Parlar de l'economia del Barça fa mandra a una part de la massa social culer. És molt més divertit conversar davant un plat de braves sobre l'última jugada descomunal de Lamine Yamal o sobre si Joan Garcia finalment fitxarà pel Barça o no. Però el problema és que la part econòmica i esportiva del club van intrínsecament relacionades. Que la primera avanci correctament dota de més possibilitats d'èxit la segona a curt i mitjà termini i, sobretot, a llarg termini. Així, el tancament de l'exercici 2024-2025 és un moment clau per actualitzar l'estat de salut del club i el seu potencial de futur.

"És com si anessis al supermercat i jo et dic que un carro de la compra buit val 100 euros. Tu em dius que, buit, no els val, els 100 euros. Aleshores me'n vaig a donar una volta pel supermercat, començo a posar productes a dins el carro i et dic: «Ho veus com val 100 euros?». Sí, ara els val perquè al carro hi ha productes. Això és el que està fent el Barça", explica a l'ARA un financer pròxim al club blaugrana per fer entenedora l'operació que la junta de Joan Laporta està duent a terme amb l'absorció per part de Barça Produccions (conegut popularment com a Barça Media) de Bridgeburg Invest (Barça Vision).

De tots els inversors que han format part de Barça Vision, només n'hi ha un que sigui estrictament estratègic: Socios.com. Els altres, Libero, NIPA Capital i Orpheus Media, són fons inversors o societats patrimonials que no aspiren a omplir de contingut el projecte i desenvolupar-lo, sinó a invertir-hi per treure'n profit financer. Amb l'entrada de l'empresa estatunidenca Aramark, que arriba per posar 25 dels milions d'euros que Socios.com s'ha desdit d'aportar enguany, el projecte de Barça Vision es queda sense socis estratègics especialitzats en l'objecte de negoci: els NFT, la web3 i el metavers. Ara tots són financers.

Els exercicis econòmics del Barça comencen l'1 de juliol i finalitzen el 30 de juny de l'any següent. Però fonts oficials del club blaugrana expliquen a l'ARA que "el tancament comptable [de l'exercici 2023-2024] encara no s'ha fet" i que el marge "normalment" és fins a finals de setembre. En tot cas, puntualitzen que aquest marge depèn del fet que l'empresa auditora confirmi "si un ingrés o despesa és computable en un exercici o un altre".

La campana del tancament de l'exercici econòmic 2023-2024 del Barça va sonar ahir a mitjanit, però la junta de Joan Laporta disposa d'una pròrroga condicionada per incloure-hi les operacions de Nike, Barça Vision i una possible venda de jugadors –la de Mika Faye al Porto és la més factible– que encara no ha oficialitzat el club malgrat que les té avançades. El condicionant és clar: s'ha de demostrar una predisposició clara de les dues parts per acabar de tancar l'operació en qüestió de poc temps que quedi detallada als ulls de l'auditor del Barça, que des de fa dos estius és Grant Thornton. Abans qui fiscalitzava els números de la institució era Ernst & Young, una de les big four.

"Què hi ha del salari del Leo?", va preguntar la família Messi a la junta de Josep Maria Bartomeu una vegada que l'argentí no va percebre el sou en la data que pertocava. Els futbolistes professionals cobren molt, però només dues vegades a l'any, el desembre i el juny. Aquest fet pot comportar tensions econòmiques fortes en un club que tingui problemes de tresoreria perquè la xifra a pagar de cop en salaris esportius és molt elevada. En el cas del Barça, que aquest exercici té una massa salarial de gairebé 500 milions d'euros (més de la meitat del pressupost), el curs present suposa haver d'afrontar un pagament total del voltant dels 250 milions d'euros al gener i un altre de la mateixa quantitat ara al juny.

Els 40 milions d'euros de Libero impagats al Barça pels seus actius de Barça Media –engloba Barça Vision, Barça Studios i Barça eSports– van obrir un forat afegit a l'economia de l'entitat blaugrana que pot tenir una enorme rellevància en els números de l'exercici 2023-2024 i en la capacitat de fitxar jugadors en el mercat d'estiu en cas que la junta de Joan Laporta no aconsegueixi trobar nous inversors abans del 30 de juny. De fet, el curs passat la palanca d'aquests actius va suposar 408 milions des del punt de vista comptable que ara estan en perill, sobretot tenint en compte que no arribaran els 40 milions extres de Libero pactats de cara a l'exercici vigent i que és una incògnita si Vestigia posarà els seus 20. Per revertir aquest greu contratemps, el Barça està portant a terme una intensa cerca de nous companys de viatge des de fa mesos i sobre la taula hi ha diverses ofertes.

"És el mateix gos amb un altre collar", sentencia a l'ARA una font coneixedora dels projectes audiovisuals del Barça sobre quina és la diferència entre Barça One, la nova plataforma de streaming que acaba d'anunciar la junta directiva de Joan Laporta i la ja extinta Barça TV+, la que va posar en marxa la junta de Josep Maria Bartomeu el 2020. "Vam portar a terme un treball d'anys, amb el millor programari del mercat i una plantilla de continguts treballada. Ara no hi ha equip, no hi ha plantilla de continguts i s'ha renovat un programari que pràcticament no s'havia utilitzat. És un moviment que no entén ningú del sector digital", exposa, per la seva banda, un dels responsables de la posada en marxa de Barça TV+.

La subhasta de l'NFT (actiu digital únic) d'Alexia Putellas de l'estiu passat, més enllà de les anomalies desvelades per l'ARA, és un exemple de com la participació en el Barça d'un dels inversors que van fer possible la palanca de Barça Studios (actualment Barça Media) és enrevessada. Socios.com, que va entrar al Barça el 2022 adquirint un 24,5% d'aquesta àrea de l'entitat a canvi de 100 milions d'euros des del punt de vista comptable, segons ha pogut saber aquest diari, no va participar de cap manera en la subhasta malgrat que quan es va tancar la inversió fa un any i mig el Barça va anunciar que seria l'encarregat, entre altres aspectes, d'accelerar el creixement de les estratègies d'NFT del club.

Antoni Martin Bertran, l'empresari català que l'ARA va revelar que va comprar l'NFT d'Alexia Putellas en una subhasta anòmala, és el cofundador de Polygon, la companyia de blockchain que va emetre aquesta obra d'art digital, segons ha pogut certificar aquest diari. Aquesta nova dada ratifica les anomalies detectades durant la subhasta que el Barça va fer el juny passat a la plataforma OpenSea. Tot seguit les desgranem amb preguntes i respostes.

Ara mateix, el Barça té una trentena de fons d'inversió repartits entre tres àrees del club: l'Espai Barça, Barça Media i els drets televisius. En el projecte més important del Barça del segle XXI, hi ha dos fons d'inversió que han capitanejat el finançament de 1.450 milions d'euros que haurà de servir, almenys, per fer realitat la remodelació del Camp Nou. Són els estatunidencs Goldman Sachs i JP Morgan, que han vehiculat una operació en què hi ha implicats una vintena d'altres fons i asseguradores, com el també nord-americà PIMCO.

El Barça que veiem a la gespa és una metàfora del funcionament del club. L’equip, sense una substància futbolística consistent, s’aguanta amb pinces amb remuntades a última hora: un mirall de la llotja. Tot se salva in extremis amb palanques de tota mena o avals màgics mentre l’aigua entra per tot arreu. Ja fa tres anys que una quasi moció de censura -amb què Laporta no va tenir res a veure- va lapidar Bartomeu, però la sensació d’anar a la deriva continua i els senyals per a aquest 2024 no són bons. Només els dos títols aconseguits amb Xavi la temporada passada maquillen el rumb erràtic del vaixell, que té la tripulació viva però sempre flirtejant amb el desastre. La salut de la piloteta està en dubte malgrat que Xavi demani respecte pel vigent campió de Lliga, però és només la punta de l’iceberg d’una estructura malmesa. Fins quan es podrà sostenir el Barça només a base de fe, pit i collons?

El 2024 no ha començat amb bones notícies econòmiques per al Barça. El fair play financer de la Lliga segueix molt tensionat i la inscripció de Vitor Roque només podrà ser parcial i en virtut de l'espai que es genera automàticament per la llarga lesió de Gavi. El motiu d'aquest impediment es basa en el mecanisme d'enginyeria econòmica que la directiva de Joan Laporta va activar per tancar l'últim exercici amb beneficis. A l'hora de la veritat, quan el paper és insuficient per aguantar-ho tot, el pla inicial s'està esmicolant i deixa veure una realitat tan crua com amenaçant per a l'estabilitat que l'entitat tant necessita durant les obres del Camp Nou.

Ja fa més de dos mesos que Barça TV es va fondre a negre i el president del Barça, Joan Laporta, encara no ha complert la promesa que va fer aleshores als treballadors de la televisió blaugrana: contractar per a Barça Produccions 14 dels 94 empleats que es van quedar sense feina l'1 de juliol després que el club prengués la decisió de tancar el canal. Aquesta promesa, portada a terme en les últimes hores de la negociació, va evitar que l'acomiadament col·lectiu anés a judici, el pas que ja havien pactat la majoria de treballadors de Barça TV.

La repalanca que ha de permetre al Barça fer efectives les operacions esportives que li queden pendents abans que finalitzi el mercat de fitxatges l'1 de setembre –inscriure Marcos Alonso, Iñaki Peña i Alejandro Balde i incorporar Joao Cancelo– comportarà la sortida a borsa de Barça Media, la filial que el club blaugrana ha creat per englobar tots els continguts audiovisuals, digitals i d'e-sports i cotitzar a la borsa mitjançant el Nasdaq, el mercat tecnològic dels Estats Units. Per fer-ho, la junta directiva de Joan Laporta ha portat la seu social de Barça Media als Països Baixos (l'efectiva seguirà a Espanya), segons explica la documentació que ha registrat a la Comissió de Borsa i Valors dels Estats Units (SEC), que va avançar El País i a la qual també ha tingut accés l'ARA.