Un espectacle polític televisat. Això és el que ha viscut aquesta nit la Cambra de Representants dels Estats Units en la votació més dramàtica i tensa que es recorda en molt de temps: amb els seus girs de guió, escridassades a l'hemicicle, contacte físic entre els congressistes i un protagonista a l'ombra, Donald Trump. Tot plegat ha servit per posar fi a una setmana tràgica, en què l'extrema dreta ha afermat el seu poder al Capitoli el dia que s'ha complert el segon aniversari del seu assalt.

Després de tres dies d'un esperpent històric, ja són onze les votacions fallides a la presidència de la Cambra de Representants dels Estats Units. De res han servit les nombroses concessions del candidat Kevin McCarthy a la ultradreta, la intromissió de Donald Trump o les reunions a porta tancada al Capitoli per acabar amb un espectacle que el món segueix observant amb incredulitat. És la primera vegada en 164 anys que una votació d'aquest caire requereix tantes rondes per ser resolta. Fins que no se superi el bloqueig, en un procediment que acostuma a ser un tràmit, els representants continuaran sense poder jurar el seu càrrec i retornar l'activitat legislativa al país.

“Republicans, no convertiu un gran triomf en una gegantina i vergonyosa derrota. És hora de celebrar-ho. Us ho mereixeu. Kevin McCarthy farà una bona feina”. Així ha intervingut aquest matí Donald Trump per mirar de tancar el fracàs històric que es va viure aquest dimarts a la Cambra de Representants. A través de la seva xarxa social (Truth Social), ha demanat als diputats més radicals del partit que deixin de banda les seves diferències i votin Kevin McCarthy com a president de la cambra baixa. Tanmateix, no ha aconseguit fer-los canviar d'opinió, i en la sisena votació a l'òrgan legislatiu, després de tres intents fallits dimarts i tres més dimecres, el candidat republicà ha tornat a fer curt en la seva aspiració de succeir Nancy Pelosi. Fins que no s'esculli un nou president, la Cambra continuarà bloquejada i els congressistes ni tan sols podran jurar els seus nous càrrecs, resultants de les eleccions de mig mandat del novembre.

Després de gairebé dues dècades representant el seu districte de Califòrnia, el republicà Kevin McCarthy està a les portes d’aconseguir el seu gran somni: ocupar la presidència de la cambra baixa, el tercer càrrec més important dels EUA després del de president i vicepresident. Per assolir-ho, haurà d'acontentar l'ala més trumpista del Partit Republicà, que el culpa dels mals resultats en les eleccions de mig mandat.

La victòria amarga dels republicans a la Cambra de Representants en les eleccions legislatives del novembre, amb una ajustada majoria de 222 a 213 escons, comença a passar-los factura. Per primera vegada en un segle, un candidat a president de la cambra baixa ha perdut la primera votació per assumir el càrrec, una cosa que no passava des del 1923. El republicà Kevin McCarthy, líder dels republicans durant l'última legislatura, no ha aconseguit aquest dimarts el suport necessari de 218 congressistes per convertir-se en el nou speaker de l'òrgan legislatiu, càrrec que ha ocupat des del 2019 la demòcrata Nancy Pelosi. La cambra baixa no pot iniciar la seva activitat fins que no hi hagi un nou president, així que seguirà votant fins que hi hagi un candidat vencedor.

Les eleccions de mig mandat han tornat a demostrar la divisió que governa la política als Estats Units i que podria paralitzar l'acció legislativa del seu president, Joe Biden. Les dues ales del Capitoli, l'edifici central de la democràcia nord-americana, quedaran repartides entre demòcrates i republicans els dos anys vinents. Al nord, el Senat quedarà tenyit del blau del Partit Demòcrata, mentre que el vermell del Partit Republicà serà el color predominant a la Cambra de Representants, situada al sud d'aquesta construcció emblemàtica de la capital dels Estats Units.

"A fi que Amèrica torni a ser gran i gloriosa, anuncio la meva candidatura a la presidència dels Estats Units", ha declarat aquesta nit Donald Trump en un esperat discurs des de la seva residència privada de Mar-a-Lago a Florida. "El retorn dels EUA comença ara mateix", ha afirmat, seguit d'un estrepitós aplaudiment a la sala.

El president dels Estats Units, Joe Biden, pot respirar tranquil després de la victòria per la mínima de Catherine Cortez en la cursa com a senadora de Nevada. El recompte dels vots per correu, que s'ha demorat quatre dies des de les eleccions legislatives, ha deixat la costa oest dels Estats Units pintada de blau. El Partit Demòcrata ha aconseguit mantenir dos dels escons més disputats, Arizona i Nevada, que li han permès superar les eleccions de mig mandat amb un resultat molt millor del que li auguraven els pronòstics. Mentrestant, la Cambra de Representants continua a l'espera dels resultats definitius, i, malgrat que l'avantatge dels republicans sembla insalvable (estan només set escons de la majoria), els demòcrates no perden l'esperança que el vot per correu de Califòrnia, feu liberal, els doni una alegria.

Joe Biden està decidit a retornar als Estats Units un paper protagonista en l'esfera internacional. Una altra cosa és que el món se'l cregui. Amb els resultats de les midterm encara per decidir, que deixen en l'aire les seves majories al Congrés, el president nord-americà ha començat aquest divendres, a la Cimera del Clima d'Egipte, una ruta mundial que el portarà a Cambodja per reunir-se amb els líders de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) i a Indonèsia per a la trobada del G-20, on tindrà el seu primer cara a cara amb l'homòleg xinès, Xi Jinping.

Els resultats dels comicis d'aquest dimarts, que encara no són definitius i probablement no ho seran fins al desembre, definiran què pot fer i què no el president Joe Biden en els pròxims dos anys. Tot sembla indicar que el seu partit perdrà la majoria que tenia fins ara a la Cambra de Representants, però està per veure si es manté o no l'equilibri de poder al Senat, que ara estava 50 a 50 (amb el vot de desempat a favor dels demòcrates de la vicepresidenta Kamala Harris). Et donem aquí les claus per entendre què ha passat.

En el joc de les expectatives, les eleccions de mig mandat als Estats Units no han sigut tan dolentes per als demòcrates ni tan bones per als republicans. Els resultats provisionals confirmen que el Partit Demòcrata ha pogut evitar l'"onada vermella" vaticinada per l'expresident Donald Trump, però tot apunta que no aconseguirà mantenir el control de les dues cambres legislatives. En el moment actual de l'escrutini, el Partit Republicà està a pocs escons d'aconseguir la Cambra de Representants, mentre la cursa pel Senat es manté ajustada i concentra les esperances demòcrates.

Els Estats Units han obert els centres de votació aquest dimarts enmig d'un clima electoral tens, carregat d'incerteses, especulacions sobre frau electoral i violència política, en uns comicis que marcaran el futur de l'agenda de Joe Biden a la Casa Blanca. De moment, no s'ha registrat cap incident remarcable en la que està sent "una de les eleccions més importants de les nostres vides", segons va dir ahir a la nit el president en el seu discurs de tancament de campanya a l'estat tradicionalment demòcrata de Maryland. "El que passi en els pròxims tres anys marcarà les nostres vides", va afegir, referint-se als dos models de societat contraposats en disputa a les eleccions de mig mandat, i va assegurar que "ha arribat l'hora de defensar la democràcia". A uns 650 quilòmetres, a Ohio, un estat industrial de l'Oest Mitjà angoixat per la globalització, Donald Trump demanava als seus seguidors que surtin a "salvar el Somni Americà" votant en "una enorme onada vermella", i anticipava que el 15 de novembre farà "un gran anunci" des de la seva residència de Florida.

Els hispans representen el 14,3% del cens electoral dels Estats Units, són la minoria majoritària i poden ser una de les claus de les eleccions de mig mandat que se celebren aquest dimarts per escollir tots els membres de la Cambra de Representants, un terç del Senat i 36 governadors estatals. Tot i que tradicionalment han votat demòcrata, elecció rere elecció n'hi ha més que voten el Partit Republicà. Fa dos anys, els llatins van apostar per Biden davant Trump amb un 63% dels vots –vuit punts menys que el 2016–, segons l'empresa de dades Catalist.

L'empresari rus Ievgueni Prigojin, un dels aliats del president Vladímir Putin, ha admès les ingerències de Rússia en les eleccions dels Estats Units. "Senyors, ho hem fet, ho seguim fent i ho farem en el futur", ha afirmat quan li han preguntat sobre una suposada interferència en les eleccions legislatives d'aquest dimarts. "Ho fem amb precisió quirúrgica i a la nostra manera, com sabem fer-ho", ha afegit.

Ja fa dos anys que va deixar enrere el Despatx Oval, però els titulars de la premsa nord-americana no han deixat d'esmentar-lo. Citat a declarar al Congrés com a instigador de l'assalt al Capitoli, perseguit per la justícia per emportar-se milers de documents classificats a la seva residència privada, o investigat per presumpte frau en la seva activitat comercial: Donald Trump, l'home que va encendre l'espurna del descrèdit institucional als Estats Units, és un actiu polític utilitzat per les dues bandes del tauler. Com si fos ell qui es presentés a les legislatives de dimarts vinent, ha sigut el reclam principal d'una infinitat de mítings durant la campanya republicana –almenys, un per setmana– i s'ha programat fins a quatre aparicions més en els cinc dies previs a l'elecció: dijous a Iowa, dissabte a Pennsilvània, diumenge a Florida i dilluns a Ohio.