i "matar". Tot plegat, però, ha començat amb unes declaracions de la dirigent lila en les quals defensava la regularització extraordinària de migrants a Espanya.

Aquesta setmana el consell de ministres ha aprovat la tramitació d’una regularització extraordinària que pot beneficiar més de 500.000 persones en situació irregular o sol·licitants d’asil. Si bé aquesta decisió és excepcional en el context europeu actual, no ho és en l’espanyol: serà la desena regularització extraordinària després de les tres que hi va haver amb Felipe González, les cinc amb José María Aznar i la darrera (el 2005) amb José Luis Rodríguez Zapatero. Des d’aleshores, l’arrelament ha permès la regularització anual d’un nombre no menor de persones.

Santiago Abascal va ser el primer a reaccionar amb un tuit a l’anunci de l’acord per regularitzar mig milió d’immigrants sense papers. "500.000 il·legals! El tirà Sánchez odia el poble espanyol. Vol substituir-lo. Per això pretén promoure l’efecte crida per decret, per accelerar la invasió. Cal aturar-lo. Repatriacions, deportacions i reemigració". A partir d’aquest moment, Abascal i tot el partit es va bolcar a les xarxes per liderar l’oposició a la mesura davant d’un PP titubejant i amb poca credibilitat en aquest aspecte, ja que José María Aznar va fer dues regularitzacions massives. Abascal, que està immers aquests dies en la campanya de l’Aragó, va adaptar ràpidament el seu missatge. Si fins a aquell dia el lema principal era "La corrupció mata", en relació amb l’accident d’Adamuz, dimarts hi va afegir la coda "I la invasió, també".

Recordo molt bé aquell “Papers per a tothom” del llunyà 2001, quan immigrants irregulars es van tancar en esglésies de Barcelona reclamant aquests “papers” que et permeten treballar. I el recordo bé perquè vaig fer-ne un reportatge gonzo per al diari El País, on escrivia llavors. La meva sensació de l’època havia estat la mateixa que vaig tenir en llegir al nostre diari que el govern espanyol regularitzarà mig milió d’immigrants sense papers. D’aquest mig milió, més de 150.000 viuen a Catalunya. Per una part, la sensació, diàfana, del fet que qui viu aquí ha de poder treballar i cotitzar aquí. Desitjo que hi hagi 150.000 autònoms més, sí, perquè ajudaran a pagar escoles i hospitals i fins i tot vies del tren. I dic autònoms no pas perquè els vulgui cap mal, sinó perquè m’agrada imaginar-me que, entre els que reclamen aquest full cobejat, no només hi ha senyors que arreglen mòbils (que també els desitgem, jo almenys) sinó senyors que escriuen o fan teatre o classes de ball.

El consell de ministres ha aprovat la reforma del reglament d’estrangeria, que permetrà regularitzar persones immigrants que viuen i treballen a Espanya en situació administrativa irregular. És una bona notícia, no només per a la dignitat de les persones directament afectades, sinó també per al conjunt de la societat. Segons estimacions recents de Funcas, més de 800.000 immigrants que ja formen part del teixit econòmic i social del país podrien beneficiar-se d’aquesta política.

Tot i que l'oficina no obre les portes fins a les nou del matí, tres hores abans ja hi havia una cua llarga de gent esperant. "Fa quatre hores que espero, però hi seré fins que calgui", explica l'Asad. Fa cua a la porta del consolat del Pakistan a Barcelona, a l'avinguda Sarrià, per aconseguir un sol paper: l'autorització que ha d'enviar a la seva mare que continua vivint al Pakistan perquè sigui ella la que li enviï el certificat que prova que l'Asad no té antecedents penals. Aquest és un dels requisits per acollir-se a la regularització de mig milió d'immigrants sense papers acordada pel govern espanyol fa només dos dies. Del mig milió, es calcula que més de 150.000 resideixen a Catalunya.

De tant en tant arribava el rumor: "Estan a punt d’obrir, obriran aviat”, i jo no entenia res. Per als papers, deien, obriran per als papers, i això volia dir que en donarien a qui no en tenia. Que la legalitat administrativa de les persones depengués d’un verb tan mundà, que s’aplica a les portes, em feia alçar la cella amb escepticisme, però el llenguatge burocràtic es trasllada a la parla quotidiana de les llengües orals en símils i metàfores útils i efectius. Que “obririen” els papers volia dir que hi hauria una regularització extraordinària d’immigrants. Per ser la nena intèrpret que vaig ser també havia d’aprendre a trobar les correspondències entre la llengua de l’ordenament jurídic i els mots triats per familiars i veïns per fer-hi referència. En tot cas, quan s’anunciava que “obririen”, es contagiava una sensació d’eufòria, d’alegria, l’esperança d’arribar a assolir la condició de ser legals, tenir drets, cotitzar i, sobretot, deixar enrere la possibilitat de ser duts a un centre d’internament d’estrangers o de ser expulsats. Tot i que aquí no hi ha brigades especialitzades com l’ICE dels Estats Units, no tenir permís de residència vol dir viure sempre als marges, en la inseguretat dels pàries, trepitjant un terreny sempre inestable. La intempèrie administrativa és intempèrie fins i tot si la persona té un sostre i una feina. La condició d’il·legal comporta una vulnerabilitat específica, que aprofiten explotadors de tota mena.

La regularització de mig milió d'immigrants sense papers acordada pel govern espanyol de Pedro Sánchez ja és una realitat. Promulgada a petició de Podem, la norma ha generat polèmica, especialment entre els partits de la dreta, tot i que no és una iniciativa nova en la història recent d'Espanya. Quines en són les claus del decret?

La decisió del govern espanyol d'emprendre un nou procés de regularització massiva d'immigrants sense papers és una mesura necessària però que alhora demostra que el sistema d'estrangeria no funciona. Actualment aconseguir un permís de treball a Espanya és una odissea burocràtica, un laberint on queden atrapats treballadors i empreses i que acaba provocant la formació de bosses inassumibles de persones que viuen entre nosaltres però que es troben en uns llimbs legals que els impedeixen accedir a un lloc de treball legal o a un habitatge en condicions, a més de fer-los estar sempre pendents d'evitar una possible repatriació. Tallant tots els camins per a la inserció social l'únic que s'aconsegueix és crear nuclis de pobresa i marginalitat que alimenten una economia submergida que acaba frenant el desenvolupament del país.

En un temps de claudicació generalitzada de les esquerres europees –no saben, no contesten– i de clamorosa acceleració del continent cap a l’extrema dreta, Pedro Sánchez sembla decidit a ser l'últim socialdemòcrata. Ja fa temps que és pràcticament l'única veu europea que es fa sentir davant de les andanades i provocacions de Donald Trump. I ara, just quan aquí les dretes –PP i Junts– li tomben al Parlament el decret que inclou la pujada de les pensions, el president del govern espanyol planteja la regulació extraordinària de totes les persones sense papers que portin cinc mesos a Espanya, sempre que puguin acreditar-ho, atorgant-los el permís de residència. Sembla que actualment són 840.000 els vinguts de fora que es troben en situació irregular. I és pura normalitat democràtica resoldre la seva situació: no només per raons ètiques i humanitàries, que ja serien suficients si tots plegats no estiguéssim tan atrapats per la cultura dels nostres i els altres, sinó també per elementals raons econòmiques i d’integració social.