Albert Dalmau (Barcelona, 1990) visita l'ARA després d'una setmana en què, malgrat tot, el Govern ha salvat un match ball i ha guanyat temps per poder aprovar els pressupostos.

Els primers pressupostos dissenyats pel Govern de Salvador Illa són "plenament municipalistes". Aquesta és la tesi que el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va defensar en la primera compareixença al Parlament per explicar les línies mestres dels comptes, amb 9.100 milions més disponibles per a la Generalitat respecte al 2023. Una de les secretaries que en surt més ben parada és la de Governs Locals i Relacions amb l'Aran, que puja des dels 196,5 milions d'euros fins als 351 per donar un cop de mà als municipis per fer obres d'urgència, desencallar projectes que porten anys aturats o continuar amb el pla de barris. Tot plegat, a un any de les eleccions, cita on els alcaldes se la juguen i on tothom vol arribar amb el màxim de feina feta per poder-la lluir en campanya. Què hi podrien perdre els municipis, si el Parlament acaba tombant els comptes amb el no d'Esquerra?

Amb el 20 de març fixat al calendari com la data que podria fer descarrilar els pressupostos del Govern, el PSC treballa a correcuita per intentar sumar els vots d'ERC al projecte. A les crides a la responsabilitat que ha fet el president de la Generalitat, Salvador Illa, s'hi ha afegit aquest dilluns el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, durant la primera de les compareixences al Parlament sobre els comptes del 2026 que tots els consellers faran durant la setmana. Davant la comissió d'Afers Institucionals, Dalmau ha insistit que el país "necessita" nous pressupostos i que l'executiu no pot continuar governant amb els comptes del 2023 posant-hi pedaços per la via dels suplements de crèdit. "El Govern complirà el 100% dels acords d’investidura. És el nostre objectiu", ha adreçat als republicans, que insisteixen que rebutjaran el projecte si no hi ha acord per traspassar la recaptació de l'IRPF a l'Agència Tributària de Catalunya.

Des que va ingressar a l'hospital, amb perspectives de passar-hi algunes setmanes, el president Salvador Illa va fer un encàrrec als seus consellers: que la seva absència es noti "el menys possible" en la gestió del dia a dia del Govern. Qui va rebre l'ordre de comandar l'executiu català durant la seva convalescència ha estat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau (Barcelona, 1990), home fort d'Illa al Govern que s'ha fet un lloc en les negociacions de pes de la legislatura, des del finançament fins al traspàs de Rodalies. Interlocutor habitual d'ERC i Comuns en les carpetes que el Govern hi té obertes, els col·laboradors de Dalmau el defineixen com algú avesat a un ritme de treball equiparable al d'Illa, que el va fitxar per a la primera línia política després d'haver-lo vist treballar entre bambolines a l'Ajuntament, com a mà dreta de Collboni. Com està funcionant el Govern amb Dalmau al capdavant, mentre el president continua recuperant-se al Vall d'Hebron de l'osteomielitis púbica que pateix?

Després d'una setmana de caos a Rodalies, l'oposició s'ha abraonat sobre el Govern per exigir-li responsabilitats per l'estat de la xarxa i les disfuncions en el servei. En substitució de Salvador Illa –encara hospitalitzat–, el conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha comparegut al Parlament per defensar l'actuació de l'executiu davant de les aturades en el servei després de l'accident a Gelida, en una crisi que dilluns va deixar dues destitucions, la del director operatiu de Rodalies i la del director d'operacions d'Adif. Ara bé, l'oposició no en té prou i demana que rodin caps a la Generalitat, començant pel de la consellera de Territori, Sílvia Paneque. Així ho han exigit tots els grups excepte Comuns, que, tanmateix, han suggerit que una mateixa persona no hauria de carregar la responsabilitat de dues de les patates calentes de Govern, els trens i l'habitatge. L'executiu, però, tanca files amb la consellera i amb el seu equip.

Una setmana després arriben les primeres destitucions pel caos ferroviari a Catalunya: el director operatiu de Rodalies, Josep Enric Garcia Alemany, i el director d'operacions d'Adif, Raúl Míguez Bailo, han sigut fulminats amb efecte immediat aquest dilluns a la tarda. Uns minuts abans de l'anunci, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, havia exigit que Renfe i Adif assumissin responsabilitats per una nova jornada caòtica a les vies. Un moviment calculat entre bambolines en coordinació amb els responsables estatals.

Per segon dia consecutiu, Catalunya no ha tingut servei de Rodalies arran del descarrilament d'un tren a Gelida per la caiguda d'un mur de contenció. El Govern va anunciar dimecres al vespre que dijous al matí es reprendria el servei, però unes hores després els usuaris que s'han dirigit a les estacions s'han trobat que els trens no circulaven. Mentre l'oposició s'abraona sobre l'executiu, comandat durant la convalescència mèdica del president pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, el Govern es defensa: sosté que si el servei no s'ha reprès ha estat perquè "no ha estat possible" reactivar-lo amb només sis maquinistes (de 140) que s'han presentat a treballar aquest dijous, i no pas perquè la xarxa no estigués en condicions. A l'altra banda, els maquinistes clamen contra l'estat d'una infraestructura que acumula dècades de desinversió, amb el fantasma de l'accident a Adamuz (Còrdova) on van morir 45 persones com a precedent, i mantenen que ja van avisar que, sense garanties, no tornarien als combois.

Amb l'acord per al finançament singular a tocar, el Govern obre una nova carpeta clau amb Esquerra. Es tracta de la creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya, que el consell executiu ha acordat impulsar aquest dimecres en la seva primera reunió després de les vacances de Nadal. Tal com estava previst a l'acord d'investidura amb els republicans, serà un ens especialitzat a través del qual la Generalitat impulsarà polítiques pròpies per disposar d'una "governança integral" del sistema aeroportuari. "La seva creació permet superar la dispersió que teníem en aquests moments", ha explicat la portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, en roda de premsa. Amb aquest objectiu, el Govern ha encarregat a un comitè tècnic sota la coordinació d'Aeroports Públics de Catalunya que, en un termini màxim de sis mesos, faci una proposta de modificació de la llei d'aeroports per crear aquest organisme i dels seus estatuts. La creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya, doncs, haurà de passar pel Parlament. L'executiu preveu que ja pugui estar en funcionament el 2027.

S'acosten grans canvis a l'administració de la Generalitat. Amb les 50 propostes del grup d'experts de la Cetra al damunt de la taula, el Govern encara ara la redacció de les lleis que han de donar forma a la transformació del sector públic en els anys vinents. Els canvis inclouen des de la simplificació dels tràmits administratius fins a la incorporació de la IA, passant per canvis en les oposicions i la fi dels nomenaments a dit dels directius públics amb la introducció del concurs com a mètode de selecció i el seu blindatge davant cessaments a discreció. Però, què en pensen els representants dels treballadors del sector públic?

Que cada ajuntament nomeni un responsable per liderar la política lingüística des d'una regidoria o comissionat. Que es desplegui un pla d'impuls del català adaptat a cada poble aquesta legislatura. Que s'incorporin clàusules lingüístiques en la contractació administrativa. Vetllar pel compliment de la normativa lingüística i corregir les transgressions. I que els treballadors de l'Ajuntament i tots els seus serveis respectin els drets lingüístics dels ciutadans i els puguin atendre en català. Aquests són els principals objectius de la moció que el Govern vol que s'aprovi a tots els municipis de tot Catalunya.

La decisió del Govern de fulminar el teletreball per als alts càrrecs arriba als tribunals. L'associació sindical Fòrum d'Advocacia de la Generalitat ha presentat un recurs contenciós administratiu contra l'eliminació del treball a distància per a subdirectors generals, segons ha pogut saber l'ARA. L'entitat ja havia intentat que el departament de Presidència fes marxa enrere presentant un recurs de reposició davant la Generalitat. Però, davant el cop de porta del Govern a les seves peticions, ara duu la batalla a la justícia, segons ha avançat Catalunya Ràdio. Amb quins arguments? El principal, que l'executiu català s'ha saltat els procediments de negociació sindical i pretén modificar les condicions de treball dels funcionaris afectats de manera unilateral.

Els col·laboradors del conseller de Presidència, Albert Dalmau, li senten dir pràcticament cada dia una frase d'encuny propi: "Mirada a l'estratègia, peu a les operacions". És la filosofia que resumeix els canvis que Dalmau està tractant d'implementar a l'administració catalana després d'una dècada en què, segons el PSC, els governs independentistes es van distreure amb el Procés i van descuidar els serveis públics. Apujar les revolucions de la Generalitat és un dels encàrrecs que va rebre del president, Salvador Illa, que també ha deixat en mans del titular de Presidència la coordinació dels departaments del Govern (i la seva comunicació). En tot plegat, el conseller Dalmau està aplicant les bases d'una gestió que ja va desplegar a Barcelona, on va exercir de gerent municipal fins a l'estiu després de ser la mà dreta de Jaume Collboni.

De la mateixa manera que TV3 va iniciar les emissions experimentals la vigília de l'Onze de Setembre del 1983, el canal de Televisió Espanyola íntegrament en català tindrà el tret de sortida "al voltant de la Diada Nacional", segons ha anunciat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, en una entrevista a RTVE. Aquest abril està previst que es firmi el conveni per a la cessió de l'espai radioelèctric, que Dalmau espera que tingui una "durada de 15 anys" per proporcionar "estabilitat" (i també perquè el 2040 és la data suggerida perquè s'apagui la TDT, tot i que aquest és un debat obert a Europa). Després de la jornada inaugural, començarien les emissions en proves per la Diada amb l'objectiu que el canal en català "estigui plenament operatiu a l'octubre".

Albert Dalmau (Barcelona, 1990), conseller de la Presidència, visita l'ARA tot just després de les quatre comissions bilaterals entre l'Estat i la Generalitat.

Convertida la política en una competició en què al final de cada dia es compten els punts que han fet els contendents, al marcador d’ahir hi ha dos grans guanyadors: Pedro Sánchez i Salvador Illa.

Si hi ha una cosa que forma part de l’ADN del PSC de forma inequívoca és la passió per l’obra pública. I els casos de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat ho exemplifiquen a la perfecció.

El 30 de novembre es va suspendre pràcticament tota l'activitat al Congrés dels Diputats per les afectacions de la DANA a València. Només es va mantenir un punt de l'ordre del dia: el de la renovació del consell d'administració de RTVE que, entre altres coses, hi incorporava Miquel Calçada i Sergi Sol, a proposta de Junts i ERC, que acceptaven votar la proposta socialista. Llavors no es va explicar si hi havia cap contrapartida, però aquest dimecres Junts i també la Generalitat han anunciat que La 2 de TVE emetrà íntegrament en català. Quan? La portaveu de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, ha calculat que trigarà dos anys a materialitzar-se i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha estat fins i tot més optimista sense acabar de posar-hi un termini: a l'estiu s'haurien de signar els primers acords amb RTVE perquè la presència del català sigui progressivament més alta fins a arribar a cobrir tota la programació del canal a Catalunya.

D'ara endavant, els alts càrrecs de la Generalitat hauran d'anar cada dia a treballar a l'oficina. El Govern ha posat punt final al teletreball per als màxims responsables dels departaments perquè considera que treballar des de casa és "difícilment compatible amb la naturalesa i responsabilitats inherents" als seus càrrecs. Així consta en una instrucció del 7 de gener del departament que lidera el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i que dona 15 dies a subdirectors generals i assimilats per adaptar-se a les noves condicions. La possibilitat que aquests professionals fessin teletreball es va introduir arran de la pandèmia de covid-19. A la resolució, avançada per El Periódico i consultada per l'ARA, la secretària d'Administració i Funció Pública, Alícia Corral, sosté que la presència d'aquests càrrecs és un "element necessari" perquè puguin exercir d'enllaç entre el nivell tècnic i el polític i prendre decisions de manera més àgil.