El Govern proposa que el català es tingui en compte en la regularització de migrants

BarcelonaEl Govern ha donat la benvinguda a la regularització extraordinària de mig milió d'immigrants anunciada per l'Estat, de la qual es podran beneficiar fins a 150.000 persones a Catalunya. Ara bé, l'executiu català hi vol introduir una modificació: que el coneixement del català "es tingui en compte" quan els migrants regularitzats afrontin la primera renovació del permís de residència. És una proposta que surt de la primera reunió de seguiment del Pacte Nacional per la Llengua, que ha encapçalat el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. La Generalitat presentarà una esmena al reial decret del govern espanyol perquè s'hi introdueixi aquest canvi.

Com funcionarà aquest mecanisme? El Govern planteja modificar el reglament d'estrangeria perquè les persones regularitzades tinguin un any, fins a la primera renovació del permís de residència, per iniciar-se en l'aprenentatge del català. Quedaria en mans de cada govern autonòmic decidir com s'acrediten aquests coneixements lingüístics, i el Govern encara no ha avançat què es demanaria acreditar en el cas de Catalunya. En tot cas, la conselleria de Política Lingüística s'integrarà en el seguiment de la regularització per garantir una "oferta adequada de cursos" i materials d'estudi, segons ha explicat en un comunicat. "El Govern facilitarà tots els recursos per tal que les persones que s'hagin pogut regularitzar hi tinguin accés, perquè entenem que és una eina bàsica per a la cohesió social", ha destacat el conseller.

La regularització de migrants és fruit d'un pacte del PSOE amb Podem, que l'havia posat com a condició per asseure's a negociar el traspàs de competències en immigració a Catalunya que, al seu torn, va pactar Junts amb els socialistes. Precisament, un dels motius que havien esgrimit els juntaires per voler el traspàs és que el coneixement del català s'introduís com un requisit en la concessió del permís de residència. Amb aquest moviment el Govern de Salvador Illa fa una picada d'ullet als juntaires, que van plantar l'executiu i no es van sumar al Pacte Nacional per la Llengua, com tampoc ho va fer la CUP. Sí que hi són, en canvi, ERC i Comuns.

En el marc dels processos de renovació de papers ordinària, el fet de saber català ja té un paper en la concessió del permís. En exercici de les competències que té reconegudes en matèria d'acollida, la Generalitat s’encarrega de tramitar els informes d’integració de les persones immigrants, un tràmit imprescindible perquè l’Estat els concedeixi un permís de residència i/o feina. Per obtenir l’informe, que pot ser favorable o desfavorable, els candidats han de passar uns cursos de català i de coneixement del mercat laboral i la societat catalana.

Sis mesos del Pacte Nacional

Sis mesos després de llançar el Pacte Nacional per la Llengua, el Govern n'ha fet avui balanç. Un terç de les mesures del pacte s'han complert i més del 60% estan ja en marxa, segons ha explicat el conseller. Un dels objectius que s'ha fixat és arribar als 600.000 parlants de català nous el 2030, amb un creixement de 100.000 per any. S'ha reforçat les exigències sobre la llengua en la contractació pública i ampliat els recursos a disposició de municipis i entitats per impulsar el català. També s'han ofert beques i ajuts per a la preparació d'oposicions vinculades a l'administració de justícia, amb la idea de despertar vocacions entre juristes catalans que puguin quedar-se al país a fer carrera. A més, la Generalitat ha ofert formació a professionals del sector comercial i de restauració en diverses ciutats, i continua treballant amb els sindicats per impulsar l'aprenentatge de la llengua en el món laboral.

En l'àmbit de la salut, la Generalitat ha desplegat un pla per garantir el coneixement i ús del català i ha llançat un programa d'aprenentatge específicament per a sanitaris. Política Lingüística també destaca els esforços perquè el català sigui "la llengua normalment utilitzada com a llengua vehicular i d'aprenentatge" a l'escola, a més de les aules d'acollida. La formació dels nous docents per garantir coneixements en didàctica de la immersió s'ha incrementat en cinc hores i s'han concedit ajudes per incrementar l'oferta de revistes, audiollibres i videojocs en català, entre altres iniciatives. "El Pacte Nacional per la Llengua abraça tots els àmbits de la vida, de l'educació al món del treball, la cultura, l'esport o la vida comunitària", ha dit Vila. En el seu primer semestre de vida, s'han sumat al pacte 226 municipis dels 947 que té Catalunya, que representen el 62,41% de la població catalana. El pròxim balanç de seguiment es farà al març.