El Govern garanteix a ERC que complirà "al 100%" el pacte d’investidura però demana no bloquejar els pressupostos

BarcelonaAmb el 20 de març fixat al calendari com la data que podria fer descarrilar els pressupostos del Govern, el PSC treballa a correcuita per intentar sumar els vots d'ERC al projecte. A les crides a la responsabilitat que ha fet el president de la Generalitat, Salvador Illa, s'hi ha afegit aquest dilluns el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, durant la primera de les compareixences al Parlament sobre els comptes del 2026 que tots els consellers faran durant la setmana. Davant la comissió d'Afers Institucionals, Dalmau ha insistit que el país "necessita" nous pressupostos i que l'executiu no pot continuar governant amb els comptes del 2023 posant-hi pedaços per la via dels suplements de crèdit. "El Govern complirà el 100% dels acords d’investidura. És el nostre objectiu", ha adreçat als republicans, que insisteixen que rebutjaran el projecte si no hi ha acord per traspassar la recaptació de l'IRPF a l'Agència Tributària de Catalunya.

El principal escull a la negociació continua sent la "garantia" que els republicans demanen als socialistes. Dalmau no s'ha pronunciat sobre les possibles vies per aconseguir-ho, que van des d'una esmena a la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) fins que sigui el mateix ministeri d'Hisenda qui, en la proposta que traslladarà al Consell de Política Fiscal i Financera, obri la porta al fet que les hisendes autonòmiques puguin gestionar els grans impostos. De moment, però, Hisenda rebutja qualsevol d'aquests escenaris.

L'única suma possible per al govern d'Illa és la que obtindria amb ERC i Comuns, tenint en compte que la resta de partits presentaran esmenes a la totalitat. L'últim a anunciar-ho ha sigut Junts aquest mateix dilluns. La presidenta del grup juntaire, Mònica Sales, ha apuntat en roda de premsa que és "una esmena a la totalitat al president Illa" i el seu Govern, no només als comptes, per "una discrepància total" amb el seu "rumb". També ha rebutjat el "model de país" que creu que ha "imposat" Comuns i que converteix Catalunya en un "infern fiscal", a parer seu. Si l'esmena a la totalitat fracassa, Junts presentarà esmenes a l'articulat dels comptes per defensar el seu "model de país".

ERC: "El PSC no té majoria absoluta"

Des d'Esquerra, però, s'espolsen la pressió que el Govern va voler escenificar ara fa una setmana sumant patronals i sindicats al pacte per a uns nous comptes, que de moment només tenen el suport de Comuns. El president del grup d'ERC al Parlament, Josep Maria Jové, ha recordat al PSC que "no té majoria absoluta" per governar Catalunya i que, per tant, estan condemnats no només a buscar acords, sinó a complir els que signen si volen continuar tenint-los de socis. "O no ho han entès, o no ho volen entendre, o fan veure que no ho han entès. Volen pressupostos? Nosaltres també. Si volen el nostre vot, compleixin amb la paraula donada", ha conclòs Jové. El republicà ha alertat Dalmau que han de "traslladar" la pressió que estan volent situar al damunt dels republicans cap al PSOE per forçar-lo a moure la seva posició sobre l'IRPF.

Més enllà d'ERC i Comuns, el projecte de llei de pressupostos del Govern per al 2026 ha rebut crítiques per part de la resta de l'arc parlamentari. Des de Junts, Glòria Freixa ha aprofitat per reivindicar la visió de país dels juntaires davant d'uns comptes que veu marcats "per l'extrema esquerra de Comuns" i les seves "polítiques excèntriques", en la línia del que ha expressat Sales. La recepta de Junts passa per rebaixar l'IRPF i incrementar les partides de Cultura, Educació i el suport als municipis mitjans "molt tensionats per l'arribada de la immigració". "No se centren en la riquesa del país, sinó en millorar els ajuts socials. Nosaltres voldríem millorar els salaris i l'atur", ha apuntat. Dalmau li ha replicat que està molt "orgullós" de mesures "tan esquerranoses" pactades amb Comuns com ara dedicar fons públics a la construcció d'habitatge protegit.

El PP i Vox han fet front comú contra l'increment de la despesa dels comptes, que se situa en els 49.162 milions d'euros. "De bona gestió de les finances públiques millor que no en parli", ha etzibat Juan Fernández (PP), que ha criticat la "macroestructura" de la Generalitat i que no s'abaixin impostos. Són crítiques que també ha fet el portaveu de Vox, Joan Garriga, que ha dit que el projecte de llei "fa riure" i que fins i tot prefereix els pressupostos anteriors, aprovats per l'executiu d'ERC.

Per a la CUP, les finances que ha presentat el Govern tenen unes prioritats "equivocades" i no resolen els problemes estructurals del país, com ara el mal funcionament de Rodalies. El diputat Dani Cornellà ha retret a l'executiu el seu "gran triomfalisme" davant una despesa que creix però no prou per atendre les necessitats de la nova demografia catalana, "perquè no arriben els diners de Madrid", davant d'un dèficit fiscal estancat per sobre dels 20.000 milions d'euros, segons les últimes balances fiscals. Al debat no hi ha intervingut cap membre d'Aliança Catalana.

Uns pressupostos "municipalistes"

El pressupost de la conselleria de Presidència puja un 30% respecte al 2023. La partida de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals s'enfila fins als 350 milions (un 33% del total), pràcticament el mateix que rep la secretaria de Governs Locals i Relacions amb l'Aran (l'any 2023 en va rebre 262). "Són uns pressupostos municipalistes", ha destacat Dalmau, que també ha destacat que es destinen 100 milions a diferents mesures vinculades a la reforma de l'administració. A part, es dedicaran més de 60 milions a dur la xarxa de fibra òptica a 850 municipis i a millorar la resposta de la Generalitat als ciberatacs. En concret, l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya tindrà un pressupost de 22 milions.