Dalmau, l’home fort de Salvador Illa al Govern

BarcelonaEls col·laboradors del conseller de Presidència, Albert Dalmau, li senten dir pràcticament cada dia una frase d'encuny propi: "Mirada a l'estratègia, peu a les operacions". És la filosofia que resumeix els canvis que Dalmau està tractant d'implementar a l'administració catalana després d'una dècada en què, segons el PSC, els governs independentistes es van distreure amb el Procés i van descuidar els serveis públics. Apujar les revolucions de la Generalitat és un dels encàrrecs que va rebre del president, Salvador Illa, que també ha deixat en mans del titular de Presidència la coordinació dels departaments del Govern (i la seva comunicació). En tot plegat, el conseller Dalmau està aplicant les bases d'una gestió que ja va desplegar a Barcelona, on va exercir de gerent municipal fins a l'estiu després de ser la mà dreta de Jaume Collboni.

D'entrada, Dalmau ja ha activat un comitè d'experts per reformar l'administració per reduir la burocràcia, eliminar la cita prèvia obligatòria i professionalitzar els màxims directius del sector públic perquè no depenguin del color polític del govern de torn. Però més enllà de l'horitzó reformista del PSC, que encara no s'ha concretat, diverses fonts coincideixen a subratllar que des que va arribar a Presidència el conseller ha estat collant els cargols d'una administració que els socialistes consideren que va encara a mig gas. L'objectiu és que el Govern pugui lluir resultats després de situar la gestió pública al centre del seu relat. "El president ens va encarregar fer de la gestió ensenya i emblema d'aquest Govern", resumeix el mateix conseller a l'ARA. Tenen el repte de fer-ho en minoria i sense haver aconseguit aprovar pressupostos: governen amb els del 2023, que els va llegar l'executiu de Pere Aragonès.

Un primer enemic

El primer pas ha estat intensificar la coordinació interna a dins del Govern, amb més de vint comissions interdepartamentals sota la tutela de Presidència. La cúpula de la conselleria ha implementat nous sistemes d'indicadors de gestió i control pressupostari. Fonts municipals consultades per l'ARA confirmen que aquesta lògica respon a la que Dalmau ja seguia a Barcelona, on des del 1992 s'aplica un control ferri sobre les finances per garantir la capacitat inversora i de despesa de l'Ajuntament. "És molt l'ADN de l'Ajuntament de Barcelona, que és l'escola de l'Albert", apunten. Les mateixes fonts subratllen que al consistori Dalmau també feia molt èmfasi que les àrees del govern no fossin compartiments estancs i que una de les seves grans obsessions era que els dirigents estiguessin a peu de carrer i no al despatx.

A la Generalitat aquesta manera de fer ja li ha fet guanyar un primer enemic: els subdirectors de la Generalitat, que s'han regirat contra la decisió d'eliminar-los el teletreball per garantir el contacte amb els equips i que es moguin pel territori. Precisament, Dalmau també ha donat ordres de reforçar la presència dels quadres al territori per intentar explicar els projectes del Govern no només en clau barcelonina. En el cas del pla únic d'obres i serveis de Catalunya, ho ha fet amb reunions a les delegacions territorials del Govern amb pràcticament el 70% dels alcaldes de Catalunya. Territori preveu fer una ronda similar amb alcaldes i empresaris sobre el pla per mobilitzar sòl públic per construir 50.000 pisos protegits. A més, els consellers tenen com a norma fer una sessió de treball amb els delegats abans de fer públics els seus projectes, amb la idea que si algun hi detecta algun conflicte territorial ho avisi.

Col·laboració público-privada

Per aconseguir que els engranatges de la Generalitat estiguin ben greixats, els socialistes són conscients que necessiten que el personal de la Generalitat es faci seu el pla de govern d'Illa, centrat en la revolució econòmica, per situar Catalunya de nou al capdavant de l'economia espanyola. Aquest és l'objectiu amb què l'executiu ha organitzat per primera vegada unes jornades directives –la primera al desembre i la segona al març– perquè uns 270 alts càrrecs que normalment no tenen contacte entre ells es coneguin i escoltin dels secretaris generals quines són les seves prioritats. En l'última, i a porta tancada, va prendre la paraula el comissionat per al traspàs de Rodalies, Pere Macias, per informar-los a tots de què s'està fent amb el traspàs de Rodalies, que ja li ha costat a Paneque una petició de dimissió avalada per la majoria del Parlament. El missatge va ser clar: el problema amb Rodalies no és només un problema de Territori, sinó de tot el Govern. I tot el Govern ha d'estar involucrat en la solució.

La col·laboració público-privada és un altre dels eixos que Dalmau vol potenciar des de Presidència, després d'haver-se involucrat en primera persona en la polèmica Copa Amèrica i en el Barcelona Green Deal. Ara la vol portar al cor de l'administració catalana, amb una línia de col·laboració oberta perquè el sector privat faci arribar propostes per contribuir a la modernització de la Generalitat. Amb aquest objectiu s'ha endut a la conselleria part de l'equip que el va acompanyar en el seu periple a Barcelona, començant per la seva cap de gabinet, María Carmen Fernández González, la seva número 2 a l'Ajuntament, i també Quico Santiago, abans a l'equip de comunicació del consistori barceloní i ara director de Comunicació de Presidència. David Asparó, tècnic de premsa a Barcelona, també ha seguit Dalmau a la Generalitat. De fet, l'aterratge de càrrecs de l'ajuntament no va estar absent de polèmica, ja que Dalmau va fitxar la germana de l'alcalde, Iolanda Collboni, com a assessora en projectes estratègics. Ara bé, l'equip del conseller no és només barceloní: hi hi ha fitxatges del PSC de tot el territori, des de Reus fins al Baix Llobregat, passant per l'Hospitalet, Tremp, el Maresme i les comarques gironines.