La legislatura catalana

El Parlament exigeix la dimissió de Paneque pel caos de Rodalies

La cambra catalana demana la gratuïtat del servei fins al 2026

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, al ple del Parlament.

BarcelonaDura derrota per al govern de Salvador Illa. El ple monogràfic sobre Rodalies ha permès a l'oposició infligir aquest dijous un cop a l'executiu per la gestió del caos ferroviari amb una petició clara que ha reunit la majoria del Parlament: la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que és una peça cabdal del Govern per les competències que té al seu poder i pel fet que n'és la portaveu. De retruc, també s'ha reprovat el ministre espanyol del ram, Óscar Puente, amb un toc d'atenció de la cambra al govern espanyol.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Una amalgama diversa de l'oposició s'ha unit fins a arribar al llindar de la majoria absoluta per reclamar la destitució de Paneque. A proposta de Junts, també ha rebut l'aval del PP, Vox, la CUP, Aliança Catalana i la diputada de les joventuts d'ERC, Mar Besses, en un vot comunicat i consensuat, segons fonts del grup parlamentari. El motiu? "La seva mala gestió en l’escalada d’incidències experimentada en els darrers mesos" a Rodalies, segons el text. La resta de republicans s'han abstingut i han deixat sola la consellera, que igualment han assenyalat amb una proposta de resolució seva per reprovar-la, que ha tirat endavant. Per contra, el PSC i comuns han estat els únics a sostenir-la.

Una reprovació i petició de dimissió que no ha paït gens bé el PSC. El diputat socialista José Ignacio Aparicio ha afirmat que "no és just ni s'ho mereix" perquè és "la consellera que més està fent per solucionar problemes que venen de lluny" i ha defensat que "ha donat la cara". El PSC s'ha centrat en posar l'accent en el fet que, més enllà de les reprovacions, han estat capaços de tirar endavant propostes sobre la xarxa ferroviària i el traspàs amb els seus socis d'ERC i comuns. Malgrat el càstig polític, és el president el que té la potestat de destituir, cosa que per ara no es preveu. De la mateixa manera, també ha estat assenyalat el ministre Puente, que ha rebut la reprovació de la cambra; la proposta de resolució del PP ha tirat endavant gràcies a Junts, Vox, CUP i Aliança Catalana, mentre que ERC s'ha abstingut perquè denuncia la "hipocresia" dels populars.

A banda de demanar els caps de Puente i Paneque, el Parlament també ha demanat la dimissió dels presidents d'Adif, Luis Pedro Marco, i de Renfe, Álvaro Fernández, pel "col·lapse" del servei, a proposta d'ERC, amb suport total excepte socialistes i comuns, que se n'han desmarcat. Més enllà dels actuals dirigents, també ha reprovat, a proposta de Junts, la gestió d'Isaías Táboas i Raül Blanco, que van estar al capdavant de Renfe entre el 2018 i el 2025 de la mà del PSOE. De fet, el ple ha acordat que tots els mals que pateix el servei ferroviari avui dia són una conseqüència directa del "dèficit històric d'inversions" de l'Estat, que ha quantificat en 50.000 milions d'euros, tal com defensaven els juntaires. En canvi, no ha prosperat la proposta de la CUP d'exigir una compensació per tots aquells diners pressupostats per l'Estat que finalment no s'hagin executat. En concret, volien crear una comissió d'estudi per determinar la xifra real "després de 30 anys de desinversió", però el Parlament l'ha tombat amb els vots de PSC, PP, Vox i l'abstenció d'Aliança Catalana.

Traspàs

On hi ha hagut entesa dels socis de la investidura és en el traspàs: ERC i PSC han pactat un text comú que ha estat validat per Comuns en què s'especifica que abans d'acabar l'any es crearà "un nou operador per a la gestió de Rodalies de Catalunya" i el fet que l'empresa mercantil tindrà una "direcció executiva independent del grup Renfe". La proposta de Junts d'un traspàs sense participació de Renfe ha estat rebutjada.

Pel que fa al traspàs d'infraestructures, la cambra ha acordat definir conjuntament amb el ministeri de Transports un calendari per assumir la gestió de les línies R1, R2 Sud i R3. D'altra banda, ha deixat per a més endavant la R4 i la R16, de les quals, això sí, ha demanat un estudi per avaluar l'impacte d'un hipotètic traspàs en el futur.

El ple també s'ha posat d'acord amb alleugerir la càrrega econòmica dels centenars de catalans que es desplacen amb tren cada dia. D'entrada, ha aprovat mantenir la bonificació dels bitllets fins que el servei "funcioni amb normalitat" amb el suport de tots els grups menys el PSC. Però a més, la cambra catalana ha aprovat l'allargament dels abonaments gratuïts fins a finals del 2026 a proposta de la CUP, que només ha rebut l'abstenció del PSC i Vox. En tot cas, no té efectes pràctics si no es pren una decisió governamental.

Avís

La diputada d'ERC Mar Besses ha estat l'encarregada d'enviar dos avisos de part dels d'Oriol Junqueras. "Consellera, no s'adormi perquè si s'adormen la legislatura pot descarrilar", ha etzibat. I encara ha afegit: "Si vostè no exigeix responsabilitats serà vostè qui haurà d'assumir responsabilitats", ha afirmat, i ha demanat així que assenyali Renfe i Adif i que el traspàs de Rodalies "agafi velocitat de creuer". Per la seva banda, des de Junts qui ha tocat el crostó al Govern ha estat la diputada de Junts Montse Ortiz, que ha retret al president de la Generalitat, Salvador Illa, que hagi estat "amagat" en el debat d'aquest dijous i només s'hagi presentat per votar les propostes de resolució. "Davant del seu discurs de la normalitat la realitat és el caos i el col·lapse", ha dit. "Prou de fer veure que això no va amb vostès", ha afirmat, i ha defensat un "traspàs integral" en contraposició al "precari" traspàs pactat per ERC, a parer seu.

stats