Què fa ara la Generalitat en matèria d’immigració?
L'acollida, la integració i les autoritzacions inicials de treball són competència del Govern, que no regula fluxos migratoris
BarcelonaJunts i el PSOE han pactat la delegació "integral" a la Generalitat de les competències en matèria migratòria i, a l’espera de conèixer la lletra petita del pacte, els dirigents juntaires reivindiquen que permetrà a Catalunya regular els "fluxos migratoris". Aquesta facultat no està a hores d’ara en mans del Govern, que, tanmateix, sí que exerceix competències migratòries amb l’acollida de nouvinguts, la seva integració i, fins i tot, en el procés d’autorització de treball, segons fonts de la conselleria d’Igualtat consultades per l’ARA. Però ¿en què es concreten aquestes responsabilitats? Aquests són alguns exemples.
1. Integració
Cursos de català i acollida
La Generalitat s’encarrega de tramitar els informes d’integració de les persones immigrants, un tràmit imprescindible perquè l’Estat els concedeixi un permís de residència i/o feina. Per obtenir l’informe, que pot ser favorable o desfavorable, els candidats han de passar uns cursos de català, coneixement del mercat laboral i la societat catalana. A més, el departament d’Igualtat i Feminismes aporta uns 11 milions cada any als serveis de primera acollida dels ens locals, essencials en la cadena d'acollida.
2. Assessorament
Titulacions, padró i mentories
Igualtat té un canal d’assessorament i una oficina per ajudar a tramitar l’homologació de titulacions i facilitar l’exercici professional a les persones nouvingudes, un tràmit que és carregós i que, segons lamenta la Generalitat, té moltes "limitacions". També acompanya els ajuntaments per tal de fer efectiu el seu dret d’empadronament, porta d’entrada a l'accés a la salut, l'educació o els serveis socials. Cada any es destinen 4,4 milions d’euros a iniciatives que afavoreixen la integració, com mentories als nouvinguts o projectes d’atenció humanitària.
3. Permís de treball
Autoritzacions inicials
El departament d’Empresa i Treball gestiona les autoritzacions inicials de treball dins dels tràmits pels quals una persona nouvinguda sol·licita poder treballar a Catalunya. Amb caràcter general, la decisió final correspon a l’Estat. ¿És possible una delegació de competències perquè la Generalitat gestioni les autoritzacions i la seva renovació de principi a fi? Fonts consultades apunten que sí, però adverteixen de dues coses: la primera, que caldria que el traspàs anés acompanyat de recursos (igual que ha passat amb l'ingrés mínim vital); la segona, que, si això passés, la Generalitat continuaria lligada al marc normatiu estatal. "Per tenir plenes competències, caldria també la modificació legislativa en aquesta matèria", apunten.
4. Dret a participar en les decisions de l’Estat
L’Estatut ho preveu, però no es compleix
L’Estatut preveu la participació de Catalunya en les decisions de l’Estat que l’afectin en temes d’immigració "que tinguin una transcendència especial", segons recull l'article 138.3. La previsió, però, no passa del paper. No s’han articulat mecanismes de coordinació perquè l’Estat decideixi els fluxos migratoris conjuntament amb Catalunya. Tampoc no té efectes pràctics la previsió del mateix article que determina la participació del Govern "en la determinació del contingent de treballadors estrangers". La fórmula dels contingents –la quota d’estrangers que les comunitats autònomes preveien poder contractar i que després aprovava l’Estat– va desaparèixer amb la crisi econòmica, apunten fonts expertes consultades per l’ARA.
5. Residència i refugi, assignatures pendents
El finançament també és millorable
Quin marge hi ha, doncs, per incrementar les competències de la Generalitat sobre migració? Les fonts consultades assenyalen que una futura delegació podria projectar-se sobre l’autorització de la residència, la reagrupació familiar o les competències sectorials que incideixen en immigració. Altres fonts alerten que caldria blindar les competències en matèria d'acollida dels refugiats. I, en darrer lloc, hi ha la qüestió del finançament. "Què se n’ha fet del fons d’acollida dirigit a ajuntaments i governs que està contemplat en els pressupostos generals de l'Estat i que fa anys que està a 0? Són recursos imprescindibles", es queixen fonts d'Igualtat i Feminismes.
